Grup Focus: art i diners, diners i art

3.09.2016

Ahir es va presentar a l’antiga fàbrica d’una coneguda marca de cervesa la programació de la temporada 2016-2017 dels quatre teatres que el Grup Focus té a Barcelona: Condal, Goya, Romea i Villarroel. Temporades llargues, apostes segures i algunes reposicions. I diners i art, art i diners. Molts diners.

'Art'. © David Ruano

‘Art’. © David Ruano

Moltes cares conegudes a la presentació de la temporada de Focus. Actors, actrius, directors… i l’omnipresent cervesa. Després de l’obligada i protocol·lària foto de família (ja aniria sent hora de trobar altres fórmules: a una foto amb tanta gent ningú queda bé), hem passat a la sala, on Daniel Martínez ha iniciat l’acte repassant la temporada anterior. Xifres, espectacles, espectadors i estadístiques que permeten endevinar una subtil recuperació (347.320 espectadors, un 14% més que la temporada anterior), 376 bolos per les Espanyes i feina per a molts artistes. Poca broma, el Grup Focus ha tancat 468 contractes per a aquesta temporada, en la que presenta una cinquantena d’espectacles. Després d’un vídeo promocional de la temporada que celebrarà els 30 anys del grup, els directors de les sales han passat a presentar la seva programació individualment.

El primer ha sigut Jordi González, vicepresident de Focus i director del Teatre Condal, que en els darrers anys s’ha renovat per dins i per fora: a part de l’estructura, la pinta o el pati de butaques, el Condal fa un parell de temporades que aposta per una programació comercial en català. La temporada s’iniciarà amb Avui no sopem, una comèdia de Pep Anton Gómez i Jordi Sánchez, dirigit pel primer, on un matrimoni de classe mitjana de Barcelona interpretat per Maife Gil i Jordi Banacolocha decideix marxar a pagès. De desembre a febrer tornarà Geronimo Stilton, aquest cop amb un nou musical dirigit per Lluís Danés, el director que a la seva web té unes ulleres de pasta com a imatge corporativa. El musical està composat per Xavi Lloses i escrit per Enric Llort, interpretat per Beth Rodergas i el propi Geronimo Stilton. Els llibres sorgits a Itàlia que s’han convertit en un fenomen mundial condemnen a un pobre actor a renunciar al seu nom, i a aparèixer a tots els actes promocionals vestit de rata, com ha succeït avui. Després arribarà el torn d’Homes, la versió musical de l’èxit de 1994 de les T de TeatreCarol López versiona i dirigeix el muntatge de Sergi Belbel, amb música original de Marc Parrot. Interpretat per un quartet de grans còmiques (Agnès Busquets, Mireia Portas, Alba Florejachs i Anna Barrachina), Homes és l’aposta del musical de creació de Focus d’aquest any.

'Avui no sopem'. © David Ruano

‘Avui no sopem’. © David Ruano

Després ha arribat el torn de Josep Maria Pou, director del Teatre Goya i definitivament el millor orador de la jornada, que amb una presentació breu i amb les dosis justes d’humor ha presentat els quatre espectacles que es podran veure aquesta temporada al Goya. L’art i els diners són els temes sobre els quals giren els espectacles: s’inicia amb la reposició de Caiguts del cel, la comèdia de Sébastien Thiéry on una parella es troba amb la visita inesperada de feixos de bitllets. Després arribarà el torn d’Art, de Yasmina Reza, que amb direcció de Miquel Górriz té tots els números (en concret, tres) per ser un dels èxits de la temporada: Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva. Tres amics que es barallen perquè un d’ells s’ha comprat un quadre abstracte, peça que Yasmina Reza va escriure en sis setmanes, el 1994, i que l’ha fet multimilionària. El Grup Focus confia en aquest espectacle, perquè l’ha programat durant sis mesos, del mes d’octubre de 2016 a l’abril de 2017. A continuació arribarà Carmen Machi amb La autora de Las meninas (o ¿dónde está el cuadro?), una obra escrita i dirigida per Ernesto Caballero on en un futur no molt llunyà el govern de l’estat espanyol es veu obligat a vendre el seu patrimoni perquè li surtin els comptes. Finalment, els mesos de juny i juliol tornarà El preu, d’Arthur Miller, el muntatge de Sílvia Munt que ha sigut un èxit de crítica i públic en aquest darrer Grec. I “que si no el recuperéssim”, ha reconegut Pou, “seríem tontos de capirote”.

A continuació Borja Sitjà, que ja és el nou director de l’Archipel de Perpinyà (després de la jubilació de Domènec Reixach), ha presentat la temporada del Teatre Romea. S’iniciarà amb Héctor Alterio en el paper d’El padre, del dramaturg francès Florian Zeller, una obra sobre l’Alzheimer i la vellesa. Després arribarà El filósofo declara, un text del mexicà Juan Villoro, adaptació de la seva novel·la Filosofía de vida que retrata la intimitat dels intel·lectuals. Rosa Renom i Mario Gas protagonitzen l’espectacle, que serà dos mesos al Romea. Després, a partir de les dates de nadal i durant tres mesos, arribarà La taverna dels bufons (a l’ombra de Shakespeare), un espectacle de Martí Torras Mayneris i Denise Duncan on dos personatges esperen Shakespeare com qui espera Godot. Joan Pera, Carles Canut i Dafnis Balduz protagonitzen un espectacle que comptarà amb música en directe dels Berros de la Cort. Aquest espectacle s’assembla força, com a mínim sobre el paper, a Els folls de Shakespeare de Marc Rosich i Llàtzer Garcia, muntatge que Miquel Górriz va dirigir al Temporada Alta de 2013, amb Xicu Masó i Carles Martínez de protagonistes.

¡La taverna dels bufons'. © David Ruano

¡La taverna dels bufons’. © David Ruano

Al març i a l’abril es podrà tornar a veure Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano, l’espectacle de Mario Gas i Alberto Iglesias que ha fet una gira per Espanya en la qual ha exhaurit localitats. A l’abril arribarà Federico García, un espectacle de Pep Tosar amb textos, música i dansa. Una biografia sonora i visual de Lorca que es va poder veure al Grec de 2015 a la Hiroshima. Després podrem veure Amors & Humors, un espectacle amb música i textos de Cervantes i Shakespeare, interpretat per Abel Folk i Pep Planas.

Finalment, les T de Teatre celebraran els seus 25 anys dalt dels escenaris amb E.V.A., un espectacle sobre la maternitat, el sexe, les crisis generacionals i la pràctica escènica, amb el dolor com a protagonista i direcció de Julio Manrique.

La darrera en parlar ha sigut Tania Brenlle, directora de La Villarroel, que inicia la seva temporada amb l’Othelo de teatre físic i clown de Gabriel Chamé Buendía, un espectacle esbojarrat i divertidíssim que ja vam poder veure la temporada passada. La Brutal coprodueix amb la Villarroel i Bitó l’espectacle La Treva, de Donald Margulies i direcció de Julio Manrique. Clara Segura es posa a la pell d’una reportera de guerra addicta a la feina, ferida a l’Iraq, que es donarà un any de treva per decidir què fa amb la seva vida. David Selvas, Mima Riera i Ramon Madaula completen el repartiment de l’espectacle. Després arribarà Emma Vilarasau amb La mare, un text de Florian Zeller sobre una dona amb síndrome del niu buit, aquell en el qual un progenitor creu que la seva vida ja no té sentit un cop el seu fill emprèn el vol. Dirigit per Andrés Lima, el muntatge serà durant tres mesos a la Villarroel.

A l’abril podrem recuperar Broken Heart Story, el deliciós muntatge escrit i dirigit per la finlandesa Saara Turunen que vam poder veure a l’Atrium la temporada passada, una història sobre l’art i l’amor amb un peu al teatre de l’absurd i l’altre al surrealisme escènic. I al maig arribaran Els tres aniversaris, de Rebekka Kricheldorf, una producció 100% avellana (Sala Trono, Metropol de Tarragona, Bartrina de Reus, Principal de Valls) un projecte que feia temps que Joan Negrié i Victòria Pagès volien portar a escena. Jordi Prat i Coll serà l’encarregat de la direcció, i aquesta versió contemporània de Les tres germanes d’Anton Txèkhov es completa amb un repartiment de luxe, a part dels dos esmentats: Albert Triola, Carlota Olcina, Rosa Boladeras i Maria Rodríguez.

'Els tres aniversaris'. © Jordi Egea

‘Els tres aniversaris’. © Jordi Egea

No cal oblidar, tampoc, els espectacles familiars que es podran veure al Romea (Draps, A l’arca a les vuit, Martina i el bosc de paper i Alícia) i al Teatre Goya (Tubs del món, i Quin viatge! Història de la música moderna). I de l’Off de la Villarroel (Llegué para irme i Be God Is), i de l’Off del Romea (El bon lladre, La nit just abans dels boscos i Mark & Olivia).

 

Postdata: El petit príncep contra Geronimo Stilton

El conseller Santi Vila ha sigut convidat per Daniel Martínez a dir unes paraules per a cloure l’acte. Ha començat citant un passatge d’El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry. Un passatge que precisament va citar fa dos dies a Girona, a la presentació del Temporada Alta. Senyor conseller, hauria de tenir en compte que en aquest tipus d’actes els mitjans sempre són els mateixos. I tenim memòria. I no deixa de ser curiós que Vila hagi triat aquesta cita, sense ser en absolut conscient del combat que es lluitarà en el teatre familiar durant les properes dates nadalenques. El petit príncep (de La Perla 29) contra Geronimo Stilton (de Focus). Esperem amb candeletes el proper acte on participi el conseller Vila.