Gabinet Salvador: de la caixa a l’expositor, passant pel congelador

L’Ajuntament de Barcelona ha adquirit per 50.000 euros un conjunt de llibres, objectes i documentació que pertanyen al Gabinet Salvador, una de les col·leccions d’història natural dels segles XVII i XVIII més importants d’Europa. Algunes d’aquestes peces, juntament amb altres del gabinet, formaran part de l’exposició Salvadoriana que es podrà visitar en el marc del tricentenari del 1714. 

El Gabinet Salvador es pot incloure dins del que es coneix com Gabinets de curiositats o Cambres de les meravelles. Així és com s’anomenaven les col·leccions que, a partir del segle XVI, creaven nobles i persones benestants, comprant tota mena d’animals, vegetals, minerals i fòssils. Algunes també incloïen obres d’art i peces arqueològiques. Aquestes col·leccions, precedents dels museus moderns, eren símbol de riquesa, i per això moltes personalitats les obrien al públic com a mostra del seu estatus social. De fet, es considera el Gabinet el Gabinet Salvador com el primer museu de Barcelona.

Però, com s’apressà a puntualitzar Anna Omedes, Directora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, la família Salvador “eren apotecaris, i el seu afany era científic” i no només col·leccionista. Per tant, aquesta nissaga, que durant generacions tingué la farmàcia al carrer Ample de Barcelona, no tenien un museu, sinó que feien “ciència, investigació”.

Precisament aquest afany és el que, segons Jaume Ciurana, tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, permet “canviar la mirada sobre la societat barcelonina i catalana” de l’època. “No era una societat en decadència, sinó una societat activa, i Barcelona era un nucli punter de la ciència” del moment. Així ho demostra la correspondència dels Salvador amb els millors botànics europeus del moment.

El gabinet Salvador és una extraordinària col·lecció d’història natural per diversos motius. El primer és que recull una tasca de recopilació de més de tres segles de durada. El gabinet s’inicià el 1626 i es tancà definitivament a la visita pública el 1855. A més a més, es manté pràcticament íntegre. Un fet molt important si es té en compte que moltes col·leccions d’aquest tipus sovint acabaren dispersades en múltiples herències, o integrades dins els fons de grans museus.

Un altre fet que dona valor a aquest tipus de col·leccions és que estiguin documentades. Aquesta és una part de l’enorme tasca que caldrà fer a partir d’ara. Un cop inventariades les nou caixes amb més de cinc-centes peces i mil documents acabades d’adquirir, caldrà revisar el catàleg de la documentació de la col·lecció principal, avaluar-ne la completesa i repensar la tasca científica que va dur a terme la família Salvador des de nous punts de vista.

Abans, però, caldrà treballar en la restauració. Alguns dels llibres que ara s’han comprat necessiten intervenció urgent, perquè l’acidesa d’algunes tintes ha malmès greument el paper durant tots aquests anys. Com sigui, el primer de tot serà passar la quarantena. Durant tres setmanes, els nous materials estaran al congelador de l’Institut Botànic de Barcelona, a 24 graus sota zero. No es tracta de passar l’estiu de la millor manera possible, sinó d’eliminar tots els insectes que hi pugui haver.

El Gabinet Salvador està tancat al públic general. Però aquesta família tingué una estreta relació amb la defensa de Barcelona durant el setge a la ciutat durant la Guerra de Successió. Alguns dels documents, com edictes i bans, que acaba d’adquirir el consistori barceloní així ho evidencien. Gràcies a això, es podran veure peces del Gabinet, dins dels actes del Tricentenari de Barcelona, en l’exposició Salvadoriana, que estarà oberta al públic d’abril al desembre del 2014. Com comentà Ciurana, “el relat de la família Salvador és el relat del país”.