Rafel Simó: “L’Antàrtida se’t fica a dins per sempre”

2.02.2017

L’oceanògraf Rafel Simó, investigador de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona, acaba de tornar d’una expedició que circumnavega l’Antàrtida. Al llarg del viatge, Simó ha escrit un quadern de bitàcola que Núvol publicarà en format ebook dins la Biblioteca del Núvol. Us hi podeu subscriure fent clic aquí. 

Si durant el segle XVII gran part de la política descobridora va ser abandonada, el Segle de les Llums de ben segur que podria ser descrit com el de les anomenades per antonomàsia expedicions científiques. La revitalització de l’interès per explorar altres continents, navegar per mars desconeguts i viatjar per terres verges de la presència colonial va convertir les exploracions del nou segle en el punt de convergència entre ciència i imperi, entre allò erudit i allò polític, tot fent de la ciència l’instrument de polítiques imperials expansives dels estats.

Avui, sembla que la Il·lustració ha guanyat la batalla a l’Estat, tot donant continuïtat als termes, i que les pretensions nacionalistes han estat, a simple vista, relegades a un paper secundari en pro de la recerca científica. Així ho demostra l’Antarctic Circumnavigation Expedition (ACE) que, formada per científics de trenta països i sis continents, s’estableix com la primera expedició científica que donarà la volta sencera a l’Antàrtida.

A bord del trencaglaç rus Akademik Treshnikov -¿on han quedat els clàssics i significatius noms que els famosos mariners posaven als seus bucs, símbols inequívocs del caràcter il·lustrat i l’esperit navegant, com La Boussole i L’Astrolabe de La Pérouse o la Resolution i l’Adventure del britànic James Cook?- i al llarg de cinc etapes, d’un mes cadascuna, els vint-i-dos projectes seleccionats recorreran l’Oceà Austral amb l’objectiu de mesurar i quantificar l’impacte del canvi climàtic i la contaminació, l’estat de la biodiversitat i les estratègies de vida de les àrees marítimes i terrestres que conformen el continent gelat.

Un dels científics que viatgen a bord és Rafel Simó, doctor en Química Ambiental i oceanògraf de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona, a més de pare, muntanyenc i escolta, que encapçala un dels equips del que defineix com una expedició històrica. Amb el doble objectiu de conèixer i divulgar, Simó i els seus col·laboradors ha encetat un quadern de bitàcola digital en el que, des de la seva eixida, ens expliquen la seva recerca i les seves aventures per les altes latituds del sud.

Aquest diari en forma de bloc és molt més que una simple recensió quantitativa o una mera recol·lecció de dades disponibles per l’analista fervent. L’Expedició a l’Antàrtida: natura i regulació del clima narra la història del viatge al continent protegit de gel i pedra, al continent ric en formes de vida que han aconseguit adaptar-se a les adversitats del clima, el viatge al continent tant fascinant com hostil per l’home, al continent guardià dels secrets de la Terra.

Allunyat de les cientifistes etiquetes de racionalitat, positivisme i empirisme, tot i l’evident esperit divulgatiu que no pot pas faltar en una recerca científica, el relat antàrtic, proper i descriptiu, apropa al lector a la insòlita quotidianitat de Simó i els seus, tot explicant els hàbits alimentaris i les rutines diàries d’un equip d’investigació. Però el que sens dubte atrapa de l’Expedició a l’Antàrtida és el rerefons conscient i crític d’un home que es va fer científic perquè li agradava fer-se preguntes, entendre l’entorn en el qual vivia, explorar el món i treballar pel bé comú. Un home sempre a punt, que diem els escoltes.

Rafel Simó

Ciència i literatura s’entrellacen i dibuixen les línies d’aquest quadern de bitàcola replet  d’empíriques d’observacions, experimentades sensacions, viscuts sentiments i profundes reflexions: “És difícil descriure què sents quan retrobes el gel. Una part de tu se sent petita i aliena a aquell entorn; una altra se sent agafada del tot, estranyament connectada, commoguda al moll de l’os”.

Però potser, a banda de la impressionant i pionera tasca científica duta a terme per l’Antarctic Circumnavigation Expedition (ACE) i els seus membres, el més espectacular d’aquesta empresa  és la metamorfosi d’una expedició al centre de la terra en una exploració als seus confins, als seus límits, als seus llimbs. En definitiva, la transformació d’un viatge antropocèntric, mogut per l’home i l’interès polític, en un viatge a la natura, una apel·lació al respecte per la Terra, un clatellot a l’ego individualista i una bufetada de realitat la coïssor de la qual ens recorda l’existència, immensa i inigualable, dels fenòmens que existeixen més enllà de la societat que entenem com l’autèntica realitat. O com ho expressa el mateix Rafel Simó: “El que acaba manant, però, és el temps i l’estat de la mar (…) Al capdavall, les nostres expectatives, voluntats i prestigis suren en una closca petita a mercè de les forces antigues, primordials, indomesticables”.

Podeu llegir el blog de l’Antarctic Circumnavigation Expedition (ACE)