Fills de l’oceà: la resistència de la pesca artesanal

30.10.2016

L’atàvica relació entre l’home i el mar està tan impregnada de romanticisme com de contaminació, separada per una frontera que oculta un 90% de la vida del nostre planeta, pràcticament desconeguda. Però el mar forma part de nosaltres, de la nostra subsistència, de la nostra comunicació, de la nostra diversitat i dels nostres somnis. I de la nostra identitat com a pobles, com a cultures més o menys ancestrals. Aquests dies, el Museu Marítim de Barcelona acull l’exposició “Fills de l’oceà”, un homenatge a tots els pescadors artesanals que viuen del mar i per al mar.

Una pescadora amb un pop | Museu Marítim de Barcelona

Museu Marítim de Barcelona.

La mostra és un reportatge fotogràfic de Javier Teniente que documenta la manera de viure de comunitats costeres d’arreu del món, de Galícia a Nicaragua, de Sri Lanka a Andalusia, la supervivència de les quals depèn gairebé exclusivament del mar. Avui dia, però, els pescadors s’enfronten a tres problemàtiques que no tenen aturador: l’esgotament de recursos, l’activitat dels grans pesquers moderns i, per descomptat, la susdita contaminació. La pesca artesanal, la cultura dels pobles i la tradició d’una manera de viure que han persistit durant segles i que ara es veuen realment amenaçades per la força depredadora de la modernitat.

“Fills de l’oceà” reflecteix l’impacte dels éssers humans en el mar, i al mateix temps deixa constància del viatge de tornada d’aquesta repercussió en els animals racionals. Les fotografies de Teniente retraten (rescaten) realitats que no tenen res a veure les unes amb les altres, separades per milers de quilòmetres, per milers de litres d’aigua salada, amb llengües, tradicions i religions per a tots els gustos. Només tenen una cosa en comú: estan protagonitzades per homes que es relacionen directament amb el mar, que han agafat el relleu de tantes i tantes generacions anteriors a desgrat de la transmissió que es perd. Cada comunitat perviu com pot, intentant mantenir viva la seva identitat.

Galícia, terra històricament exportadora de mariners, era n’és receptora; a Ahangama, Sri Lanka, els stilt fishermen (pescadors amb xanques) fan el que poden per conservar el seu mètode de pesca artesanal una dècada després del Tsunami del 2004; els pescadors àrtics de Noruega segueixen recollint l’skrei, el bacallà d’hivern, envoltats de catedrals de gel de més de mil metres d’alçada i colpejats per vents inclements en un paisatge sublim i brutal; a l’illa indonèsia de Lembata, la caça de balenes amb arpó sobreviu estoicament des del segle XV; a la Costa dels Mosquits de Nicaragua, els indis mickitos pesquen llagostes a pesar de les poques condicions de seguretat de què gaudeixen; i a Kerala, a l’Índia, la casta dels Katalarayan (intocables) encara viu de la sardina perllongant la bellesa plàstica dels sistemes tradicionals de pesca artesanal.

Museu Marítim de Barcelona

Museu Marítim de Barcelona.

Mèxic, Vietnam, la República Dominicana, Senegal, Portugal, Panamà i Madagascar són els altres països que Teniente ha retratat a través dels seus pescadors, igual que la costa de Barbate, a Andalusia, on les tonyines sucumbeixen a l’art de la pesca de l’Almadrava –d’origen romà–. La subsistència i la tradició, si girem el cap enrere, accionats pel magnetisme de la nostàlgia; la modernitat i la contaminació si mirem endavant, dubitatius, coaccionats per la irreversibilitat de globalització. Mentrestant, hi ha petites comunitats que conserven la seva pesca artesanal, minoritària i en perill manifest d’extinció. D’alguna manera, podem dir que, com el poble de l’Astèrix, resisteixen amb la seva autenticitat.

Teniente va desenvolupar aquest treball durant cinc anys, en què es va integrar en cadascuna de les comunitats retratades, convivint i treballant amb els pescadors locals. L’exposició compta amb un total de 76 obres que posen rostre a 16 comunitats; un treball de caràcter etnogràfic que retrata la vida d’aquests pobles vinculats al mar i a la pesca que podeu visitar fins al febrer de l’any vinent.

Trobareu més informació al web del Museu Marítim. El Museu Marítim de Barcelona és un consorci de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament i el Port.