Teresa Ugas guanya el premi ‘Fes parlar el detectiu…’ amb una frase de Marc Sergiot

10.02.2014

Coincidint amb la BCNegra14, Núvol ha convocat el premi ‘Fes parlar el detectiu’, que convidava els lectors a imaginar una frase plausible que podria dir el seu detectiu favorit. Ara que ha acabat la programació oficial de la BCNegra, el jurat format per Paco Camarasa, Anna Maria Villalonga i Pau Vidal ha llegit totes les frases presentades (que teniu recollides al final d’aquest mateix article) i ha triat es més enginyoses. El veredicte recull la frase guanyadora i dues mencions. Cal destacar que les tres frases finalistes han estat escrites per dones. La guanyadora s’emporta un lot de llibres.

Primer premi: Teresa Ugas Ballester, que ha imaginat una frase de Marc Sergiot, el detectiu de Jordi de Manuel.

“No sé com s’ho feia abans la gent, sense les Rondes Aèries, per arribar a temps a les taules rodones de la BCN negra!”

 

Teresa Ugas

El jurat destaca també dues frases més.

Montserrat Duran ha imaginat una frase d’Andreu Boix, detectiu d’Albert Villaró

Em sento aclaparat… Tot és immens, les muntanyes, el poder… Quin dolor, la vida! Quin consol, la mort!

Eulàlia Vilaplana ha imaginat una frase del detectiu Salvo Montalbano, d’Andrea Camilleri, que fa menció del Camiller, el detectiu de Pau Vidal.

Càsum la pell! Què vol dir que cada dia les meves aventis sicilianegen més? Ara mateix truco a en Camil i que m’ho expliqui, tot això. Aquest detectiu filòleg cada vegada em té més intrigat…

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

23 Comentaris
  1. Pepe Carvalho (Manuel Vázquez Montalbán): ¡Joder con La Vanguardia de 1952! ¿Esta Ana M. Martí Noguer, quién coño es?

  2. Hercule Poirot (Agatha Christie) : Hastings, amic meu, acabo de parlar amb Miss Marple i ella també sospita del negret ros i d’ulls blaus.

  3. El paciente del Dr. Sugrañes (Eduardo Mendoza): Tengo que conseguir un nombre. Mi paciencia es ya impaciencia. ¡Autor, por favor!

  4. Montalbano: Després d’haver provat el pa amb tomàquet i els embotits de la plana de Vic m’instal.lo a Laietana.

  5. Andreu Boix (Albert Villaró): Em sento aclaparat… Tot és immens, les muntanyes, el poder… Quin dolor, la vida! Quin consol, la mort!

  6. Hercule Poirot (Agatha Christie): —Cher inspecteur, al seu país tenen tants casos de corrupció per destapar, que les petites cèl·lules grises d’aquest belga embogeixen davant el festí que els espera.

  7. Salvo Montalbano (Andrea Camilleri) La molesta cultura televisiva del barroer famós, ens pot dur a morir ofegats d’un bavós avorriment.

  8. Cabo Palomu (Agustí Vehí) : Vigili, i no ens fotin canari, ja sabem que la mirava de tort feia temps i que el nou pentinat que ella duia no era per espantar els ocells i a vostè, això, li va fer pensar que ella estaria millor menjant plantes per les arrels que als braços del nou farmacèutic.

  9. Sherlock Holmes (Arthur Conan Doyle): La feina de detectiu assessor cada vegada és més avorrida i inútil, Watson. Els lladres cada cop són més estúpids i no van a la presó i els policies són els primers en ajudar-los…

  10. Hieronymus Bosch (Michael Connelly): Com cada nit, l’obscuritat m’esperarà arraulida a les muntanyes de Mulholland Drive i, suaument, caurà sobre mi quan arribi a casa. Llavors, m’empassaré un parell d’Anchor Steam, tres tal vegada, en la companyia del saxo de Pepper, mentre les llums de la Paramount il·luminen el cel de la vall. Com cada nit. Demà serà un nou dia al paradís.

  11. Comissari Brunetti (Donna Leon) Mai no m’hagués imaginat que investigar un cas a Barcelona m’aportaria tanta satisfacció. Col-laborar amb els Mossos i passejae per les rambles ha estat un vero piacere.

  12. Harry Bosch (Michael Connelly). Aquí Bosch. En aquests moments estic a Barcelona. Si creu indispensable deixar un missatge, sigui breu i faci-ho desprès del senyal.

  13. Sherlock Holmes (Arthur Conan Doyle): Tenia les pupil·les dilatades, però aquest cop no era per amor: el dolor havia enfarinat la seva existència.

  14. Salvo Montalbano (Andrea Camilleri): Càsum la pell! Què vol dir que cada dia les meves aventis sicilianegen més? Ara mateix truco a en Camil i que m’ho expliqui, tot això. Aquest detectiu filòleg cada vegada em té més intrigat…

  15. Marc Sergiot (Jordi de Manuel): No sé com s’ho feia abans la gent, sense les Rondes Aèries, per arribar a temps a les taules rodones de la BCN negra!

  16. Harry Hole (Jo Nesbo). Sona el telèfon. El llit és estrany i se que he de recordar una cosa important. Veig la botella mig buida. No contesto. Potser més tard…

  17. Sam Spade: El meu estil és llançar una barra de ferro dins una màquina, nena. Però ara la màquina em torna la barra i tot torna a començar.

  18. Miquel Camiller (Pau Vidal): “Em cau bé Montalbano com a persona i com a detectiu; però què voleu que us digui, està perdent pistonada amb això de no tenir ni twitter ni facebook… “

  19. Diego Cañas (Andreu Martín): Ets boig? Que heu trobat mort l’escriptor Andreu Martín al Passatge de les Manufactures? Impossible!

  20. Salvo Montalbano (Andrea Camilleri): Ah, resoldre un crim! Això no res! Fer-se el sopar sí que és dur! Càsum l’olla!

  21. Amaia Salazar (Dolores Redondo): ¡Montes, nos vamos a Vigo! Nos piden ayuda para encontrar a un tal Leo Caldas, desparecido en 2010.

  22. —Cataré, rei, t’encomano una feina: troba tots els missatges e-mail que el sr. Augelo hagi adreçat a la senyoreta Burlando i desa’ls en una carpeta. He d’esborrar-ne l’empremta.