Ferida oberta per contagiar el virus de la poesia

8.04.2017

Després de la inauguració del Premi Francesc Garriga a la Fira Liberisliber de Besalú (juntament amb LaBreu), AdiA Edicions i Cafè Central han tornat a unir esforços per crear una nova col·lecció d’assaig poètic. Nicole Brossard i Ana Blandiana són les dues primeres apostes de Ferida oberta, dirigida per Pau Vadell i Antoni Clapés, que ens expliquen per què han decidit tirar endavant aquesta proposta.

Ana Blandiana

Que la poesia té un públic minoritari és tan fàcil de dir com d’admetre que això és un tòpic. Però la realitat, en oposició simbòlica i material a la imaginació i al lirisme, s’encarrega de confirmar-ho. Res de nou. Per això hem de dir que els lectors de poesia són, més aviat, un públic selecte. Últimament, selecte i jove, si més no si ens fixem en els esdeveniments i les publicacions que hi ha hagut durant els darrers anys. I particularment, si ens fixem en els autors que s’han donat a conèixer.

Però una cosa és la creació poètica (al marge dels coneixements poètics) i una altra la reflexió poètica. La creació de Ferida oberta respon a aquesta diferència, és a dir, a la necessitat de tenir un espai de reflexió sobre la poesia i sobre les pràctiques poètiques que s’estan fent avui dia… tot i sabent que l’assaig, el pensament i la reflexió no despertin precisament el neguit ni siguin gaire valorats. Ho adverteixen Vadell i Clapés. Dit d’una altra manera: crear està molt bé, però interpretar, relacionar, compartir i debatre (reflexionar, en definitiva), també.

És amb aquest punt de partida que AdiA i Cafè Central col·laboren de nou, perquè creuen en la complicitat per dur a terme iniciatives que escampin el virus de la poesia. “Nosaltres, les petites editorials, no ens fem la competència”, expliquen, i és precisament el treball col·laboratiu el que les ajuda a tirar endavant.

Ferida oberta, un nom que és tota una declaració d’intencions, n’és el viu exemple. A banda de ser-ne els instigadors, Vadell és l’autor del disseny de les cobertes, mentre que Clapés s’ha encarregat de traduir el llibre de Brossard. La col·lecció apunta essencialment a tots els (joves) poetes que volen dir el món a través de la poesia, des de dins. “No volem que sigui una mirada exterior, acadèmica, abstrusa”, aclareixen. Res d’això. La mirada ha de ser des de dins, des de la ferida, i que s’eixampli.

Nicole Brossard

 

Els llibres

I de sobte sóc aquí, a punt de refer el món, de la quebequesa Nicole Brossard, icona del feminisme radical i un dels noms més destacats i influents de l’actual escriptura en francès. En aquesta obra, l’autora fixa la seva mirada en la traducció i el fet de ser traduïda. El proper 19 d’abril serà a la llibreria Jaimes de Barcelona i en parlarà amb Antoni Clapés, el seu traductor al català.

La por de la literatura, de la romanesa Ana Blandiana, una de les figures més destacades de la lluita contra la dictadura de Ceaucescu. La poetessa reflexiona sobre poesia, literatura i la relació del creador amb si mateix i amb l’exterior. El 13 de maig serà a la capital catalana per participar a la Setmana de la Poesia i l’endemà passarà per la llibreria Nollegiu. Corina Oproae s’ha encarregat de traduir el llibre.

Ara, lletraferits, poetes, estoics i promiscus, contagiar-vos de tot això és cosa vostra.