Ferran Ràfols guanya el premi Núvol per la traducció de Moo Pak

13.03.2013

Ahir es va celebrar la concessió del premi Núvol de Traducció a l’Ateneu Barcelonès, en el marc d’un debat sobre l’estat de la traducció a Catalunya organitzat per l’AELC.

Ferran Ràfols Gesa ha guanyat el premi Núvol per la traducció de l’obra Moo Park de Gabriel Josipovici, que ha publicat Raig Verd. El jurat, format per Joan Sellent, Anna Casassas, Simona Skrabec, Núria Prats i Xavier Farré ha mantingut una intensa deliberació per triar una obra guanyadora entre els tres finalistes, entre els quals hi havia també Una qüestió personal de Kenzaburo Oe, traduït per Albert Nolla i De llindar en llindar, de Paul Celan, traduït per Arnau Pons.

El jurat va arribar al veredicte després d’una llarga deliberació, que ha consignat Bernat Puigtobella a Núvol. Núvol ha publicat una glossa dedicada a cada una de les tres traduccions finalistes. Anna Casassas ha escrit una bella defensa de la traducció guanyadora, que ha definit com una torrentada verbal. Joan Sellent ha fet un elogi d’Albert Nolla, traductor del japonès que ens ha acostat la literatura nipona sense passar per intermediaris. Finalment, el poeta i traductor Xavier Farré ha fet una elaborada ressenya de la traducció de Paul Celan, publicada per Arnau Pons a La Breu Edicions.

 

Ferran Ràfols

 

Ahir es va celebrar la concessió del premi Núvol de Traducció a l’Ateneu Barcelonès, en el marc d’un debat sobre l’estat de la traducció a Catalunya organitzat per l’AELC. Ràfols hi era present i va participar activament a la tertúlia que presidien Guillem Jordi-Graells i Bel Olid.

Ràfols va advocar per combatre alguns clixés: “Encara estem pagant una mena de pecat original, segons el qual el català no s’entén, el català és difícil, ‘raro’. Es tracta d’un prejudici molt arrelat, i que resulta fatal quan el lector entra a la llibreria i davant l’opció de triar entre dues traduccions, opta per la castellana. El problema és que el mecanisme de creació de prestigi no funciona. Potser ajudaria una mica si els crítics fessin alguna menció a la traducció en les seves ressenyes”. I d’on ve aquesta percepció que el català és estrany o difícil? Ràfols també va desmuntar el tòpic segons el qual els llibres no es corregeixen. “No és veritat. A mi sempre m’han corregit les traduccions, dues vegades. Però sí que s’ha de lamentar que les editorials no editin tots els llibres amb la mateixa cura. Massa sovint ens trobem que la mateixa editorial que edita curosament una obra literària després fa traduir un bestseller de pressa a quatre mans. El resultat d’aquest despropòsit és que la traducció literària acurada la llegeixen amb sort 700 persones i el bestseller mal traduït acaba passant per les mans de 35.000 lectors.”

Ferran Ràfols Gesa, que manté un blog titulat La màquina de fer llibres, on ressenya les seves lectures i reivindica les bones traduccions, lamenta que algunes editorials, davant la poca rendibilitat del mercat català, recuperin traduccions antigues que ni ells mateixos defensen. “Seria millor no republicar-les”, va afirmar.

Ràfols no creu tampoc que El malentès del Noucentisme sigui encara un tema pendent. “Jo ja he assumit la crítica de Toutain i Pericay. Ja hem passat per aquesta reflexió. El perill ara és més aviat el contrari, el risc de caure en el català de l’audiovisual”.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

6 Comentaris
  1. Retroenllaç: No és el meu tipus… | L'illa deserta

  2. Retroenllaç: Carta als Reis 2013 per a usuaris avançats | L'illa deserta