Garbancito de la Mancha, 70 anys després

15.11.2015

Entre el 8 i el 31 d’octubre, el centre cívic El Coll-Bruguera ha dedicat un cicle als estudis Balet i Blay per celebrar els 70 anys de l’estrena del film Garbancito de la Mancha (1945-2015), dirigit per Artur Moreno en aquests estudis del barri barceloní d’El Coll-Vallcarca, pertanyent a l’antiga vila de Gràcia. El film fou el primer llargmetratge amb la tècnica dels dibuixos animats i en color realitzat a Europa.

Garbancito de la Mancha

Garbancito de la Mancha

Des de fa temps aquest centre cívic està en un dels edificis que en en seu temps ocupava l’editorial Bruguera al barri d’El Coll-Vallcarca. Per aquest motiu, el seu director, Xavi Franch, dedica una especial atenció al còmic, al cinema d’animació, a la ciència-ficció i a d’altres especialitats culturals mitjançant la programació de taules rodones, exposicions i projeccions dedicades a aquestes activitats, moltes de les quals lligades al barri.

Una petita comissió formada per quatre persones de l’especialitat del cinema d’animació (el director del centre cívic; Isabel Moreno, filla d’Artur Moreno; Josep Maria Delhom, del Museu del Còmic i expert en la historieta a Catalunya; i qui signa aquest article), superant els escassos mitjans gràcies a l’entusiasme i el bon ambient entre nosaltres, hem organitzat una completa exposició sobre l’efemèride i tres taules rodones que a continuació detallaré.

L’exposició

L’exposició s’ha basat en un recull de documents, fotos, cartells, dibuixos –algun dels quals original–, historietes i algun objecte provinent de les respectives col·leccions de Moreno, Delhom i Artigas. Les ampliacions de les 18 fotos dels estudis Balet i Blay, l’equip d’animadors, la truca amb què es filmava, l’equip directiu, les taules dels dibuixants, l’enregistrament orquestral als estudis d’Orphea Films a Montjuïc, etc. van estar exposades en una altra mostra al Reial Cercle Artístic durant uns dies del passat mes de juny.

Entre reproduccions i originals es podien veure, per exemple, les llistes amb el nom complet i l’especialitat de cada treballador dels estudis durant la realització del llarg Garbancito de la Mancha entre 1942 i 1945, en plena postguerra franquista. També s’han recopilat cartells, “quadres” publicitaris de les sales cinematogràfiques, press books, dibuixos i esbossos d’algunes seqüències del film, exemplars originals de revistes on dibuixà Moreno, com Pocholo, Mickey, Mis Chicas i TBO entre d’altres, així com un petit projector de Cine NIC que edità en el seu moment bandes de pel.lícules de Garbancito, i també fotografies familiars de Moreno: de petit a València, de soldat a la mili, de la seva estada a Veneçuela en els anys 50. Tot exposat entre la planta baixa i el primer pis del centre cívic.

A causa de les actuals circumstàncies econòmiques resten pendents encara les actuacions de posar una placa a la façana de l’edifici dels antics estudis Balet i Blay a l’avinguda de Nostra Senyora del Coll, 40, i d’editar un catàleg il·lustrat sobre el tema. Tampoc vam poder efectuar la projectada visita guiada col·lectiva a l’edifici perquè està tancat i en venda. Com a orientació, aquest edifici que fa cantonada amb el carrer Cartago està davant per davant de la mansió que havia estat dels propietaris de Viatges Marsans i que actualment es coneix com l’Alberg, perquè allotja un alberg juvenil de la xarxa de la Generalitat.

Les tres taules rodones

Tant l’exposició com les tres taules rodones celebrades el 8, el 15 i el 22 d’octubre s’han vist recompensades amb una nodrida assistència de públic interessat en les jornades d’aquest cicle titulat “Balet i Blay, animadors de somnis”.

Les taules rodones varen estar enriquides amb materials inèdits i quasi mai vistos com la digitalització de bandes de pel.lícula del Cine NIC sobre Garbancito aportades pel col.leccionista gironí Salvi Jacomet; diapositives dels anys 80 d’una visita als antics estudis d’Artur Moreno, el director del film, i supervivents del seu equip; una projecció de fotos dels anys 40 de l’equip dels estudis Balet i Blay i també de l’homenatge que li féu el 1982 el Festival de Cinema de Sants. Així mateix, es va poder escoltar una cinta de casset digitalitzada d’una entrevista que vaig fer a Artur Moreno el juny de 1981 i que sembla ser l’únic document de la seva veu que existeix, i, és clar, també fragments de Garbancito de la Mancha (1945) i del  segon llargmetratge dels estudis, Alegres vacaciones (1948).

La primera taula estigué dedicada als estudis i comptà amb la valuosa presència de dos veterans mestres de l’animació que havien treballat en dues d’aquestes pel·lícules. Es tracta de Pepita Pardell i Àngel García, que evocaren aquells negres temps en plena postguerra franquista. Pepita evocà l’incendi produït el juny de 1946 durant la realització del segon llarg. A més, hi participàrem Josep Maria Delhom i un servidor.

En la segona, titulada “Artur Moreno: un artista integral”, Isabel Moreno –filla d’Artur Moreno– parlà de la vessant familiar, Josep Maria Delhom incidí en la llarga carrera des dels anys 20 de Moreno en el terreny de la historieta o còmic, mentre que jo vaig parlar del Moreno pioner del cinema d’animació i director del primer llarg de dibuixos.

En la tercera i darrera taula, sobre el tema “De l’acetat al 3D: evolució del cinema d’animació”, el veterà realitzador i tècnic cinematogràfic Jordi Morraja explicà com era la tecnologia d’aquest art fins a l’arribada de la informatització, mentre que la xerrada sobre l’actual manera de crear l’animació anà a càrrec de la professora Arantxa Morán de l’Escola Serra i Abella de l’Hospitalet, i un servidor portà el fil d’aquesta història del cinema d’animació en què Catalunya ha estat pionera.

La conclusió final d’aquest cicle va ser que el més important no és tan sols que aquell equip emprengués l’agosarada aventura de fer el que mai s’havia fet a Europa, el primer llarg amb la tècnica del dibuix animat i en color, sino també que aquells estudis fossin entre 1942 i 1951 una veritable escola i planter d’on sortiren grans animadors i nous estudis com ara els de Manuel Martínez Buch (Estudis Buch-Sanjuan) i Francisco Macián (Estudis Macián), entre d’altres.

Veritablement, si el nostre país ha destacat sempre en aquest camp és perquè en aquelles llunyanes dates es posà la primera pedra o es plantà la primera llavor, com preferiu. Calia recordar-ho ara que n’ha fet 70 anys.

El Centre Cívic El Coll-La Bruguera ha creat un facebook amb el títol Estudis Balet & Blay Homenatge.