Fiódor Dostoievski al Tantarantana

1.04.2017

El Cicló, el Cicle de Companyies Independents en Residència del Tantarantana, presenta un nou muntatge de la Companyia Ignífuga. El jugador és una versió (molt lliure) de la novel·la de Fiódor Dostoievski, amb dramatúrgia d’Albert Pijuan i direcció de Pau Masaló. El repartiment està format pels ignífugs Eduard Autonell, Marina Congost i Júlia Rodón, amb la col·laboració especial de Saskia Giró.

Una imatge promocional de ‘El jugador’ de la Companyia Ignífuga. © Irena Visa i Clara Visa

“Aleksandra no ha vingut fins aquí per jugar. Aleksandra forma part de la comitiva que acompanya el president rus en la seva gira europea i ha quedat atrapada en una ciutat balneari a la frontera entre Bèlgica i Alemanya. Benvinguts a Roulettenburg, un balneari que de nit es transforma en un casino on totes les nacionalitats europees van a jugar-s’hi l’ànima”.

Fiódor Dostoievski va escriure el 1867 una novel·la breu, El jugador, en tan sols vint-i-sis dies. Aquesta urgència literària era deguda, entre d’altres coses, al deute que volia saldar amb la seva publicació, causat precisament per la seva addicció a la ruleta. Wiesbaden es converteix a El jugador en Roulettenburg, un balneari que a la nit es transforma en casino és on es troben les elits de la culta Europa a jugar-se el patrimoni i la dignitat. La Companyia Ignífuga presenta el que serà el seu cinquè espectacle, seguint el seu gust per adaptar textos literaris o dramàtics clàssics. Fins ara ha estrenat Fam oculta (de Peer Wittenbols), La norma de l’extinció (a partir de Platonov, de Txèkhov), A House is not a home (a partir d’Interior de Maeterlink) o Kohlhaas (a partir de la novel·la Michael Kohlhaas de Heinrich von Kleist).

Convidat a un assaig per la companyia, vaig poder parlar amb Masaló, Pijuan i els tres actors. El sistema de treball dels ignífugs consisteix en la visita, dos cops per setmana, del dramaturg, que va modificant i adaptant el text segons els propis canvis naturals que es produeixen en els assajos. Dels set personatges que té la novel·la original aquí han quedat reduïts a tres. “Som infidels a la trama però fidels a l’ambient de Dostoievski”, diu Pijuan, i el director afegeix que és molt fàcil establir un paral·lelisme entre El jugador i la situació de l’Europa actual. L’addicció al joc i la seva relació amb les elits (encara que no necessàriament) segueix estant a l’ordre del dia, i la idea d’Europa ha acabat esdevenint un concepte merament econòmic. Després de Kohlhaas, on hi havia una gran ambició tècnica (càmera en directe, micròfons, música) en aquest cas han volgut reduir les possibilitats que quelcom surti malament, ja que “els cables no tenen sentiments”, i a cada bolo de Kohlhaas falla alguna cosa. També perquè no tenen més pressupost, tot sigui dit.

Saskia Giró fa una col·laboració especial a ‘El jugador’. © Irena Visa i Clara Visa

L’atzar és un element principal en la novel·la de Dostoievski, i Masaló explica que van estar estudiant introduir-lo d’alguna manera en la posada en escena, on una ruleta ho presideix tot. El tema Whole lotta love de Led Zeppelin conviu amb les datxes, la ruleta russa i Vladimir Putin. “Tot això va de diners”, diu Marina Congost al públic a la primera escena de l’espectacle. He vist una mica de l’assaig, on Pau Masaló exerceix tant de director com de crupier, i on la ruleta no ha parat de girar tota l’estona.

“Els russos som els últims guardians de l’humanisme a la gran Europa”. Les frases de Dostoievski tenen un pes considerable i segueixen ressonant a la ment un cop he abandonat el Tantarantana. Anirem a veure El jugador, que s’estrena el proper dijous 6 d’abril, i ho explicarem aquí. Només faltaria.

 

Per a més informació i adquirir les entrades podeu consultar el web del Tantarantana.