Frederic Amat, bah, és igual! Tant li fa!

22.03.2017

Frederic Amat és un dels creadors destacats del panorama artístic català contemporani, i ara podem trobar una selecció de les seves millors obres a Zoòtrop, l’exposició que produeix La Fundació Catalunya – La Pedrera i que serà visible fins 16 de juliol d’enguany. 

Zoòtrop de Frederic Amat (La Pedrera, 2017) | Foto: Fundació Catalunya – La Pedrera

Bah, és igual! Tant li fa!, diu Frederic Amat mentre explica una de les seves obres destacades, i una altra i una altra. Totes es troben recollides a l’exposició Zoòtrop de La Pedrera, que pretén mostrar les diverses facetes de l’obra d’Amat en relació amb l’espai, l’arquitectura, la ciutat i el paisatge. El títol de la mostra fa referència a la màquina formada per un tambor giratori que conté dibuixos que, en girar, sembla que estiguin en moviment.

El mateix moviment que caracteritza la producció de l’artista, que treballa sempre en múltiples llenguatges: pintura, dibuix, escultura, instal·lació, performance, audiovisuals. Cap art es resisteix a Amat. Però Bah, és igual! Tant li fa!, l’artista no vol parlar d’ell com a artista, sinó de les seves obres d’art com a obres d’art. El creador, diu, ha de desaparèixer darrere la peça. “Això és anecdòtic, no li importa a ningú”, va repetint mentre explica les seves peces; “el més íntim només importa a un mateix”.

L’exposició en qüestió es divideix en tres apartats gairebé independents. El primer, proposa recuperar la memòria de l’edifici de Gaudí amb una intervenció creada expressament per aquesta ocasió; el segon, reuneix una tria personal de l’artista; el tercer, aplega catorze projectes d’intervenció en espais públics i privats, alguns realitzats i d’altres no.

Això últim no preocupa del tot a Frederic Amat: Bah, és igual! Tant li fa!. “Els projectes és important imaginar-los, fer-los o no fer-los no importa gaire”, explica l’artista, que fa el paral·lelisme amb Ítaca: “Si arribo a bon port ho celebro, però el més important és el camí”.

Camins ben curiosos són els que han seguit algunes de les obres que ara podem veure a La Pedrera. El Penjoll, per exemple, és un encàrrec que Amat va fer per una casa, i que ara s’ha integrat totalment en un dels patis de l’edifici de Gaudí. “Si l’hagués fet directament per a La Pedrera, no m’hagués sortit”, afirma l’artista; “M’hagués espantat, però a la vida amb el temps les coses es van emplaçant i ara l’obra sembla feta expressament”.

“Penjoll” de Frederic Amat (2012) | Foto: Fundació Catalunya – La Pedrera

Tant el comissari de la mostra, Miquel Adrià, com la directora de la Fundació Catalunya-La Pedrera, Marta Lacambra, coincideixen amb una afirmació: Frederic Amat no deixa que li produeixin una exposició; la produeix ell. Bah, és igual! Tant li fa! Als retrets carinyosos, l’artista respon que habitar La Pedrera és un privilegi i agraeix la llibertat que li han donat. Segons ell, la llibertat creativa és un dret del creador.

I Frederic Amat com a creador volia retornar a la pedra, dialogar amb la pedra; amb la pedra de Gaudí. “És un diàleg entre Gaudí i Amat, una resposta in-situ a l’espai gaudinià”, explica Miquel Adrià, que creu que Amat condensa els enigmes de l’art per solidificar-los en l’obra total. De fet, aquest no és el primer cop que Amat col·labora amb La Pedrera. El 2011 hi va presentar Forja, una videocreació que ressegueix les baranes dels balcons de la façana de Gaudí, i el 2012, va dissenyar l’escenografia de l’exposició Artigas. L’home del foc.

Bah, és igual! Tant li fa! La qüestió són les obres que podem veure ara dins de l’edifici. L’obra principal d’aquesta mostra és la instal·lació anomenada Zoòtrop, creada expressament per a l’ocasió. En ella, Amat delimita amb parets transparents els espais domèstics de l’habitatge dels senyors Milà a partir de plànols d’arxius, i entremig, hi afegeix “càpsules de memòria”. Aquestes són vuit estàtues amb forma de crisàlides de grans dimensions. Estan fetes amb ceràmica i pintades de color negre, i com capolls gegants, esperen la seva metamorfosi.

Per veure la instal·lació, l’artista recomana visitar la sala mentre hi hagi llum natural. “L’art no es pot veure a les fosques, i la ceràmica només es veu bé amb llum de dia o amb foc”, declara.  Després d’aquesta instal·lació topem amb el film Forjes, per acabar entrant dins de la sala que repassa les obres més íntimes de l’artista. Són peces inèdites dels últims 10 anys que el toquen d’aprop, ell mateix afirma. La secció en qüestió serveix per encaminar el pas des de la primera secció fins a l’última, on hi trobem catorze projectes d’intervenció en espais públics i privats.

Espais com el Liceu, i propostes com la façana Cercle obert que tanta polèmica va generar el 2015. Cal recordar que la intervenció d’Amat pretenia contrarestar la manca de perspectiva de la façana principal de la Rambla realçant la cantonada de l’edifici i dotant-la d’una dimensió més vistosa. La proposta consistia en recobrir els murs exteriors amb dos-cents cercles oberts de ceràmica esmaltada de color sang de bou, el vermell més profund que es pot aconseguir en ceràmica.

Però l’Ajuntament va aturar la iniciativa. Bah, és igual! Tant li fa!, “L’artista proposa i la resta no depèn de mi”, explica Amat, que deixa clar que segueix tenint una estima profunda cap a l’òpera i cap al Liceu. Fins avui, tot el que s’havia vist del projecte en qüestió era una imatge, un render: en aquesta mostra hi trobem les anelles roges per primer cop, entre moltes altres obres.

“Amb l’art no hi ha consens, és impossible”, conclou l’artista; “I això fa que la creativitat existeixi, una obra que agradi a tothom és una mòmia”. Qui vulgui veure obres lliures de consens i enemigues de les mòmies, ho pot fer fins el juliol a La Pedrera. I si no, Bah, és igual! Tant li fa!