Francesca Bartrina en el record

La mort de Francesca Bartrina als 45 anys és difícil d’assimilar. El seu admirable estudi Caterina Albert/Víctor Català, 'La voluptuositat de l'escriptura' és l’assaig crític que més ha aconseguit fer justícia a l’obra de Caterina Albert.

Aquest divendres 21 de novembre se celebra un doble homenatge a la professora Francesca Bartrina (1968-2014), un referent dels estudis de gènere, al matí a la Universitat de Vic i a la tarda al Palau Robert de Barcelona (18h). Trobareu els detalls aquí. Avui li dediquem un speaker’s corner amb articles de Tatiana Pagà, Teresa Costa-Gramunt i Montse Barderi. Recuperem també l’obituari que li va dedicar Jordi Cornellà-Detrell.

El dia ha començat amb la notícia trista i inesperada de la mort de dues persones a qui tenia una gran estimació, Francesca Bartrina i Francesc Vallverdú. La mort a Banyoles de Francesca Bartrina, de només 45 anys, és particularment difícil d’assimilar. L’atzar ha fet que no faci ni dos mesos que vaig rellegir alguns capítols del seu admirable estudi Caterina Albert/Víctor Català. La voluptuositat de l’escriptura, l’assaig crític que més ha aconseguit fer justícia a l’obra de Caterina Albert. Més enllà de la vàlua de la seva obra acadèmica, però, tots els qui vam conèixer Francesca Bartrina recordarem sempre la seva enorme simpatia i entusiasme il·limitat, que era capaç de transmetre a tothom que l’envoltava.

La doctora Bartrina, especialista en l’obra de Caterina Albert i els estudis de gènere, era professora  de la Facultat de’Educació, Traducció i Ciències Humanes a la Universitat de Vic desde 1996, on va continuar fent classes i participant en la vida universitària fins al darrer moment i amb la mateixa passió de sempre. Francesca Bartrina, nascuda a Serinyà el 1968, havia dirigit el Centre d’Estudis Interdisciplinaris de la Dona, la càtedra Unesco sobre Dones, Desenvolupament i Cultures i la col·lecció Capsa de Pandora d’Eumo. En una entrevista en motiu de ser-li concedit el Premi Recull de retrats literaris, afirmava que “Quan escrivim, explicitem la identitat. Conscientment o inconscientment. I el gènere forma part de la identitat.” Aquestes paraules resumeixen molt bé gran part de la seva activitat docent i acadèmica, dedicada a examinar els lligams entre literatura, gènere i identitat.

Caterina Albert/Víctor Català. La voluptuositat de l’escriptura (2001) va ser rebuda com una obra innovadora i necessària que rescatava l’autora dels prejudicis misògins que l’havien encasellat en el modernisme mascle i ruralista. La lectura original i penetrant de Bartrina va fer sorgir una multiplicitat d’elements de gènere de Solitud, Drames rurals i Caires vius que fins llavors havien estat ignorats o menystinguts per la crítica. Aquesta lectura desacomplexada i deseixida de prejudicis fou en part el resultat de les lectures que va fer a Birmingham, on es va familiaritzar amb la teoria feminista. Bartrina també va especialitzar-se en la teoria de la traducció, sobretot l’audiovisual, i el 2012 va coeditar The Routledge Handbook of Translation. A més, va traduir, amb el seu marit Jordi Sala, dues obres que queien plenament dins dels seus interessos: Vagines d’Eve Ensler (1999) i La mare sempre em deia: No de Charlotte Keatley (2000). Cal també recordar els seus treballs més compromesos, dedicats a la violència de gènere.

Fa uns anys vaig posar-me en contacte amb Francesca Bartrina per correu electrònic arran del meu interès en una de les autores que ella havia estudiat, Palmira Ventós, una altra escriptora amb una obra tan complexa com la d’Albert. Els treballs que li va dedicar, no cal dir, són i·luminadors. No vaig tenir la oportunitat de conèixer-la en persona fins que va organitzar un congrés de gènere i taducció a la Universitat de Vic, però el to dels seus emails i les seves publicacions, que feia temps que coneixia, ja deixaven entreveure el seu entusiasme per la recerca i la seva generositat.

Tal com demostren dos dels treballs més interessants que va publicar (La crítica literària feminista a Catalunya en els darrers trenta anys i Escriptores catalanes canòniques: ballant en un camp de mines), Francesca Bartrina va dedicar molts esforços a reivindicar el paper de la dona en la societat i la cultura catalanes. La seva perspectiva crítica era i és molt necessària i, citant la dedicatòria d’un llibret que em va enviar fa temps, el seu traspàs deixa un buit per a tots els qui,  “amb complicitat”, “estimem la literatura”. Francesca Bartrina serà llargament recordada, tant per la seva personalitat com per la seva obra.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació