Felip Marlot, el detectiu de Joaquim Carbó

15.03.2013

Joaquim Carbó publica el sisè volum de la sèrie protagonitzada pel detectiu Felip Marlot, una insòlita creació adreçada als lectors joves

El detectiu Felip Marlot, creació literària de Joaquim Carbó.

 

Felip Marlot, detectiu privat, intuïtiu, tendre, senzill i ple de sentit comú. Ingenu i sincer a estones i xerraire i noble en tot moment. Un antiheroi amb molts dels tics del seu creador. Una veu clara i crítica que esdevé, sense proposar-s’ho, portaveu de la consciència col.lectiva de la nostra societat.

El primer volum de la sèrie –En Felip Marlot, il.lustrat per Maria Rius fou publicat l’any 1979 a Publicacions de l’Abadia de Montserrat. A partir d’aleshores i fins avui se n’han publicat cinc volums més: Un altre Felip Marlot, si us plau!, il.lustrat per Maria Rius (P.A.M., 1983); El rock d’en Felip Marlot, il.lustrat per Maria Rius (P.A.M., 1992); Felip Marlot i les joies, il.lustrat per Pau Bassolí (Barcanova, 2004); Un dia en la vida d’en Felip Marlot, il.lustrat per Òscar Julve (Barcanova, 2011) i Les vacances d’en Felip Marlot, il.lustrat per Òscar Julve (Barcanova, 2013).

 

Un personatge coherent al llarg de tota la sèrie

Felip Marlot és un detectiu tendre que no té res a veure amb la violència de les narracions habituals de la “sèrie negra” (com les de Raymond Chandler… on s’inspira). En canvi participa d’alguns aspectes del famós Marlowe: és un solitari, té un despatx petit i tronat; no li sobren els diners i és un idealista que creu que una feina no s’ha acabat fins que s’ha resolt del tot, i que cal ajudar aquells que s’ho mereixen encara que no puguin pagar els seus  serveis.

Els casos en què intervé no acaben a trompada ni s’arriba a disparar un sol tret en totes les pàgines de les seves aventures. Resol tots els assumptes fent treballar el cervell i amb l’ajuda de la casualitat, perquè no es tracta d’un superhome, sinó d’un ciutadà normal i corrent.

Malgrat tot, en Felip Marlot no és un personatge vulgar i en cada ocasió que intervé hi ha un punt de follia. Si fos empordanès, hom diria que està tocat de la tramuntana… Ja sigui per ell mateix, ja pels clients que li demanen ajuda, les seves històries estan tocades d’un element fantàstic dosificat amb finor i humor, que les fa atraients per a grans i petits.

El primer volum: En Felip Marlot

Aquest primer volum és un recull de contes que posteriorment Carbó va reescriure en forma de guió de còmic que, il·lustrats per Francesc Infante, van sortir als números 619, 637, 638, 641/2, 645, 649/50, 656 i 662 de Cavall Fort, entre maig de 1988 i febrer de 1990. Des del primer conte ja queden clars els ingredients que anirem trobant al llarg de tota la sèrie, en un intent de presentar un llenguatge viu, però correcte, amb una bona presència de refranys, frases fetes i les ganes de jugar amb les paraules; també una pila de casos que haurà d’afrontar, alguns de ben insòlits i de les situacions on s’haurà de moure; l’humor i les escenes còmiques provocades per un tarannà obert, jovial i sense cap mena de malícia; personatges divertits, amb noms ben originals com el senyor Tothovol del primer volum o bé el senyor Ven Bedepreu del volum sisè; les solucions, normalment, ben simples i previsibles, i gairebé sempre carregades de sentit comú: al senyor Tothovol li roben el temps que té per a dormir i en Felip Marlot li soluciona el problema sense complicacions: a la tercera nit, quan en Tothovol se’n va a dormir, no fa altra cosa que despertar-lo de tant en tant perquè s’adoni que s’ha adormit.

En aquest primer volum trobem aventures ben esbojarrades com la del pintor de quadres a qui li roben el paisatge o bé el de l’ensinistrador de puces que ha perdut les puces i, per tant, ha hagut de deixar la seva feina del circ… En total són nou els casos que Felip Marlot haurà de solucionar.

Un altre Felip Marlot, si us plau! 

Coberta del segon llibre de la saga.

En aquest volum Joaquim Carbó ens ofereix una mena de continuació de les aventures i desventures del particular detectiu que presenta la novetat d’haver estat escrit en col.laboració amb diversos nois i noies, sobretot del col.legi del Sagrat Cor de Tona. Consta de dues parts: la primera està formada per una quinzena de contes d’aquests nois i noies de Tona… i la segona part és la que porta per títol: Una altre Felip Marlot, si us plau!: quatre històries més de l’intrèpid detectiu.

Joaquim Carbó, home de cultura, no perd l’ocasió de ficar cullerada en temes culturals i sempre, això sí, de la cultura del nostre país. Al primer volum, per exemple, quan en Felip Marlot ens descriu la seva habitació ens diu que té llibres i, concretament, els volums que han sortit de l’Enciclopèdia Catalana. En l’últim volum hi ha referències a la Montserrat Caballé i a la Maria del Mar Bonet… com també a la diva Bianca Castafiore que reclama els seus serveis perquè … tinc un terrible problema, ja que perdo els veïns, l’un darrera l’altre, fins al punt que ara ja no en trobo cap…

El rock d’en Felip Marlot 

Tercer volum de les aventures del detectiu Marlot.

Aquest volum comença amb un avís de l’autor: Si fins avui només havia sortit en contes i historietes, ara s’atreveix a protagonitzar una novel.la en què, com podreu veure, les passa ben magres per mantenir la pau d’un festival de rock dur que prometia ser dels de sang i fetge. Que com se’n surt? Ah! Llegiu, preneu til·la i ja en parlarem!

Parlem-ne doncs, Joaquim: com s’ho fa el teu amic Felip Marlot quan li encarregues d’organitzar el servei d’ordre d’un macrofestival de sis hores de rock salvatge en plena natura, al cràter del Cim Pelut, el plat fort del qual havia de ser l’actuació d’Els Kagalàstics, Els Tifes, Els Kaka de Vaka i la Lina Purner?

El quart volum de la sèrie: Felip Marlot i les joies

I arribem al quart volum de la sèrie, publicat just quan es complien vint-i-cinc anys de l’aparició pública d’aquest peculiar personatge, observador, vital, crític i sobretot còmic i irònic a través del qual l’autor continua mostrant, amb vigor i lucidesa, els tics d’una societat accelerada i contradictòria que sovint pixa fora de test. La narració de la quotidianitat del protagonista doncs esdevé una mena de crònica del món on l’autor aprofita per ironitzar i riure’s del mort i del qui el vetlla.

Coberta del quart llibre dedicat a Felip Marlot.

Aquí, Felip Marlot treballa en un cas de desaparició de joies. La noia de la joieria La Pedra Fina ha llençat, per error, unes joies a les escombraries: només cal regirar l’abocador del Garraf i llestos! Per fer-ho, Felip Marlot utilitza els serveis d’un antic lladre i les seves secretàries, dues garses esplèndides. Però la cosa es complica quan, després de ser recuperades, es descobreix que les joies són falses.

La passió pel llenguatge i el joc de paraules, els embarbussaments i frases fetes conformen un rosari literari que esdevé un dels centres d’interès del llibre. Escrita amb una agilitat i fluïdesa excel·lents, la narració constitueix un enorme gaudi on allò que a moments sembla que importi menys és la mateixa història que s’hi explica. Un humor, destacat i destacable, i un desenllaç bastant frenètic, on encaixen totes les peces del trencaclosques, posen punt i final a una divertida trifulga d’un personatge i d’un autor que continuen tenint corda per anar fent.

Un dia de la vida d’en Felip Marlot 

Cinquè volum.

Un dia de la vida d’en Felip Marlot és una altra aventura d’aquest pacífic detectiu que, per culpa de la crisi, es veu obligat a fer un viatge a Morvià per cobrar una factura pendent. Tant a l’anada com a la tornada viurà situacions ben enrevessades de les quals en sortirà gràcies al seu enginy.

D’una banda destaca el ritme accelerat i sense aturador amb què s’expliquen els fets i l’omnipresent gràcia amb què són explicats. De l’altra, una literatura genuïna i esbojarrada que incita a llegir de forma continuada. Una mena de joc dels disbarats, de situacions absurdes i que tenen un fort atractiu i que mantenen el lector sempre amb un somriure a la cara.

Les vacances d’en Felip Marlot (l’últim de la sèrie, ara com ara)

Després de sis llibres escrits al llarg de trenta-quatre anys, en Felip Marlot continua essent el de sempre: un xerraire, que s’emociona i s’estova davant les misèries de la gent… amb un bon instint de perdiguer…, amb una gran intuïció, que és la seva eina principal… i un enorme sentit comú. D’altra banda, no li costa trobar arguments per treure culpabilitat als que han fet alguna cosa dolenta…

Sisè i últim volum sobre Felip Marlot.

Una de les novetats d’aquest últim volum és la presència sobtada de l’autor, dins la novel.la, que apareix amb el nom de Quimet Cartró que, segons reconeix Felip Marlot, és l’autor que en més d’una ocasió ha escrit una novel.la sobre alguna de les meves feines més importants… L’encontre entre tots dos dóna bastant de si per l’ocasió que planteja d’establir un diàleg entre autor i personatge. Afirmaria que aquesta és la part més atractiva i emocionant d’aquesta història. I encara més: els dos personatges s’obliden de tot per parlar estrictament de les formigues i l’escriptor li encarrega al detectiu -que per això serveix un detectiu- el treball d’esbrinar com rutlla un formiqguer, com s’organitzen les formigues, quina és la feina de la reina i com la fa… Unes pàgines veritablement tendres i que retraten exactament el tarannà tant de l’escriptor com del detectiu… amb la possibilitat de fer rumiar al lector i engrescar-lo a reflexionar un moment sobre, per exemple, la roda de la vida

També en aquest volum es dóna la circumstància, potser única, que en Felip Marlot sent una emoció especial davant d’una protagonista, una mossa d’esquadra que, a l’hora del comiat, hi aporta uns dosi d’emoció insòlita. La història acaba bé perquè cap d’aquestes històries no pot acabar d’altra manera. En Felip Marlot no consentiria que els lectors abandonéssim el llibre amb algun deix de dolor o de pena.

L’autor, en aquest cas i en la resta dels sis llibres de la sèrie, recorre al tòpic conegut de: … Tot va bé si acaba bé…, que és no sols un crit victoriós d’aquesta història sinó que diria que és el crit permanent d’un detectiu que no coneix el fracàs en cap de les seves aventures… Per tant, arribats a aquí, només puc desitjar això: llarga vida per en Felip Marlot i, sobretot, llarga vida per al seu autor!