[VÍDEO] Fill meu, per què ets tan maleducat?

22.04.2016

Carles Capdevila i Alba Castellví són dos referents pels pares d’avui en dia. Han publicat els llibres Educar millor (Arcadia, 2015) i Educar sense cridar (Angle Editorial, 2016), respectivament. Els reunim al sofà blau perquè discuteixin els seus punts de vista sobre educació. Consulteu programa aquí.

Podríem considerar Capdevila i Castellví com a especialistes en educació, però són molt més: els dos gaudeixen i s’il·lusionen parlant de com criar, motivar i fer créixer als menuts en un ambient positiu. I els seus llibres són fruit d’aquesta passió. Són uns entusiastes de l’amor i el criteri. I és precisament això que volen transmetre als menuts: la serenitat de fer bé les coses, la responsabilitat d’actuar amb coneixement de causa, la importància d’una bona relació entre adults i infants.

Però educar no és fàcil. “Els pares estan molt despistats i molt confosos”, comenta el pare i periodista fundador del Diari Ara a Alba Castellví. Però què ha canviat, des de fa uns anys fins ara, perquè els adults hagin perdut la confiança en la seva potestat com a educadors? “Penso que hem perdut la convicció”, explica l’autora d’Educar sense cridar: “Quan hem de posar un límit, estem frustrant la felicitat del nostre fill. I això ens sap greu, perquè relacionem felicitat amb consentiment.”

Segons Alba Castellví, els pares de vegades dubten de la seva capacitat per imposar-se. Això crea una incomoditat que fa que “diguem que no amb un matís, amb un punt de tensió, i els nens ho detecten.” Carles Capdevila hi està d’acord, perquè creu que els nens tenen molt desenvolupat l’instint no verbal. I és en aquesta poca seguretat dels adults, on els infants troben una escletxa per rebel·lar-se.

“Tu eduques sempre, encara que no vulguis. Val més que trobis un criteri”, apunta la mare, educadora i mediadora de conflictes. Sobre els mètodes personalitzats, Carles Capdevila recomana no tenir-hi fe cega: “Si no coneixes el meu fill, com em pots dir com l’he d’educar?”. Per al periodista, el més important no és que els menuts sàpiguen anglès, alemany o piano, sinó que s’espavilin, caiguin, experimentin i juguin.

En aquest diàleg, Carles Capdevila i Alba Castellví conversen sobre com donar responsabilitats als fills, com educar-los en la presa de decisions o com construir una bona relació familiar. I és que, com explica Capdevila, s’ha de transmetre “amor incondicional i criteri: sempre estaré al teu costat, però de vegades hi estaré enfadat.”

Carles Capdevila i Alba Castellví

Carles Capdevila i Alba Castellví