Escola Nova 21 o com capgirar l’educació

28.09.2016

Vivim un canvi d’època i el món de l’educació no és aliè a aquesta transformació. Eduard Vallory, president del Centre UNESCO de Catalunya, és un dels impulsors i probablement la cara més visible del projecte Escola Nova 21, que proposa una revolució en l’ensenyament a casa nostra, consistent a generar competències per a la vida en el context del segle XXI. Ara aquest programa pedagògic, impulsat també per la UOC i EduCaixa entre d’altres, rep el suport de la Diputació de Barcelona.

Escola nova 1

El món local possibilitarà el canvi educatiu del mig miler de centres que han demanat sumar-se al programa Escola Nova 21. El programa incorporarà un nou model de xarxes d’innovació educativa compartida distribuïdes pel territori, que a través d’aquest acord articularà els 481 centres del programa. “La innovació es fa a través de processos cooperatius d’aprenentatge. No des de dalt de manera vertical. Cal activar i orientar la voluntat de canvi i implicar-hi el món local”, diu Eduard Vallory, que es defineix com un analista social i gestor del canvi”.

“El món laboral del futur serà canviant i les competències que havíem valorat fins ara ja no seran tan necessàries o hauran evolucionat”, diu Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona. “Això implica que vivim un canvi de paradigma en el camp de l’ensenyament. Com a país tenim l’obligació de treballar per aquest canvi. El municipi ha de ser facilitador de les dinàmiques de les escoles. No només educa l’escola sinó tota la comunitat. Són moltes les escoles que s’han autoexigit aquest canvi i hem d’aprofitar aquest moment d’autoexigencia de les escoles”, ha dit Conesa, que també és alcaldessa de Sant Cugat, ciutat on s’ha treballat molt per reforçar les competències musicals dels alumnes de les escoles públiques, de la mateixa manera que l’ajuntament de l’Hospitalet, per exemple, ha apostat per l’ensenyament de l’anglès. El diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona, Rafel Homet, ha destacat “que la Diputació de Barcelona és experta en la creació de xarxes municipals i com aquest coneixement s’ha de posar al servei d’aquest projecte perquè funcioni”.

Segons Vallory, “l’escola que vol innovar ha d’aplicar-se primer un autodiagnosi crític per després fer una introspecció de les pràctiques pròpies del centre que permeti veure fins a quin punt els mitjans s’han convertit en finalitats. Finalment s’ha d’impulsar un aprenentatge col·laboratiu i dotar el sistema educatiu de capacitat de reacció i actualització permanent davant d’un món que canvia constantment”.

 

Eduard Vallory

Eduard Vallory

Un model de xarxes d’innovació compartida

Escola Nova 21 va fer el mes d’abril una crida oberta a les escoles per seleccionar 200 centres candidats a formar part d’un procés d’innovació sistemàtica durant 3 anys. La convocatòria s’ha tancat amb 456 centres candidats, superant de llarg les expectatives del propi programa, tant per la quantitat de propostes com per la qualitat i el compromís adquirit. Les candidatures de centres són, a més, una mostra representativa del sistema educatiu català: un 68% públics i un 32% concertats; un 40% amb educació secundària i un 15% són de màxima complexitat.

L’acord entre la Diputació de Barcelona i Escola Nova 21 farà possible que el programa incorpori un nou model de xarxes d’innovació compartida distribuïdes pel territori. Seran una cinquantena de xarxes locals, formades per 10 centres cadascuna, que compartiran els seus processos de transformació i les seves experiències per contribuir a la millora del conjunt. La Diputació i Escola Nova 21 treballaran conjuntament per promoure aquestes xarxes locals, oferint metodologies i suport tècnic a centres educatius i municipis. La Diputació hi destinarà entre 100.000 i 150.000 euros. “L’objectiu és crear xarxes locals i dinamitzar el territori amb transferència de coneixement”, diu Conesa.

Aquesta tardor els centres faran un treball conjunt en forma de workshops sobre l’orientació del canvi de paradigma educatiu. A més, faran servir una eina d’autodiagnosi sobre el marc d’escola avançada per visualitzar els reptes de cada centre. Les escoles disposaran de recursos digitals per al canvi, gràcies a un acord de suport amb la Fundació PuntCat, així com d’espais de capacitació i reflexió compartida en xarxes i, també, d’indicadors d’avaluació de procediments que els hauran de permetre actualitzar el seu enfocament educatiu.

El mes de desembre es farà una mostra representativa de 30 centres, que rebran acompanyament, formació i capacitació intensius per tal de garantir el seu canvi, dins una prova pilot. La mostra es farà en base als percentatges de distribució territorial, primària / secundària, perfil socioeconòmic i titularitat del conjunt.

Consens dels organismes internacionals sobre l’educació

Escola Nova  21 vol contribuir a una actualització del sistema educatiu a Catalunya, fonamentada en el consens dels organismes internacionals sobre un propòsit educatiu enfocat a generar competències per a la vida en el context del segle 21, unes pràctiques d’aprenentatge fonamentades en el coneixement de com les persones aprenen, i unes metodologies que permetin mesurar els assoliments de cadascuna de les competències. El programa “Escola Nova 21: Aliança per un sistema educatiu avançat” l’impulsen el Centre UNESCO de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill, la UOC i eduCaixa, amb el suport de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes (FaPaC), i la Fundació FemCAT.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

8 Comentaris
  1. Text sobre canvi i innovació, però imatges òbvies i tòpiques de l’aula: mestra dictant, pissarra, fileres de taules i mans aixecades esperant tenir permís per parlar!

  2. Xavier Diez (http://blocs.mesvilaweb.cat/xavierdiez/?p=269567) se’n mostra molt crític:

    “l’Escola Nova 21 no exhibeix cap estudi, cap estadística, cap protocol on es pugui inferir la superioritat o conveniència de la seva proposta”

    “De tota manera, el que resulta més inquietant de l’experiència de l’Escola Nova 21 és el paper assumit per la Fundació La Caixa, extensament publicitada en els documents i els llocs web, que a més cedeix els seus espais per a diversos actes públics (els actes públics arreu del territori es feia a les seus del Caixa Fòrum) que cofinança el projecte (amb 50.000 euros) amb la Fundació Jaume Bofill de la qual, al seu torn “Edu Caixa” és  copatrocinador. La intervenció de la principal entitat financera del país és coherent amb la participació de diversos programes que introdueixen la ideologia de l’emprenedoria (o, en altres termes, l’enaltiment del neoliberalisme), a partir de l’educació financera.

    Sobta pensar que la banca, responsable de la majoria dels problemes socials que afecten al país, a partir dels desnonaments o l’agilitat i abaratiment dels acomiadaments, ha causat situacions que es reflecteixen a les escoles i es tradueixen en conflictes psicològics greus dels alumnes, fracàs escolar o absentisme.”

    • Diagnòstic exacte: el rei, aquesta vegada, no va despullat, que porta càrregues d’explosius sota el burca somrient.
      Els mateixos que subvencionen determinats grups polítics sota la consigna de l’IBEX 35 (que ha de xutar amb els dos peus per no perdre la jugada) ara són espònsors dels Grups d’Esplai anomenats “escoles”. Amb l’adjectiu “nova” i el número del segle en guarismes moderns, comprensibles per a qui no hagi passat de parvulari.
      I mentre fan titelles i distreuen amb il·lusionisme els il·lusos, hi ha centres (subvencionats, segregadors) que van treballant pel seu compte, seguint la màxima que va anunciar Bertold Brecht: “Estàs cridat a ser un dirigent…”
      È la nave va…

  3. I aquests crítics tan elaborats, quin estudi, quina estadística o quin protocol ens mostren per justificar que els nostres fills estiguin memoritzant rius o copiant enunciats, sense que el que saben o els fa curiositat tingui cabuda a l’aula? Perquè quan miro el web del programa bé que hi veig cites d’informes internacionals, recerques i principis de l’aprenentatge. En canvi, en la crítica parlant sempre del banyetes de la Caixa, no hi sento res sobre sindicats corporatius que defensen jornades intensives i uns pocs mestres que no volen ni s’atreveixen a canviar. Menys teories conspiratives i més arguments, senyors, que parlem d’educació i el debat mereix tenir nivell.

