FiraTàrrega dansa

9.09.2012

L’oferta escènica de FiraTàrrega és àmplia i diversa però les ofertes de dansa que es poden veure són moltes. Dansa breu, amb obretes de carrer de mitja hora, o dansa escènica més extensa (una hora), com la que presenta la ballarina i coreògrafa Marta Carrasco (“No se si…”). La dansa és, sens dubte, una de les protagonistes d’aquesta edició de FiraTàrrega. Però no només d’aquesta, la dansa és ja una gran aposta del teatre al carrer de Tàrrega. Destacaré tres de les apostes de carrer de la Fira, per apropar-nos a la seva diversitat.

 

Marta Carrasco | Foto de David Ruano

 

Claire Ducreaux ha presentat diferents vegades al llarg d’aquests tres dies (a la plaça de les Nacions) el seu espectacle de dansa/clown “La sonrisa del náufrago”. Ducreaux presenta un personatge, un rodamón innocent, que transmet amor amb el primer somriure naïf. Una sòlida i freda escultura és el seu amic, i el públic amb el qual interacciona els seus companys d’abraçades. Moltes abraçades i molta bonhòmia que transmet amb candidesa de mim en cada gest, en cada somriure, en cada expressió. Una cara dickensiana. Un espectacle minimalista, de música suau i silencis. Una jaqueta que deixa a una nena del públic, dues balles on moure’s i una escultura impertèrrita que és el punt de partida de la seva obra, una escultura d’Eduardo Cuadrado anomenada El náufrago. Simplicitat emocional i abraçades, moltes lentes i boniques abraçades.

Pere Faura és una jove promesa de la dansa feta aquí. Coreògraf i ballarí ha emprès diferents espectacles de dansa i performance, col·laborant actualment amb el Mercat de les Flors (entre altres). La peça breu “Dansa real ja!” segueix la tònica de minimalisme escènic (potser massa i tot quan desapareix una estona de “l’escenari” i deixa el públic amb una ràpida veu en off) i de dansa sense grans demostracions de tècnica i espectacularitat. Un home sol per a un públic que no sap que es trobarà. Volem dansa real? Què és la dansa realment? Pere Faura i la seva proposta de mínims ens presenten una resposta: la dansa és l’inici de la dansa, ballar per algun motiu, perquè sortim de festa, simplement per això, la dansa de quan s’aprèn la dansa, els passos de l’aprenentatge, el camí del ballarí que vol ser professional… Res més. Ell i música, ell i silenci, ell i una veu en off… ell i la dansa.

 

Dansa real de Pere Faura, en una funció a Terrassa

 

El ballarí Pere Faura, paral·lelament, també ha presentant “Radio Patio”, un nou espectacle d’improvisació i performance construït durant la preparació de “Dansa real ja!”. Més minimalisme i més revalorització de la tasca del ballarí: ell sol amb un reproductor de ràdio.

“Solos” és una altra de les propostes de dansa que ha sorprès a la gent (gentada) que ha passejat per Tàrrega. La companyia Clac&Roll ha presentat un espectacle multidisciplinar de dansa i música, on els ballarins ballaven claqué i els cops dels seus peus demostraven la seva sensació de companyia o solitud. La interacció del públic i la dinàmica d’una dansa de claqué personalitzada en diferents rols socials que no són res més que una mostra col·lectiva i anònima d’una societat de persones soles.

Twitter: @RogeRosich