Fire!! Sobreviure a la foguera

15.06.2017

Diu el cineasta Jean-Luc Godard que “La fotografia és veritat, i el cinema és 24 vegades per segon la veritat”. La mostra Fire!! 2017, organitzada pel Casal Lambda, ha realitzat una tria de ficció i documentals que reflecteix una d’aquestes veritats: la lluita per ser i per expressar-se a l’espai públic per part del col·lectiu LGTBI. Molts d’aquests curts i llargmetratges tenen un punt en comú: el combat que tota persona que s’aparta del concepte “mainstream” de normalitat social ha de lliurar dia a dia per tal de guanyar-se el dret a existir, per tal de sobreviure a aquesta foguera –a vegades metafòrica i a vegades no tant– que és la imposició a ultrança dels patrons de normalitat.

Cartell del Fire!! 2017 creat per Gregorio Soria

Joako Ezpeleta: “Hem triat aquestes pel·lícules per agitar el vesper”

La lluita és, doncs, el leitmotiv de l’edició 2017 del Fire!!. Des de la imatge gràfica, creada per Gregorio Soria, que presenta un personatge màrtir entre les flames, fins a la sel·lecció dels títols que conformen el festival realitzada pels seus directors, Joako Ezpeleta i Antoine Leonetti. 52 films, entre llargmetratges, documentals i curts, que repassen històries reals o de ficció i que han estat escollides, en paraules d’Ezpeleta “Per a agitar el vesper i seguir movent les consciències, per no relaxar-nos, per no acomodar-nos en les nostres societats de consum i benestar”.

 “Afraid of nothing”, spot oficial Fire!! 2017

Els fills poden educar els pares

Precisament About Ray destaca entre els films de ficció tot posant de manifest que el dia a dia d’una persona LGTBI pot arribar a ser un combat. Protagonitzada per una fantàstica Elle Fanning i molt ben acompanyada de Susan Sarandon i Naomi Watts, la cinta narra la història de Ray, un noi trans de 16 anys (va néixer com a noia) que necessita l’autorització dels seus pares per començar el procés de reassignació de gènere. Amb aquest punt de partida, la relació entre els diferents membres de la família posarà de manifest les desavinences preexistents i mostrarà que els fills poden educar els pares. També la islandesa Heartstone parla de la dificultat d’un adolescent islandès que pateix l’opressió del petit poble en què viu . La pel·lícula ofereix una bellesa visual indiscutible i un interessant punt de vista: l’opressió que pateix en Christian es presenta a través dels ulls del seu millor amic, en Thor, i no del jove gai.

Elle Fanning, Naomi Watts i Susan Sarandon a Ray

Chavela narra l’interès de la cantant per la música, les dones boniques i el tequila

Els documentals d’enguany tenen un marcat caràcter biogràfic. Alguns repassen la vida de persones que van dedicar la seva vida a la lluita pels drets LGTBI, com ara The death and life of Marsha P. Johnson, una drag queen veterana de Stonewall, cofundadora del moviment pels drets trans, que va ser trobada morta al riu Hudson fa 25 anys; o Jewel’s catch one, la història de la discoteca de propietat negra més antiga dels Estats Units i de la seva mestressa, l’activista Jewel Thais-Williams, que va lluitar durant 42 anys contra l’odi i la discriminació. Chavela no focalitza en l’activisme LGTBI sinó que narra la vida de la incombustible cantant de boleros Chavela Vargas i descriu –a partir de testimonis d’amics com Pedro Almodóvar o Miguel Bosè– el seu interès per la música, les dones boniques (com Frida Kahlo o Ava Gardner) i el tequila. Tom of Finland explica el procés creatiu d’uns dels il·lustradors de major influència en l’imaginari erotic gai i The untold tales of Armistead Maupin mostra l’evolució d’un jove conservador nordamericà cap a un escriptor pioner dels drets LGTBI creador de la mundialment famosa sèrie narrativa Històries de San Francisco.

El documental Chavela recorda l’amistat entre la cantant i Frida Kahlo

Què passa quan l’amor s’acaba?

Però no totes les cintes han estat triades per la seva orientació reivindicativa. Per als amants del cinema intimista i d’autor també hi ha espai: Paths, del jove director alemany Chris Miera, ensenya la intimitat d’una parella gai de mitjana edat que entra en crisi quan el seu fill se’n va per estudiar fora. És la síndrome del niu buit. Precisament la directora de l’Institut Francès de Barcelona (seu del festival), Pascale de Schuyter-Hualpa va subratllar, durant el col·loqui posterior al film, que la crisi de la parella de Paths és la mateixa per la que moltes persones d’aquest planeta passen quan els fills abandonen la llar i han de replantejar-se com tornar a viure soles en parella. Una de les preguntes que tothom es feia era “Com és que un noi de poc més de vint anys ha pogut tractar amb tanta profunditat una crisi de parella de mitjana edat?”, i Chris Miera va respondre que “El cinema sempre retrata l’inici de l’amor, però poques vegades ens mostra quan l’amor s’acaba. I jo vaig voler fer-ho”.

A més dels col·loquis, el Fire!! 2017 ha organitzat, al voltant del cinema, una sèrie d’esdeveniments que potencien  no només la reflexió sobre el fet LGTBI i el setè art, sinó també una experiència amena i lúdica: un bar a la fresca a on prendre una copa entre pe·lícula i pel·lícula, conferències, actuacions de cabaret, festes a discoteques i una exposició. Tot plegat, un ambient en què cultura, reivindicació i oci es donen la mà fins al 18 de juny a Barcelona (amb alguns epílegs a Girona i Terrassa fins al 14 de juliol). 

El codirector de Fire!!, Antoine Leonetti, tradueix el director de Paths, Chris Miera | Foto: Abel Lacruz

“Lluitar és la resposta” és el lema del Fire!! 2017

l’Institut Francès de Barcelona acull un any més el Fire!! | Foto: Abel Lacruz

Un ambient que convida a la reflexió però també al contraatac: al fet que a 73 dels 194 països que existeixen al món l’homosexualitat sigui un delicte i que a 10 d’ells es castigui amb pena de mort, s’afegeix l’augment de l’homofòbia durant  els darrers temps. La matança a la discoteca gai ‘Pulse’ d’Orlando ara fa un any o l’existència de camps de concentració de gais com el de Txetxènia en són clars exemples. També trobem mostres d’odi a la diferència d’orientació sexual o d’identitat de gènere dins de les nostres fronteres: segons l’Observatori contra l’Homofòbia, s’han denunciat 84 agressions homòfobes a Catalunya durant el 2016 i, en els primers mesos del 2017, han estat molt sonats els brutals casos de violència contra persones LGTBI  de Vic, Sitges i Barcelona. Perquè, contra la LGTBI fòbia, “Lluitar és la resposta”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Per l’Observatori contra la Homofòbia, la resposta és la Inquisició (o legislacions típiques a les dictadures, on tothom és delinqüent fins que no es demostri la innocència; o bé tot aquell que -dins els respecte a les persones- es manifesti contrari a segons quins hàbits de [no]vida).
    Atentament, i bon dissabte