Filatèlia olímpica

12.08.2012

Sou dels que encara feu o rebeu cartes per correu postal? O simplement preferiu enviar missatges telegràfics per internet? Sigui com sigui, sembla que el gènere epistolar està a punt d’extingir-se. El missatge per internet, crec, no l’ha substituït, sinó que l’ha fet desaparèixer.

Aquest gènere, tan antic com la humanitat i que ha servit als historiadors per reconstruir costums socials, esdeveniments i vicissituds dels homes i les dones, trobarà un buit a partir de la fi del segle XX amb la introducció de l’internet com a nova forma de comunicació (o d’incomunicació?).

Ja no es trobaran cartes d’enamorats, ni des de viatges a països llunyans, ni d’acomiadaments laborals, ni insultants, ni de comiat, ni d’amistat… I com que la carta (postal) ha anat unida des de la seva invenció en el Regne Unit en el 1848 amb els segells, aquests també van de cap a caiguda. Només cal veure les cartes que es reben: van franquejades amb un tampó o porten una vinyeta autoadhesiva. El segell tradicional, dentat i engomat, a penes es veu. Que potser ja només es fabrica per a filatèlics romàntics?

PRE-OLÍMPICS I OLÍMPICS. I és precisament de segells que vull parlar avui, i en concret de les sèries pre-olímpiques i olímpiques de fa 20 anys que la FNMT (Fábrica Nacional de Moneda y Timbre) edità a Madrid entre els anys 1988 i 1992. Encara que em referiré en especial a les de l’any olímpic: 1992.

La primera de les 8 sèries “pre-olímpiques” va ser la del 1988, i entre aquests hi havia el dedicat a l’atletisme dissenyat per Peret i clarament inspirat en el constructivisme rus. La sèrie rebé un premi “Laus” en la secció de grafisme aplicat “per la introducció d’una onada de frescor al disseny filatèlic”. Els premis “Laus” van ser atorgats per l’ADG-FAD (Agrupació de Dissenyadors Gràfics del Foment de les Arts Decoratives).

 

 

La darrera sèrie “pre-olímpica” recollia tres valors on el dissenyador Xano Armenter va il·lustrar amb colors llampants el tir amb arc, la vela i el voleibol. El primer dia de circulació va ser el 6 de març de 1992.

I la primera sèrie “olímpica” fou publicada ja durant el mes d’aquelles inoblidables Olimpíades d’estiu de juliol de 1992. La sèrie olímpica Barcelona ’92 estava formada per tres segells de tres autors diferents i tots tres de 17 + 5 pessetes. El primer recollia el cap de la mascota olímpica “Cobi”, en tons massa foscos, de Javier Mariscal. El segon representava la torxa olímpica i era d’Agustí Pons, i l’últim titulat “Victòria”, jugava amb colors lluents, un nedador i la data de la inauguració dels Jocs: el 25 de juliol, el seu autor fou Norberto Thomas.

La segona estava formada igualment per tres segells de 27 + 5 ptes. Cadascun reproduïa d’una manera estilitzada i amb tonalitats elegants l’Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi i l’INEF. Aparegueren el 25 de juliol i van ser dissenyats per l’estudi de disseny Villuendas / Gómez de Barcelona. D’ambdues sèries se’n van fer una tirada de 2.500.000 d’exemplars.

La darrera emissió va ser la del 29 de juliol i de 2 segells de 17 + 5 ptes. El primer dedicat al “Cobi filatèlic” de Javier Mariscal (més encertat que l’anterior), i el darrer dedicat al certàmen filatèlic “Olymphilex 92″, el menys original de tots i d’autor anònim.

Sens dubte mai abans l’obra de tants artistes catalans havia ocupat tanta importància a les emissions filatèliques de l’Estat espanyol. Els dissenyadors gràfics, cartellistes i il·lustradors varen aportar una alenada d’aire fresc i de modernitat a les emissions més aviat conservadores de la FNMT. Contemporàniament es varen publicar sèries dedicades a l’Expo ’92 de Sevilla on no apareixia el més mínim intent de modernitat -tant sols es tractava de fotos de pavellons i edificis- amb un segell dedicat a la mascota no gaire afortunada del “Curro” d’Heinz Edelmann.

Podeu consultar la web oficial de la FNMT, que almenys té el bon gust i el respecte de ser en cada un dels idiomes oficials de l’Estat: el castellà, català, basc i gallec, a més de l’anglès.

 

NOTES

– Segells en color reproduïts de la col.lecció filatèlica de Josep Artigas

– “Els Premis Laus del 1988″, “Diari de Barcelona”, 21 des. 1988

– Web de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre: www.fnmt.es