Gerard Mas, realisme Brut Nature

21.09.2016

La Fundació Vila Casas ha inaugurat la mostra “Un artista de fons” al Museu de Can Framis, dedicada a l’obra escultòrica de Gerard Mas: minimalista, harmònica i sorneguera. Al mateix espai expositiu, també es poden veure els quadres finalistes del Premi de Pintura Contemporània 2016, que enguany s’ha endut Jordi Díaz Alamà amb El trono de Hamelín, que exhibeix la tensió entre la tradició pictòrica i la contemporaneïtat.

La dama del xiclet | Fundació Vila Casas

La dama del xiclet | Fundació Vila Casas

Cinc bustos femenins d’alabastre inspirats en el retrat renaixentista donen la benvinguda a l’espectador contemporani. Cinc dames de gran bellesa, immaculades, tallades a l’alçada de la caixa toràcica. Són escultures impol·lutes, d’una nitidesa i una precisió realment admirables. Però Gerard Mas (Sant Feliu de Guíxols, 1976), guanyador del darrer Premi Brut Nature, no troba sentit a representar la bellesa per si mateixa. I necessita agredir-la. Per això descobrim la dama de l’ortodòncia, la dama que ens fa un llengot, la dama que menja un xiclet, la dama apicultora o la dama que acaricia una rata. Cinc reines d’estil Maria Antonieta distorsionades per endinsar-nos en una exposició extremadament depurada, amb tres potes que la sostenen i la defineixen: el realisme, la figura femenina i la ironia.

Davant d’aquests bustos, hom es topa amb una natura morta inquietant, titulada Ornitologies, que consisteix en una combinació macabra i extremadament pulcra de caps humans rapats amb els ulls tancats, esculpits en fusta i escampats a terra, distribuïts ordenadament entre un conjunt de garses immòbils que contrasten amb la matèria despullada (la fusta). No gaire lluny, hi ha un cap enorme (com una pilota d’aquestes que es fan servir per fer ioga) que té les mateixes característiques que els altres, amb la diferència que és el cap d’un nen petit i que la seva expressió, amb els ulls oberts, possiblement encara resulta més inquietant. Al seu costat, gairebé en un racó, una mà blanca d’alabastre sosté un escarabat d’argent daurat: la iconografia és senzilla i cridanera, i podria ser una síntesi de la gran capacitat de depuració de la qual pot presumir l’artista.

Ornitologies | Fundació Vila Casas

Ornitologies | Fundació Vila Casas

Tornem momentàniament a les Ornitologies, si més no com a punt de referència, perquè es troben, talment com Palau-solità i Plegamans si el Vallès fos un ou, al rovell de l’exposició; al bell mig de la sala. La intuïció, primer, i l’observació reflexiva, després, ens diuen que no és perquè sí. Al seu voltant hi graviten la resta de peces, més consistents, més grosses, més figuratives. Més definides, en fi. Començant pels animals: el gat d’Schrödinger i un gos molt ben plantat anomenat guardià. Més enllà d’al·lusions a la mecànica quàntica o a la vigilància canina, aquestes dues escultures de fusta són un homenatge bestial –mai millor dit– a l’hiperealisme, sobretot per la intensitat inusitada de les seves mirades.

Al fons de la sala, un home dins una canoa (tot fusta) ens invita a fer un revolt obert per dirigir una mirada àmplia a tota la sala, com si seguíssim el curs d’un meandre tot fluint amb la mateixa naturalitat amb què ho fa l’aigua. Només ens resta contemplar les escultures femenines, nues i de cos sencer, que completen la col·lecció de peces d’aquesta mostra. Igualment realistes, igualment minimalistes, transmeten un equilibri gens artificiós entre l’art renaixentista i l’art egipci; entre una Dànae de Ticià i la reina Nefertiti. Per fer-ho més explícit, Gerard Mas aprofita una d’aquestes escultures per partir-la pel mig com si fos un sarcòfag, explorant obertament la idea del cos com a taüt i el concepte d’ultramort –poble del Baix Empordà a banda.

En definitiva, tenim a l’abast una composició i una selecció de peces d’una netedat artística hom diria que superlativa, d’una lleugeresa que no és sinònim de superficialitat sinó de precisió i de perfecció tècnica i d’una exaltació estètica descomunal. Acabant amb un símil fàcil relacionat amb el títol, podem parlar d’una efervescència que fa goig de veure, com qui beu un Brut Nature.

 

Premi de Pintura de la Fundació Vila Casas

La mostra de Gerard Mas s’ha inaugurat conjuntament amb la del Premi de Pintura Contemporània 2016, que la fundació ha atorgat a l’artista de traç realista Jordi Díaz Alamà (Granollers, 1986). El seu quadre, El trono de Hamelín, confronta la tensió entre tradició i modernitat amb un retrat de blancs i negres intensos que ens ensenya la figura d’un home estirat en un sofà contemplant uns pals de golf, amb una sensació d’incomoditat (per la mirada, per la postura, per la il·luminació del quadre) força evident. La pintura de Díaz Alamà està acompanyada d’una vintena de peces seleccionades com a finalistes del premi, d’estils i temàtiques variades. Tot plegat resulta un bon aparador per penetrar a l’univers de Gerard Mas, en aquest edifici tan sumptuós que és el Museu de Can Framis. Si teniu l’oportunitat d’anar-hi, esteu desvagats o us agrada el realisme, des d’aquesta setmana i fins al 18 de desembre la Fundació Vila Casas us espera.

El trono de Hamelín | Fundació Vila Casas

El trono de Hamelín | Fundació Vila Casas