    • Magnífics estudis! Com aquells que van fer en els anys de la “Reforma”, que en deien, que ens han dut on som: a la Finlàndia del tròpic!

      Per altra part, les bones ànimes no sé a quins mestres es refereixen, ni de quines escoles devien sortir, si parlen de memoritzar rius (cosa tremenda, segons sembla, que els va traumatitzar!). Existeix l’ensenyament ben treballat, rigorós, seriós i divertit!! De debò! I s’hi pot aprendre (fins els rius i tot i la seva situació en els mapes, per no perdre’s, de veritat!).
      Ara, també es cert que si una tropa infinita de frustrats en males escoles, aa prenen la seva venjança jugant tot el que els van prohibir els padres i les monges (oju! aquests són jesuïtes, eh?… jo aviso…), doncs entenc que ara estiguin frisant per obrir el grup d’esplai papa-mama, que guardi les criatures al més temps possible, amb jornades intenses de patis eterns.

      Menrestant, insisteixo, els de sempre eduquen els seus fills per a ser dirigents!

      De debò, quan s’acabi aquest festival de gomets, penseu un moment si les classes populars no necessiten ser cultes per fer un món més just i humà. Que l’esforç i el treball fet a consciènciqa no costa tant, homes/dones!!!

  4. Senyor Papafly, vostè sap on porten els fills “els de sempre” que s’ho poden pagar, a Girona? Doncs a l’escola Montessori. Vagi ridiculitzant, des de les pràctiques més trobades. Si vostè no es vol reciclar i té ganes de seguir fent memoritzar rius, no ens ho faci pagar als qui volem una educació de qualitat per als nostres fills, i no el rotllo que surt del seu llibre de text.

    • Aimada Gisela:

      1) Servidor no fa servir llibre de text: tinc cervell, vaig estudiar una carrera i sé la matèria. A part, tinc un enorme respecte pels meus alumnes i vull que aprenguin a pensar (no treballo rius, sinó paraules, textos, llibres!! -no se m’espanti, si us plau!-).

      2) Sembla que us moveu per Girona. Us sonen “Les Alzines” o “Bell-lloc”? Sabeu qui hi va? Sabeu què hi fan? No n’hi ha prou de treure’s un títol de “Ciències (!!) de l’Educació(?!!): observeu, pregunteu, mireu… Anava a dir estudieu però molt em temo que, per com us expresseu, possiblement per a vostè, aimada, “estudiar” vol dir “aprendre de memòria”. I, ep!, la memòria no és cap bestiesa (la bestiesa són els lloros d’aspecte humà que repeteixen consignes jesuítiques de redempció insegura): tenir memòria (històrica i individual, es clar) és un actiuu importantíssim. De fet, si anem com anem (on feu anar vosaltres) és perquè no es té memporia.

      3) L’únic, el més important, primordial, necessari, en els centres d’ensenyament és que els alumnes aprenguin a pensar per ells mateixos, fornir-los de coneixements, arguments, habilitats crítiques i idees que NOMÉS (he dit només, sí) es troben en els textos escrits, que s’han de mostrar, proposar, facilitar i ensenyar a entendre i discutir.

      4) Monte què?

      Però vaja, feu, feu… Vist el que he vist, ja tinc a punt una cadira per veure passar cadàvers psicodemagògics carrer avall. Perquè si no hi passen els cadàvers, hi passarà la cultura i això, per a mi, (per a vostè segurament no) seria certament tràgic, irreparable.

      Apa, bona nit i adormir amb la consciència neta… si podeu!

      2)

  5. Estimat Papafly:
    No vull afegir-hi res. Ni treure. No cal. La seva resposta ens recorda que no podem defallir, perquè no estem sols. Cada dia sense retallables, cada classe amb llibres, cada alumne nodrit de pensament crític i adult és un xic d’esperança.