Fàbregas redescobert

10.07.2012

Il·lustració de Ricard Fàbregas, 1930 | Arxiu: Helena Fàbregas.

 

A partir del 12 de juliol i durant un mes es pot visitar a la seu del Reial Cercle Artístic de Barcelona (carrer Arcs, 5) l’exposició dedicada a Ricard Fàbregas, pintor, dibuixant, dissenyador, pràcticament desconegut en l’actualitat.

Per què el temps ha esborrat pràcticament el record de la seva obra? Fàbregas ha estat un artista polifacètic: pintura, aquarel·la, dibuix en especialitats com el cartellisme, el disseny gràfic, la il·lustració de llibres, l’humor gràfic, el retrat, el dibuix publicitari…
Dues podrien ser les causes d’aquest injust oblit: la seva prematura mort amb només 41 anys i el fet que la seva darrera exposició se celebrà en 1948, ara fa 64 anys!

 

Oli de Ricard Fàbregas, any 1944 | Arxiu: Helena Fàbregas.

 

A Ricard Fàbregas i Fàbregas (Barcelona, 1906-1947) un grup d’amics li dedicà aquesta exposició –pòstuma- el juny de 1948 a la Sala Busquets del Passeig de Gràcia, 36. L’exposició contenia 36 olis i dibuixos. Quan ara fa uns mesos es féu una crida per intentar retrobar aquestes obres no s’obtingué cap resultat, per tant totes les obres que es poden veure al Cercle procedeixen de la col.lecció de la seva filla Helena Fàbregas –també il.lustradora-. Es dóna la circumstància que Helena no arribà a conèixer al seu pare, ja que ella va nèixer el 14 desembre de 1947 i el seu pare va morir el 20 d’aquell mateix mes. Això fa que només sàpiga de la vida del seu pare pels records transmesos per la seva mare i uns oncles.

 

Il·lustració amb llapis de colors, de Ricard Fàbregas | Arxiu: Helena Fàbregas.

L’ORIGEN DE L’EXPOSICIÓ

La idea sorgí d’una amistat comuna amb Helena Fàbregas, que llavors estava casada amb Hipòlit García Andreu (1942-1995) recordat amic i director de l’”Studio Andreu”, un dels més importants estudis de cinema d’animació publicitari catalans. Treballant allí vaig conèixer també l’amic Jordi Morraja, impulsor també d’aquesta idea. Allà també vaig conèixer per primer cop l’obra d’aquest artista oblidat.

Diverses vegades havíem coincidit a dir que s’hauria d’organitzar una exposició sobre l’injustament oblidat Ricard Fàbregas. En cert moment sorgí l’oportunitat de proposar-la al Cercle Artístic, d’on Fàbregas fou soci, proposta ben acollida pel president Josep Fèlix Bentz i que finalment s’ha pogut materialitzar aquest estiu de 2012, gràcies a la gran cooperació d’Helena Fàbregas i a la tasca de comissariat d’Isabel Marín.

 

Oli de Ricard Fàbregas, 1934 | Arxiu: Helena Fàbregas.

 

L’exposició recollirà algunes pintures a l’oli i aqüarel.les, retrats, figures, paisatges i bodegons, al costat d’una selecció de dibuixos i apunts ràpids d’escenes de carrer de la Barcelona de 1919, on el cavall i el carro encara coexistien amb l’automòbil, dibuixos d’uns acusats al jutjat. Magnífics retrats al carbonet o a la sanguina de familiars, persones anònimes o d’artistes amics seus.

Sobta, al poder regirar tot l’arxiu que Helena encara guarda a casa seva, com Fàbregas en la seva vida tant breu va tenir temps de treballar tant, i de dominar tantes tècniques diferents com ara l’aerografia (pistola aerogràfica) tan emprada en certes èpoques en la publicitat.

També s’exposarà algun objecte de la professió com ara la paleta i els pinzells de pintar, objectes curiosos i altra documentació interessant, com ara fotografies de l’artista treballant al seu estudi o amb familiars. Com a inici de l’exposició es trobaran uns panells explicatius dissenyats per Susanna García, una de les nétes de l’artista.

 

Publicitat, amb dibuixos de Ricard Fàbregas | Arxiu: Helena Fàbregas.

LA PUBLICITAT

L’aplicació del dibuix a la publicitat s’emprà no tan sols a través del cartell sinó també en la creació de “displays”, ventalls publicitaris, anuncis a revistes, entre d’altres.

Anunci publicitari del licor estomacal 'Anís del Taup' | Arxiu: Helena Fàbregas.

Fàbregas treballà molt per a importants laboratoris farmacèutics com els Uriach i els Sandoz, els de productes de bellesa com la casa “Bárbara Ward”, el perborat de sosa de la casa Foret i l’Anís del Taup, entre d’altres. A l’arxiu d’Helena també hi ha un magnífic tríptic de retrats d’artistes cinematogràfics, uns gouaches dels anys ’30 que no hem pogut esbrinar quin destí tingueren.

 

L’ACUDIT I LA IL·LUSTRACIÓ

Una vintena d’acudits humorístics –dibuixos originals- signats per Fàbregas es troben a la col.lecció. Algun d’ells està datat el 1924 i per alguna pista que el propi dibuixant proporciona podrien haver estat publicats al setmanari Nuevo Mundo; són obres de joventut quan tan sols tenia divuit anys. No es tenen notícies que Fàbregas tornés a dedicar-se al dibuix humorístic de premsa, com tampoc que dibuixés còmics o historietes.

 

Acudit de Ricard Fàbregas, 1924 | Arxiu: Helena Fàbregas.

En aquesta mateixa remesa es troben il·lustracions per a llibres,  novel·les i  per a publicacions de caire religiós com “La Fiesta Santificada”, on Fàbregas va dibuixar missals per a infants com el que portava per títol “Mi Jesús”. Fàbregas treballà per als taller gràfics Llauger, l’editorial Seix Barral, les Gràfiques Manén, l’Impremta Elzeviriana i la Llibreia Camí, tal com ha escrit Santi Barjau.

Com a il·lustrador per a infants dibuixà una bonica sèrie de nines en color encunyades amb retallables de vestits de la sèrie “Mis Bebés”, molt probablement dels anys 30.

Per a l’Editorial Roma féu una llarga sèrie de portades en color de novel·les signades per Josep Maria Folch i Torres i publicades en castellà a la postguerra. Els seus títols fan endevinar de seguida que eren destinades a un públic femení jove: Las memorias de Claudina, Por la paz de todos, Retoños del corazón, La insoportable Nati, etc.

Com a dissenyador cal recordar la seva participació el 1931 en el concurs per a triar el senyal o escut convocat per la Generalitat de Catalunya, del qual se’n conserven dos originals.

 

VIDA DE RICARD FÀBREGAS

Per les circumstàncies familiars i els trasbalsos de la història poca cosa sabem de la vida de l’artista, excepte que fou membre actiu de l’important SDP-Sindicat de Dibuixants Professionals  i que traballà per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana.

I tal com ho documenten algunes fotos i records familiars, sabem que participà també a la batalla de l’Ebre (1938) en defensa de la República. El que encara no sabem és si l’actitud que tingué li causà represàlies com a tants d’altres, per part del règim franquista.

Donades les actuals circumstàncies no s’ha pogut publicar un catàleg de l’exposició, com el Cercle feia anteriorment, però, en canvi, sí que s’ha pogut editar un díptic amb la reproducció en color d’algunes de les obres exposades i uns breus textos de Josep Pla Narbona, Santi Barjau i de l’autor d’aquest text.

 

 

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Retroenllaç: Carmiña hacendosa de Ricardo Fàbregas 1940 « Muñecas Recortables

  2. Soy una admiradora del trabajo de Ricard Fàbregas y de su hija , ambos han creado un tipo gráfico trascendental en la historia de las muñecas recortables en España. Las muñecas de Ricard Fábregas son las mas bellas de todas las creadas en España.
    Gracias por esta exposición que no me quiero perder

  3. Gràcies per haver aconseguit aquesta exposició. És un pena que Fràbregas no hagués arribat a ser més conegut com a artista, però en aquella època pocs treballs es podien signar i ell sabia adaptar-se a les exigències de les modes i d’encàrrecs, difícil adaptació que requereixen uns amplis coneixements de les tècniques d’ il · lustració i pocs artistes poden aconseguir-ho.