Exposar la literatura

4.10.2012

Es pot transitar per una obra literària? Es pot passejar, físicament, per l’interior d’un univers literari? Aquestes són les preguntes implícites que ens fem cada vegada que engeguem un projecte d’exposició consagrada a la figura i l’obra d’un escriptor.

De vegades s’hi respon d’una manera estrictament bibliogràfica: mostrant-ne els llibres publicats. D’altres la resposta és biogràfica: una cronologia, generalment il·lustrada, de la vida i l’obra de l’autor en qüestió. Sovint s’hi dóna una resposta documental: certificats de naixement, cartes, algun manuscrit, retalls de premsa, originals o en facsímil, permeten aproximar-s’hi en més o en menys mesura. Encara d’altres la resposta s’aproxima al fetitxisme: una selecció d’objectes de l’autor o relacionats amb ell, com aquella ploma o una màquina d’escriure que va fer servir, la bata de quan anava a escola, el seu bressol, una pinta qui sap si encara amb algun cabell, la màscara mortuòria… El més freqüent sol ser combinar totes aquestes formes per mirar de crear un espai evocador de l’autor, de l’obra que ha deixat i del seu temps.

A partir d’aquí, però, a través del llenguatge expositiu —que és un llenguatge amb els seus codis i recursos, exactament com ho són els llenguatges literaris o els audiovisuals o qualsevol altre— es pot construir un espai obert a la imaginació i a la creativitat. Un espai al servei del descobriment i la immersió en les peripècies dels escriptors, en el sentit de les obres i en les seves diverses lectures, en el reflex literari d’una època o d’un espai. Al servei de les simpaties o antipaties que pot provocar un personatge. Al capdavall, al servei de la curiositat lectora de l’espectador. Una exposició literària no ha d’aspirar a ser ella mateixa un moment literal de lectura ni pot pretendre substituir el ple contacte amb els textos que en són objecte. Però té ple sentit quan busca difondre el que exposa i interessar-hi l’espectador, i, sobretot sobretot, quan construeix pretextos i nous estímuls per a la lectura. Quan aconsegueix que transitem físicament per l’interior de l’obra literària, per la seva època, per les circumstàncies del seu autor.

'Literatura exposada', la plataforma digital que ha impulsat la ILC.

La Institució de les Lletres Catalanes promou des dels inicis de la seva història moderna les exposicions de temàtica literària. Ara ha semblat que era un bon moment per fer visible l’arxiu de memòria que, des de la mateixa Institució o gràcies a tantes altres iniciatives, s’ha anat construint de mica en mica, d’exposició en exposició. Per això, a través d’una eina web, hem creat Literatura exposada, un aparador que donarà notícia de les exposicions en curs i, si és possible, de totes les que s’hagin dut a terme fins ara. Amb la voluntat que aquest camí d’accés a l’experiència literària, generalment temporal i, per tant, oblidadís, sigui accessible, si més no en resum, a les noves generacions de lectors, d’investigadors i de promotors d’exposicions literàries. Perquè la literatura exposada sigui sempre a la vista.