Gràcies, Ovidi

25.03.2012

Calen ben poques excuses per entrar a l’Almirall (c. Joaquim Costa, 33), seure-hi i demanar alguna cosa per beure. Dissabte passat potser encara en calien menys. Arturo Gaya (veu), Kike Pellicer (contrabaix) i Paco Prieto (guitarra) van oferir un concert (a l’hora del vermut) per presentar les cançons del disc Gràcies, Ovidi. Una setantena de persones s’hi van aplegar per escoltar un bon grapat de cançons que són ben difícils d’interpretar, atès que l’Ovidi Montllor tenia una capacitat extraordinària per transmetre el que està escrit en cada cançó i el que s’escola entre els silencis i cadascun dels espais en blanc. Així doncs, fer-ne una versió és ben sovint un acte d’imprudència. Aquest, però, és un cas reeixit. De valentia, doncs.

 Disc d'homenatge a Ovidi Montllor

Gaya, Pellicer i Prieto van reinterpretar alguns dels poemes que el cantant d’Alcoi va fer seus (“Vinyes verdes vora el mar” de Josep Maria de Sagarra, “M’aclame a tu” de Vicent Andrés Estellés i “Poema sense acabar” de Joan Salvat-Papasseit), algunes de les cançons més punyents que mai s’han escrit en llengua catalana (“Perquè vull”, “La fera ferotge”, “Va com va”, “De manars i garrotades”) i, fins i tot, alguns temes, com “L’arc de Sant Martí”, que l’Ovidi no va tenir temps d’enregistrar i que fins ara han restat inèdits. Tampoc no faltaren “Homenatge a Teresa” i “Les meves vacances”. Alguns van tornar a gaudir d’unes cançons que d’altres escoltaren per primer cop. Fou un concert emotiu en què músics i públic van compartir “uns fets, un temps, una estima, una idea”. Gràcies.

 

El disc compta amb col·laboracions ben especials: Toti Soler, Pep Gimeno Botifarra, Miquel Gil, Jordi Fusté, Pepet i Marieta, Núria Lozano, Cati Plana, Verónica Zúñiga, Quique Pedret, Montse Castellà, Juanjo Blanco, Sergi Molina, Ricardo Sierra i Sergi Trenzano. Entre tots, sota la producció musical de Kike Pellicer, han aconseguit bastir un disc en què les cançons d’Ovidi Montllor prenen una altra forma, uns altres colors. Un disc del tot necessari perquè continuem recordant l’obra d’un dels artistes (“l’artista, el cantant, el pallasso”) més interessants del segle XX. Un document sonor imprescindible per copsar el llegat d’aquest valencià que fa vacances.

 

Gràcies, Ovidi és, doncs, un disc d’homenatge (“un intent d’apropar l’obra i la figura d’Ovidi Montllor a la gent del segle XXI”. El seu repertori continua sent una crònica social plena de vigència i sentiment que l’Ovidi interpretava amb la poderosa força de la humilitat i aquella mescla de mala llet i tendresa. “Això hem après i això volem transmetre”). Però és, a més a més, un disc en què tres grans músics (Arturo Gaya, Kike Pellicer i Paco Prieto) fan seves unes cançons que, gràcies a l’Ovidi i a tots els que l’han versionat (Feliu Ventura, Inadaptats, Miquel Gil, Safanòria, Verdcel…), també són nostres.

 

Etiquetes: