Espanya anys cinquanta, de Carlos Saura

Círculo del Arte presenta a la seva seu del carrer Princesa una exposició de fotografies de Carlos Saura i, alhora, el llibre Espanya anys cinquanta, amb un recull de les seves fotografies més destacades.

Tothom coneix Carlos Saura, més que com a fotògraf, com a un dels grans directors de cinema espanyols. No és aquest el moment per comentar la seva llarga carrera cinematogràfica, però en començar aquesta crònica no em puc estar d’esmentar un títol per a mi inesborrable: La Caza. La vaig reveure no fa gaire i em va semblar una obra mestra, que no havia envellit ni un pèl després de més de cinquanta anys de vida. Precisament ha sigut la seva dimensió com a cineasta la que ha pogut ocultar les seves activitats fotogràfiques.

Però, abans de començar, l’any 1957, la seva carrera en el món del cinema, amb l’encàrrec d’un reportatge sobre Cuenca, Carlos Saura era ja un gran aficionat a la fotografia, que practicava en un pla amateur. I, des de llavors, encara que el cine el va absorbir professionalment, mai més no ha deixat les càmeres fotogràfiques.

També, com es pot veure en el vídeo que es presenta a l’exposició, el seu interès abasta no només l’acció de fotografiar i el treball al laboratori —o actualment amb l’escàner i l’ordinador—, sinó que també s’estén a les mateixes càmeres fotogràfiques i la seva tècnica, a l’experimentació amb elles i els seus components, i al col·leccionisme compulsiu de models històrics. La seva impressionant col·lecció de centenars de càmeres té una veritable qualitat museística. Em va cridar l’atenció agradablement que una de les que porta penjada al coll en la seva visita a Alemanya és precisament un model que jo faig servir actualment, una Fuji X-T1.

Doncs bé,  al començament dels anys cinquanta Saura va començar a viatjar amb el seu primer automòbil per diferents pobles i regions del país i va anar fotografiant i fotografiant aquella Espanya de la immediata postguerra, que vivia en plena dictadura, sumida en la pobresa, l’endarreriment i l’aïllament, i que mostrava encara les seqüeles de la Guerra Civil.

El llibre fotogràfic que hauria volgut publicar Saura en aquells moments no va arribar a realitzar-se. Anys més tard, gràcies a l’exposició “Carlos Saura fotògraf. Anys de joventut (1949-1962)”, que Círculo del Arte, la Fundación Círculo de Lectores i l’editorial Galaxia Gutenberg van organitzar l’estiu del 2000 a Barcelona, el públic va poder conèixer aquesta part de la fins llavors oculta creació fotogràfica del cineasta.

Ara, mig segle després d’aquell frustrat projecte, l’editorial Steidl d’Alemanya —considerada com un segell de llibres de gran prestigi— ha reprès aquesta vella idea i ha produït el llibre España años 50, de Carlos Saura, la versió espanyola del qual ha editat juntament amb Círculo del Arte i La Fábrica.

Amb motiu de la publicació d’aquest llibre es presenta fins al 31 d’Agost una exposició amb algunes de les imatges més destacades. Veure aquestes fotos amb un blanc i negre tan intens com el de l’època que vivia el país en aquells anys, impressiona. Uns paisatges eixuts, unes poblacions rurals primitives, uns homes i unes dones amb rostres que reflecteixen les seves penúries, unes realitats que avui hem oblidat.  Es presenten en diferents minisèries com “Castella”, “Novillada en la Zarzuela”, “Cuenca”, “Sanabria”o  “Andalucía”, entre d’altres.

Com tot bon fotògraf, Saura es fixa en els fets, els detalls i els personatges rellevants. La seva composició és senzilla, directa, entenedora, sense sofisticacions. Algunes de les seves imatges ens evoquen les de grans mestres de la fotografia que també varen retratar aquells anys i aquells ambients i que han estat més difosos. Parlem per exemple de Masats, Terré, Suárez, Pérez Siquier, Cualladó, Ontañón o Maspons, els quals he recordat veient algunes de les imatges de Saura.

Resulta també molt interessant el vídeo que es projecta a la sala, en el qual s’explica tot el procés de gestació del llibre. Els contactes inicials entre l’autor i l’editor, la tria inicial de les fotografies, el difícil procés de selecció i l’inevitable eliminació de moltes de les imatges, les discussions, a vegades enèrgiques entre dos artistes amb forta personalitat, la tria dels formats, el paper i la coberta, la correcció dels texts. Tot allò que no es veu i que resulta essencial en l’èxit de la publicació d’un llibre de fotografia. Una experiència que en un pla més amateur acabo de viure molt recentment.

Encara que sigui tard, l’obra de Saura resulta un document en moltes ocasions corprenedor de la vida a Espanya en aquells anys tan difícils. No us la perdeu.