Grand Tour, un viatge lent

8.08.2017

Aquests dies d’estiu, Xavier Antich publica al Diari Ara uns articles breus sobre el fet de caminar i la gent que camina. Llegir-los em provoca aquella sensació tan familiar d’identificació i reconeixement que sents quan sona alguna de les notes de la teva sonata.

Amelia Burke a L’Escala durant el Grand Tour | © Clara Garí

Així, casualment retrobo històries que conec i estimo, relats de flâneurs, de caminar com a pràctica artistica, de la radical reivindicació que Thoreau va fer de la natura com a constituent-mare de les societats humanes, dels artistes que caminen i creen sense deixar obra, de la passió per la toponímia com a estratègia de reconeixement identitari…o de la simplicitat d’anar pel món sense posar noms i sense deixar petja, com les trementinaires.
“Caminar – diu Xavier Antich- no és donar un tomb per acabar sent el mateix, sinó que és recórrer un espai travessant-lo i alhora, sobretot, deixant-se travessar per ell, permetent que sigui el paisatge el que defineixi, també, el nostre món intern”. Amb aquesta mateixa brúixola va néixer Grand Tour el 2015, un viatge que ara està a punt de començar per tercera vegada, les passes del qual Núvol ha seguit des del primer moment.

Performance de Lesley Yendell | © Clara Garí

Iniciativa d’un centre de creació i producció, la Nau Côclea de Camallera, a l’Empordà, Grand Tour es va plantejar al principi com un experiment alternatiu a les formes tradicionals de presentar la creació contemporània: les sales d’exposicions, els auditoris i els teatres. Un dels seus objectius principals era trastocar els hàbits de les audiències;  arraconar les butaques, qüestionar la identitat del públic, interferir en els protocols dels aplaudiments, subvertir les visites a les exposicions, amables com a acte social però sense silenci ni intimitat, i en general posar remei a la falta de tempo en la recepció de l’obra d’art.

Estem parlant, pels qui no la coneguin encara, d’una ruta a peu, oberta a tothom, de 300 km i tres setmanes de durada que els participants comparteixen amb molts artistes de totes les disciplines.

Dissabte 12 d’agost hi haurà una festa al centre de creació contemporània Nau Côclea de Camallera per presentar l’edició d’enguany: anirem de Núria a Montserrat en un recorregut de 300 km que pren com a punt de partida la font on neix el Segre i recorre la Cerdanya, el Cadí, el solitari i misteriós Solsonès, els indrets on l’espiritualitat hi deixa petja i configura el cosmos, les ciutats industrials del Llobregat i Manresa, per acabar pujant a Montserrat.

Un grup de 12 persones farà tot el camí sencer i constituïrà el nucli fort d’aquesta comunitat nòmada. Altres persones se sumen a la caravana durant un temps. Músics, pintores, actrius i actors, escriptors, dibuixants, i gent que no es deixa etiquetar fàcilment i que es va coneixent en compartir la jornada, juntament amb els qui trobem pel territori. Transitarem camins, visitarem espais i ens acolliran amics amb projectes de creació que ens obriran les portes dels microsecrets locals. En acabar no serem ben bé els mateixos que sortirem, d’això n’estem ben certs.

El camí regala temps al caminant i sovint aquest és el tresor més gran.

Tothom és convidat a participar. A la web www.elgrandtour.net hi ha una guia d’etapes. Per viatjar amb nosaltres cal inscriure’s i el formulari d’inscripció també es troba a la web.