Josep Lluch

Josep Lluch

Editor de Proa i Pòrtic.

Estava pendent

Com una ironia provocadora, l’Any Espriu s’obre amb una gran biografia de l’escriptor de Sinera titulada 'Espriu, transparent'.

Com una ironia provocadora, l’Any Espriu s’obre amb una gran biografia de l’escriptor de Sinera titulada Espriu, transparent. Com si no hagués servit de res que es definís com “un home sense biografia” o “l’home més avorrit i ensopit d’aquest món”. Com si hagués estat inútil la seva exigència als amics de destruir la correspondència que havien mantingut. L’autor del poema titulat “No t’he de donar accés al meu secret”, seduït per la càbala i els enigmes de l’egiptologia ha estat desxifrat finalment? No ben bé. El joc de nines russes de l’obra d’Espriu és interminable. Però Agustí Pons ens acosta la persona de carn i ossos, ens dóna el context familiar, narra els episodis significatius i, amb un tremp d’escriptor notable, fa un relat viu, que no defuig mai la complexitat del personatge i de la seva obra literària. Salvador Espriu tenia moltes cares. En aquesta biografia el veiem a la tertúlia del pare, on assisteix com a infant prodigi, hereu d’una nissaga d’indians, bisbes i terratinents a gran escala. Coneixem el seu pare, brillant i mordaç caricaturista, glossador sarcàstic de la pintoresca mitologia popular d’Arenys. I també la mare, dona d’una severitat calvinista. Probablement, els dos pols entre els quals bascula la personalitat de Salvador Espriu, l’humorista tràgic. La relació amb Rosselló-Pòrcel, Josep Pla, Ricard Salvat, Maria Aurèlia Capmany, Raimon i els poetes joves del Mall. La seva visió de la vida i la mort, del país i del món, del nostre temps i de la història.

Com és que teníem arraconat un creador tan fascinant com ell? Durant els anys seixanta i setanta, Espriu era un tòtem nacional. Al cap d’un quants anys, va passar a ser poc més que un oficinista que feia versos solemnes i tristos. A la fatalitat de la llei del pèndol, cal sumar-hi, probablement, els efectes de la utilització política de la seva poesia dita cívica, que va emmascarar altres cares del mateix escriptor: el narrador iconoclasta d’abans de la desfeta bèl·lica, el titellaire enrabiat i grotesc, el poeta líric i el metafísic… L’ocasió del centenari era l’ocasió ideal per rescatar la complexitat d’Espriu i tenir una visió global de la seva vida i de la seva obra. La biografia que n’ha escrit Agustí Pons és la millor manera de descobrir l’univers d’un dels grans creadors del nostre temps.

Josep Lluch és editor de Proa

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació