Fa un any que Günter Grass ens va deixar

2.05.2016

El polifacètic i creatiu Premi Nobel de Literatura de l’any 1999 va morir el 13 d’abril del 2015, després de molts anys superats amb una mala salut de ferro. L’escriptor, polemista i artista gràfic i plàstic es va mantenir actiu fins als darrers moments: la prova és que poc abans de morir va enllestir un darrer volum de relats, poemes i dibuixos en tons de gris, que encara va poder revisar a fons, tal com era el seu costum, i organitzar-ne la combinació de textos i imatges amb l’editor Gerhard Steidl.

Günter Grass

Günter Grass

A diferència dels principals llibres de poemes més recents, Fundsachen für Nichtleser (2004), que equivaldria a “Troballes per als que no llegeixen”, i Eintagsfliegen (2012), “Efímeres”, plens de vitalitat i d’il·lustracions molt coloristes, aquesta darrera obra ja anuncia en el títol la presència de la mort pressentida: Vonne Endlichkait (2015), alhora títol del poema final, barreja el ressò del dialecte prussià oriental de la infantesa a Danzig-Gdańsk amb el concepte de caducitat, de fugacitat. No tot el llibre té aquest to: també hi ha lloc per a la ironia envers si mateix, com quan es descriu i dibuixa esdentegat, o quan relata la peripècia dels dos taüts encarregats a mida, que van ser robats i retornats. L’humor i les anècdotes no hi manquen mai.

Per tal de fer memòria de l’autor, l’Associació de Germanistes de Catalunya va organitzar el dimecres 27 l’acte “Recordant Günter Grass”, juntament amb la secció de Filologia Alemanya de la Universitat de Barcelona i amb el recolzament del Goethe Institut, que va aportar una exposició sobre l’autor. La sala de professors de la UB va registrar una assistència força nombrosa i interessada.

Günter Grass

Günter Grass

La presidenta de l’AGC, Teresa Vinardell (UPF), va obrir l’acte juntament amb Anna Montané (UB). En primer lloc, sota la moderació de la presidenta, Jordi Jané-Lligé (UAB) va parlar de la Trilogia de Danzig, detenint-se especialment en els elements comuns i fent èmfasi en la tercera obra, Hundejahre (“Anys de gos”, inèdita en català). A continuació, Pilar Estelrich (UPF) va remarcar la importància que Grass donava al treball dels traductors i va recordar les trobades amb l’autor que tenien lloc sistemàticament per a cada obra narrativa, a més d’altres organitzades sense encàrrecs de traducció. Va cloure el primer bloc Loreto Vilar (UB), parlant de la «Trilogia del record» i remarcant aspectes de la tercera obra, Grimms Wörter (“Les paraules dels Grimm”), difícilment traduïble a cap llengua distant de l’alemany.

El segon bloc, moderat per Anna Montané, va consistir en una conversa entre Marisa Siguan (UB) i Cecilia Dreymüller (UPF), sota el títol «Recordar vol dir escollir». S’hi van tractar aspectes com ara la vigència del tipus d’intel·lectual que Grass representava, les polèmiques que el van acompanyar al llarg dels anys, el seu compromís amb la socialdemocràcia de Willy Brandt, la funció que podia tenir per a Grass el seu vessant com a artista plàstic o el seu interès pel barroc. Dreymüller i Siguan van coincidir en les obres que escollirien com a més idònies per introduir-se en la seva literatura: les novel·les Die Blechtrommel (“El timbal de llauna”) i Das Treffen in Telgte (“Trobada a Telgte”). La cloenda de l’acte va consistir en la lectura de quinze poemes recents de Grass, en l’original alemany i la versió catalana de Pilar Estelrich, a càrrec dels actors Neus Pàmies i Arthur Häring.

Etiquetes: