Fònics 2.0: units per la música

25.07.2012

Concert de Fònics 2.0.

 

Dimarts 31 de juliol es tanca la convocatòria per la pròxima audició de Fònics 2.0. Fònics 2.0. és una formació musical dinàmica que selecciona els músics interessats a través d’audicions convocades per Internet. La seva primera iniciativa va ser aconseguir interpretar A Ceremony of Carols, de Britten, al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat. Les 18 noies del cor van ser seleccionades a partir d’audicions convocades per Internet i el concert es va fer realitat el 20 de febrer de l’any passat dins del Cicle Coral. Tota la moguda va ser impulsada per l’actual director de Fònics 2.0., Lluís Vilamajó, que treballa amb un equip format per Alba Carbó, Mireia Font i Laia Santanach.

La plataforma aconsegueix els recursos que necessita per als projectes a partir d’intercanvis. Ni Fònics 2.0, ni els membres de l’organització, ni els músics participants tenen cap afany de lucre. Per exemple, pel projecte de cor mixt del renaixement espanyol i barroc italià es va acordar un intercanvi amb el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) per al qual Fònics 2.0. oferia un concert al Museu a canvi que el MUHBA cedís els espais per assajar el programa.

Santanach ens explica què els va moure a engegar una iniciativa que no té equivalent enlloc: “Teníem ganes de fer música en grup però no de qualsevol manera. Volíem treballar amb gent que s’hi impliqués al màxim, que arribés als assajos amb gran coneixement del repertori i amb ganes d’aprofundir en el treball d’interpretació en grup. És molt difícil crear un grup de músics on el grau d’implicació sigui semblant i per això vam estar buscant fórmules per aconseguir-ho. La fórmula que vam trobar va ser a través de projectes convocats per Internet: a les convocatòries tothom té la informació de què s’espera d’ell, el repertori que es farà i les dates, de manera que cadascú pot decidir si li interessa prendre-hi part. A través de les audicions, el director pot veure si els músics s’han pres el compromís seriosament i observar les seves actituds i aptituds”.

El cost d’una iniciativa wiki no sol ser molt alt, però sí que demana molta empenta i moltes hores. Santanach recorda que, un cop valorada la idea, quedava la part més difícil: fer-la realitat. “Normalment passa allò de “qui paga mana” i això vol dir que si vols decidir lliurement repertori, dates, manera, etc. o bé ets ric i t’ho pagues tu o bé decideixes que ningú paga, que és el que hem fet nosaltres. Funcionem per intercanvis i això ens dóna molta llibertat”.

Per Santanach el projecte més emocionant ha estat el Projecte Britten perquè va ser el primer i no tenien ni idea de quina seria la resposta: “Es va apuntar a audicionar més gent de la que esperàvem i de bon nivell, tothom es va implicar molt en el procés de treball i l’ambient va ser molt maco, comptàvem amb la col·laboració del magnífic pianista Josep Surinyac, el treball i el concert van ser molt celebrats pels músics participants i el concert va ser un èxit de públic”. Aquest final feliç s’ha repetit amb el darrer projecte, del febrer d’aquest any, basat en el renaixement espanyol i barroc italià: “Per mi ha significat un pas endavant important per dos motius. Per una part, la col·laboració i bona entesa amb el MUHBA que ens ha permès assajar i fer el concert en espais increïbles de la ciutat com el Saló del Tinell a la plaça del Rei, el Museu Picasso i el Monestir de Pedralbes. Per l’altra, per la quantitat enorme de gent involucrada en aquest projecte: des de les 90 persones que es van apuntar a audicionar per les 27 places que necessitàvem, passant pels particulars que han ofert espais per poder dur a terme els nostres projectes fins a l’èxit de públic”.

Com en tot projecte basat en la col·laboració, hi ha moltes oportunitats per implicar-s’hi. Santanach comenta que hi ha gent que “ha cedit el menjador de casa seva perquè hi poguéssim fer assajos de grups petits “. També hi ha qui ha col·laborat amb la documentació històrica, en les fotografies i la difusió. Santanach valora que amb aquest intercanvi ha après molt de molts temes diferents “treballant amb totes aquestes persones que s’han implicat als diferents projectes”.

Assaig Fònics 2.0.

 

El fet que Fònics 2.0. sigui un projecte en xarxa ha estat bàsic per al seu èxit: “Les noves tecnologies fan que sigui possible organitzar-ho, coordinar-ho, convocar persones, possibilitar intercanvis i fer boca-orella de manera molt més àgil i a l’abast d’un equip petit com Fònics 2.0. Sense les noves tecnologies l’energia i el temps necessari per dur a terme cada projecte seria molt més gran i la velocitat en què Fònics 2.0 s’ha donat a conèixer entre els possibles participants hauria estat molt menor”. Ara només cal que torni a sonar.

Font: Barcelona Metròpolis

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris