Les biblioteques, terra incògnita?

4.07.2016

Aquesta setmana s’ha presentat l’informe “Estudi de persones no-usuàries de biblioteques”, en què es recull quines són les persones que no van a les biblioteques públiques de la Generalitat. Aquest informe té com a objectiu detectar la població no-usuària “entenent que identifica tant les persones que no han anat mai a una biblioteca pública com les que fa més d’un any que no hi van (suma de persones no-usuàries i ex-usuàries)”, ens explica l’informe, coordinat per Carme Fenoll i Javier Nieto i elaborat des de la UOC amb les professores i investigadores Núria Ferran-Ferrer i Mireia Fernández-Ardèvol.

Una biblioteca | Foto: Pixabay

Una biblioteca | Foto: Pixabay

L’informe, que està dividit en onze grans apartats, aborda, d’una banda, les persones que són les que utilitzen menys la biblioteca pública per edats, per estudis o per sexe. Algunes de les dades que s’hi indiquen és que la gent gran és la que utilitza menys la biblioteca pública, i que, per sexe, són els homes els que tendeixen a no anar-hi. Així mateix, l’informe també explica amb què identifiquen els usuaris la biblioteca, i conclou que només un 1,9% de la població l’associa a la tecnologia digital, mentre que un 46,6% l’associa a un equipament cultural, un 27,4%, a un recurs per estudiar i un 14,7%, a l’oci.

Segons Carme Fenoll, Cap del servei de Biblioteques, les persones que no van mai a la biblioteca no són tampoc consumidores de cultura, però es mostra preocupada pel fet que un 31% dels enquestats que no van a la biblioteca manifesten que no hi tornarien tampoc encara que els oferissin millores o més bones col·leccions. Fenoll també ha lamentat que malgrat la inversió tecnològica que s’ha fet als equipaments, la gent encara associa la biblioteca al paper i poc a les noves tecnologies. Des del Servei de Biblioteques es planteja la necessitat de fer campanyes de comunicació adreçades als sectors de la població que no hi van.

Segons Núria Ferran-Ferrer i Mireia Fernández-Ardèvol, les investigadores que han analitzat les dades de l’enquesta, un dels aspectes positius de la situació actual és que el 75,9% dels usuaris són persones joves, que a diferència de generacions precedents, ja pugen disposant d’un equipament com la biblioteca amb tota naturalitat. El resultat de l’estudi trenca aquell tòpic que l’usuari de la biblioteca és una persona gran que va a escalfar-se a l’hivern buscant un racó amb calefacció.

Núria Ferran-Ferrer i Mireia Fernández-Ardèvol.

Núria Ferran-Ferrer i Mireia Fernández-Ardèvol.

L’estudi també analitza quins motius té la població per anar o no a la biblioteca. Segons els resultats, entre els motius per no anar-hi hi ha la falta de temps i la manca d’oferta de novetats, mentre que les raons que impulsen els usuaris a tornar-hi són la bona atenció del personal, la comoditat del lloc i la bona oferta de novetats.

Aquest informe també aprofundeix en els hàbits dels lectors, els motius que els impulsen a llegir, els últims llibres que han llegit (si han estat de compra, de regal o préstec), la quantitat de llibres electrònics i en paper, i els hàbits culturals dels no-usuaris. A l’informe també hi consta quina activitat cultural havien fet el dia abans de l’enquesta els enquestats i la imatge que tenen de la professió les persones no-usuàries. En el cas de les persones que sí que són usuàries, l’informe aborda quina valoració tenen de la biblioteca pública.

Aquesta enquesta forma part del Projecte Labo, que es proposa crear un entorn transversal de col·laboració entre la UOC i les universitats i biblioteques públiques. Un dels objectius del projecte és fomentar el préstec i l’intercanvi entre diferents institucions.

Podeu fer una ullada a l’informe en aquest enllaç.