Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

Vola, Colometa, vola

A Núvol ens agrada parlar de coses que han quedat amagades i que mereixen ser regades amb una mica de llum. La majoria de llibres que comentem estan perfectament exposats als taulells de novetats de les llibreries, però no acaben de sostreure's de la invisibilitat. Passa el mateix a la tele.

A Núvol ens agrada parlar de coses que han quedat amagades i que mereixen ser regades amb una mica de llum. La majoria de llibres que comentem estan perfectament exposats als taulells de novetats de les llibreries, però no acaben de sostreure’s de la invisibilitat. Passa el mateix a la tele.

No fa gaires dies entrevistàvem en aquestes pàgines Enric Gomà, que acaba d’estrenar a TV3 ‘Llibres a l’atac‘, un mini espai televisiu dedicat als llibres que s’emet diàriament, i en una franja de gran audiència. Amb Gomà parlàvem que el programa de llibres se sol donar en dues fòrmules que s’han anat alternant a la nostra televisió pública. El programa de butaca i tertúlia, tranquil però estàtic. I el programa reportatjat, que procura trobar un cert dinamisme en l’alternança de clips breus.

Mai no ens hauríem imaginat, però, que a algú se li pogués acudir de donar a un programa de llibres un format tan comercial com el de la sèrie de ficció televisiva. Sí, senyores i senyors, ja podeu veure a Vimeo el capítol pilot d’una sèrie que s’havia de dir ‘Passa pàgina’ i que es proposa d’incloure una tertúlia literària dins una comèdia de situació.

Mercè Sàrrias, guionista, ens ha explicat en un article a Núvol el propòsit de tot plegat: “Després d’un temps delirant, sopant i parlant de mil sèries (és una addicció), un dia vam decidir fer la nostra. Teníem un objectiu concret: vendre-la a TV3 directament, sense productores pel mig (total, les productores ens estaven demanant els projectes gratis) i havia de ser molt, molt barata de produir. En aquell moment corrien els rumors (en plan Raffaella Carrà) que TV3 volia una sèrie low cost i nosaltres ens ho vam posar com a premissa. I vam començar a escriure (contingut: el que ens donés la gana), però que fos comèdia (no calia sitcom). Així va sorgir la idea de fer un club de lectura (sí, som una banda una mica rara) i de posar una novel·la pel mig a cada capítol”.

Els quatre guionistes que han concebut aquest programa pilot són Carmen Abarca, Jordi Falguera, Miguel Casamayor i Mercè Sàrrias i han explicat a Núvol que “el projecte no només volia presentar una sèrie amb una novel·la de fons a cada capítol, sinó que també pretenia interrelacionar-se amb l’espectador a internet. L’espectador havia de buscar traces del llibre dins del capítol  (hi ha fragments del diàleg que pertanyen a La Plaça del Diamant) a més del final (la Colometa cridant) i alguna altra pista més. I també ens proposàvem que l’audiència suggerís novel·les per posar de fons a altres capítols, suposant que la història continués endavant (perquè no aspirar a fer-ne cinquanta?) o que opinés sobre el que les protagonistes deien dels llibres (és la Colometa una tòtila?)”.

El resultat és un programa ideal per al públic amb inquietuds culturals que mira el Canal 33, que és el mitjà al qual aquest pilot va ser presentat, sense gaire sort. El projecte ha quedat als llimbs i de moment només es pot veure des de la plataforma Vimeo. No us ho perdeu.

Passa Pàgina! from Malson Thorsten and Sisely Arts on Vimeo.

La primera impressió que he tingut en veure aquest primer capítol és que vessa enginy per les costures. Començant pel títol mateix, d’una feliç polisèmia. Àurea Márquez és una jove separada que està intentant refer la seva vida, oblidar el seu ex i ‘passar pàgina’, però també deduïm que li agrada molt llegir, perquè es passa una bona estona triant i remenant tot de llibres de caixes de cartró. En definitiva, vol passar pàgina, però no se n’acaba de sortir perquè la seva excunyada, Marta Pérez, està conspirant perquè l’Àurea torni amb el seu germà.

‘Passa pàgina’ és teatre en estat pur. Vull dir que ens trobem davant d’un material televisiu bastant cru. L’espectador no disposa aquí de les pautes amb què les rialles enllaunades solen puntuar-nos els gags a les sitcoms. Si us mireu el capítol veureu que les rèpliques són afilades com la fulla d’un ganivet i ens passen fregant la galta. La mala llet és soterrada però constant.  Els guionistes s’hi han despatxat de gust i han posat en boca dels personatges autèntics disbarats. I hi ha moments que fa l’efecte que les actrius hagin de riure per sota el nas i tot.

La trama es complica quan entra en escena Mònica Glaenzel, mossa d’Esquadra i protectora de l’Àurea Márquez, i agafa una espiral delirant arran de l’aparició de Marina Congost, una mena de stripper angelical que entra pel terrat. El capítol desemboca en una tertúlia en què totes quatre discuteixen sobre un llibre que les ha marcat: ‘La plaça del diamant’ de Mercè Rodoreda. Es tracta d’una mena de conversa que deriva cap a la tertúlia de manera espontània, i és sens dubte la prova de foc del capítol i de tot el projecte. És a través d’aquesta mena de club de lectura final que el personatge de l’Àurea Márquez haurà d’arribar a la il·luminació que li permeti prendre la decisió encertada: passar pàgina i volar com la Colometa.

I aquí és on els guionistes s’hi juguen els quartos, aquí és on tu, estimat espectador, has de decidir si els autors se’n surten prou bé. Perquè és molt difícil aconseguir que una conversa derivi de manera natural cap a la tertúlia sense que soni impostada. I l’opció triada és altre cop l’enginy. Això fa que la conversa sigui aguda, ocurrent, interessant, però potser no sempre del tot centrada en les necessitats de cada personatge. Sovint fa la sensació que per damunt dels personatges sents la veu dels guionistes, tant enginyosos com invasius, a veure qui la diu més grossa. Però és molt lloable aquest intent de construir una trama de comèdia i alhora vertebrar-la amb un discurs que no caigui en la consigna, el missatge o la moralina.

L’escriptora Maria Jaén ho ha dit molt bé en un article que també hem recollit a Núvol:  “Les protagonistes de ‘Passa Pàgina’ parlen del tema de l’amor a “La Plaça del Diamant”. No sé què en pensaria la Rodoreda del que diuen aquestes noies. Crec, però, que estaria d’acord en què l’equip professional que ha fet possible aquest pilot ha treballat amb una llibertat insòlita en el nostre món televisiu: els guionistes han tramat l’argument, han escrit el guió, han produït l’episodi i han dirigit els actors (i ho dic de passada: ¡com trobem a faltar aquesta figura del director d’actors a les nostres sèries!).  Tristament, aquesta manera de treballar és lluny de ser admesa per les cadenes. En aquest país, als guionistes ens queden anys encara de picar pedra, anys de ser l’últim mico del món audiovisual. Justament per això, si mai em tornen a fer la pregunta –“Creus que Mercè Rodoreda seria una bona guionista?”— tinc la resposta preparada. Diré: “Seria una guionista extraordinària, seria tan bona, tan bona, tan bona, que ningú no voldria treballar amb ella”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació