Garbancito de la Mancha i l’animació catalana al Museu del Cinema

30.06.2015

Hi ha qui buscant les Índies troba Amèrica. Això li va passar a Arturo Moreno, un jove dibuixant barceloní d’origen valencià. Acabava de fundar una petita productora de dibuixos animats i havia enllestit conjuntament amb el seu equip un curt titulat El Capitán Tormentoso. Amb la bobina sota el braç i en el context de la immediata postguerra (1942), va demanar cita a la productora Balet y Blay; necessitava un distribuïdor per a la seva obra. A la reunió li arribaria una contraproposta que no esperava, però que Arturo Moreno va acceptar. L’encàrrec de dirigir un llargmetratge d’animació en color, que seria el primer que es produiria a Europa.

Garbancito de la Mancha

Garbancito de la Mancha

El fet és que, a causa de les lleis proteccionistes franquistes, les distribuïdores cinematogràfiques no podien importar lliurement produccions forànies. Per poder distribuir films europeus i americans, Balet y Blay necessitava una quota que proporcionava la realització de pel·lícules nacionals. Jose María Blay va pensar que si en comptes de fer una producció de cinema amb actors, la feia de dibuixos animats, els estaments oficials els premiarien amb més permisos d’importació dels habituals. Arturo Moreno va semblar, per experiència, per talent i per ambició artística, la figura providencial per comandar el projecte.

L’any 1943 Moreno, en uns estudis del barri de Vallcarca, comença a fabricar-se ell mateix els aparells (taules de transparència, truca,…) que li facilitaran la realització de la pel·lícula. També fa una selecció entre els dos-cents dibuixants que li envien dibuixos des de les acadèmies de dibuix barcelonines i comença a tirar endavant el projecte. Pel guió es pensa com a base de partida en un llibre infantil escrit per Julián Pemartín, un falangista que en aquells moments exercia de director de l’Instituto Nacional del Libro Español. Els seus càrrecs polítics dins el règim franquista asseguraven la no intromissió dels censors en la realització del film. Una certa moralina religiosa contaminà tot el substrat del argument, però Moreno i els seus guionistes hi aportaren una gran quantitat de gags visuals que aconseguiren alleugerir el missatge reaccionari i aconseguí que Garbancito fos un producte digerible i entretingut per als infants.

Els 300.000 dibuixos que va necessitar la pel·lícula no van ser fàcils de realitzar en el context d’intenses penúries econòmiques nacionals i de conflicte bèl·lic internacional (Segona Guerra Mundial). Bona part dels acetats necessaris es van aconseguir de radiografies que es netejaven una vegada i una altra. Una part de la matèria primera provinent de Suïssa va restar abandonada pels camps de França durant setmanes, després que el tren que la transportava va ser bombardejadat pels alemanys. El revelat a color es feia a Londres amb el perill que comportava de pèrdua de material rodat a causa d’un transport dificultós enmig d’una guerra.

Finalment el 23 de novembre de 1945, al cinema Fémina situat al Passeig de Gràcia de Barcelona es va estrenar amb gran èxit de públic i crítica Garbancito de la Mancha en un acte social rellevant. Per tant, enguany commemorem el 70 anys de l’estrena del primer llargmetratge europeu d’animació en color. Per aquest motiu el Museu de Cinema de Girona ha promogut, juntament amb TantaTinta, una exposició commemorativa. Unes dècades després de l’estrena aquest film s’adaptaria al català amb el títol d’El cigronet valent.

L’exposició està dividida en tres àmbits. El primer pretén sintetitzar el desenvolupament dels cent anys d’història de la indústria del cinema d’animació a Catalunya. El apache de Londres, dirigit per Joan Solà Mestres l’any 1915, va ser el primer curt de dibuixos animats realitzat a l’Estat espanyol.

El segon àmbit se centra en Garbancito de la Mancha i en els fets històrics que van propiciar que es pogués fer la pel·lícula. Es mostren materials originals relatius a la producció, documentació de la productora i en l’apartat de vídeos: entrevistes a dibuixants que van treballar als anys quaranta per Balet y Blay.

Finalment, s’analitza la carrera d’Arturo Moreno (1909-1993), el realitzador de la pel·lícula, un polifacètic artista que va ser il·lustrador, animador, caricaturista, historietista… En definitiva, un dels ninotaires catalans de referència.

El dimarts 30 de juny a les 19 h s’inaugura l’exposició Garbancito de la Mancha. 70 anys del primer llargmetratge europeu d’animació en color. Els orígens del cinema d’animació a Catalunya al Museu de Cinema de Girona (Sèquia,1). La mostra ha estat comissariada per Antoni Guiral i Jordi Riera Pujal, amb entrada lliure i que es podrà veure fins al 24 de gener de 2016.