Escalfant motors per als Premis Ovidi

27.06.2012

Integrants de Senior i El Cor Brutal

Demà a la nit és la cita. El món de la música en valencià celebra la setena edició dels Premis Ovidi. En unes hores es coneixeran els guanyadors escollits per un jurat que no ho té gens fàcil entre la collita d’aspirants d’enguany. A Núvol repassem en aquest segon lliurament els nominats en les categories de millor disc de pop, millor disc de rock i millor disc d’electrònica i hip-hop, a les quals cal sumar les categories de millor disc de cançó i millor disc de folk que ja vam analitzar fa uns dies. Demà a partir de les 22 hores començarem a desfer la incertesa.

MILLOR DISC DE POP

1) Autòmats: Les revelacions microscòpiques (Cambra Records, 2012)

Autòmats.

El pop virtuós està d’enhorabona al País Valencià. Autòmats ja sap el que és recollir el premi al millor disc de pop dels Ovidi. Ho van fer el 2010 amb Cançons en blanc i negre (Cambra Records, 2010). Enguany podrien repetir amb el seu segon treball discogràfic, que presenta una cara menys naïf, molt més apropada als patrons anglosaxons. Miquel Herrero i Nacho Vaquero, al capdavant de la formació, acuren unes peces formidables que cerquen la tornada enganxosa, l’harmonia vocal i instrumental i la creativitat lírica. Un mapa d’estímuls sonors que també flirteja fugisserament amb nebuloses psicodèliques.

 

2) Litoral: Incidents melòdics del món irracional (Limbo Starr, 2011)

Litoral.

 

Pau Roca (La Habitación Roja) mostra un esperit abracadabrant. En aquest nou projecte s’envolta de músics i cantants provinents d’altres formacions estatals com Tachenko o Autumn Comets i es trau del barret un conglomerat de cançons èpiques, evocadores i mediterrànies. Pop? Folk? Trobadoresca? Entre ukeleles, metal·lòfons i ampolles de patxaran, la música vitalista de Litoral s’obre camí en una escena de pop que creix a ritme vertiginós gronxada per l’èxit de bandes com Manel o Antònia Font. Un Ovidi a Litoral significaria reconèixer la contribució d’aquesta banda al món de la música ambulant i de baixa fidelitat protagonitzada per una nova generació de joves amb tantes idees com talent.

 

3) Verdcel: Els dies del saurí (Temps Record i Bromera Edicions, 2012)

Verdcel.

Resulta anecdòtic que els treballs pretèrits de Verdcel premiats o nominats als guardons dels Ovidi –PaísViatge (Cambra Records, 2006) i Petjades (Temps Record i Bromera Edicions, 2010)- sempre s’han encabit dins la categoria de cançó d’autor. En aquesta edició, els d’Alcoi figuren com a nominats en la categoria de pop. I no és pas un desgavell, perquè Els dies del saurí presenta sonoritats una miqueta més aventureres que altres treballs, tot i que la natura poètica que els defineix no ha desaparegut. És probable que Verdcel no se’n vagen de buit: a banda d’aquesta nominació, també aspiren a millors arranjaments i producció (com Autòmats) i a millor lletra i millor cançó per la peça “La boira i la sénia”.

4) L’Etern retorn: L’Etern retorn (ReProduccions, 2012)

L'Etern retorn.

Amb títol homònim, el nou projecte de Josep Bordes (Pepet i Marieta) està adreçat a tots aquells que gaudeixen del pop executat amb la saviesa de qui porta anys en això de la música. Estem davant una banda que espargeix sensacions pertot, bo i destacant en uns textos que ens porten a històries humanes de carrer, amb les quals qualsevol mortal es pot sentir identificat. Components d’Astrio o Muchachito Bombo Infierno hi han posat la seua petjada. El resultat: onze temes i un bonus track que es passegen per la geografia del positivisme. Junt amb Autòmats, Litoral i Verdcel, L’Etern retorn ha amerat de qualitat una categoria que val el seu pes en or. Tones i tones d’esperança musical.

 

MILLOR DISC DE ROCK

 

1) Senior i el Cor Brutal: Gran (La Casa Calba/Malatesta, 2011)

Senior i el Cor Brutal.

L’any 2009 Arthur Caravan i Senior –dues de les referències musicals del nou pop-rock valencià- es batien com a nominats en la mateixa categoria. En aquella ocasió, van ser els alcoians els que es van endur el guardó. I, en aquesta edició, els primos tornen a coincidir-hi amb dos treballs explosius. El Gran de Senior hi arriba precedit d’una lloança sistemàtica per part de la crítica musical nacional i estatal. Sota la vareta de Raül Fernández (Refree), Senior trau múscul amb un disc mig folk mig rock amb arrels nord-americanes, on esplaia guitarres ara íntimes ara distorsionades, i deixa anar tot un cosmos interior amb regust de taverna i muntanya. A l’espera de les noves cançons que els valencians ja cuinen a hores d’ara, el premi Ovidi podria posar la cirereta a un any pletòric.

 

2) Neuròtics: Incertesa (Mésdemil Records, 2011)

Neuròtics.

El metall no és mort. Provinents de bandes com Hermano Siamés i Anselmos, els membres de Neuròtics assagen en cada concert una descàrrega de watts impossible de deixar indiferent. Amb Incertesa han aconseguit que el grunge tinga la seua presència en la festa de la música valenciana. Temes com “Calma tensa”, “Herois de la temeritat” o “No heretarem deserts” són exemple de l’adrenalina que vomita aquesta formació. Formen part del projecte Tourbolet, al qual també pertanyen bandes com El Corredor Polonès, Gàtaca, 121 dB o Rapsodes. La connexió Seattle-València pot donar fruits en uns premis que mai han defugit la varietat estilística.

 

3) Arthur Caravan, Atles enharmònic (Autoedició, 2011)

Arthur Caravan.

 

Remenant entre la fructífera escena alcoiana, trobem els Arthur Caravan, un quintet que amb el seu segon disc ha aconseguit un ressò indiscutible, a l’alçada de la qualitat musical de les seues cançons. Formen part del cartell del PopArb d’enguany i, de ben segur, no els mancarà carretera durant els propers temps per presentar el seu Atles enharmònic. En conjunt, el treball és una successió de tessitures ordenades amb precisió amb l’objectiu de subratllar una riquesa poètica encomiable i unes boires guitarreres gens convencionals en els circuits més comercials. Pianos, violins i percussió concilien a la perfecció amb guitarres pujades de to respecte al primer àlbum homònim. No els vindria de nou el fet de rebre l’Ovidi; tanmateix, cada edició demana arguments diferents, i els d’aquesta són fins i tot més ferms que els de l’any 2009.

 

4) Odi: El badar de les consciències (Rediscus/Ditri321, 2012)

Odi.

Odi és una de les diverses bandes de ritmes sincopats hereves del so “ska amb dolçaina” valencià que han popularitzat grups com Obrint Pas o La Gossa Sorda de principis dels noranta ençà. Profusió de vents, lletres rebels, estètica combativa… són alguns dels trets que caracteritzen aquestes propostes musicals, com la de la Vall d’Albaida, que enguany rep la primera nominació als Ovidi. La carrera musical d’aquests joves va començar el 2003 i, amb dos discos i una maqueta, han recorregut bona part de la geografia dels Països Catalans, coincidint a l’escenari amb grups de la talla de Berri Txarrak, Inadaptats o Los Suaves. La nominació suposa un gran pas en el seu dia a dia de dedicació musical.

MILLOR DISC D’ELECTRÒNICA I HIP-HOP

 Arrap: Ara va de bo (Autoproduït, 2012)

Arrap.

Barraques Sud Sistema: Abans que s’acabe el món (Autoedició, 2012)

Barraques Sud Sistema.

Aspencat: Inèdit (Autoedició, 2012)

Aspencat.

Blue la Polla: 1991-2011 Qui va matar a Alfonso Pérez? (2011)

Blue la Polla.

La proliferació de bandes que fan de les bases electròniques el seu estil de vida va portar els organitzadors dels Premis Ovidi a crear la categoria al millor disc d’electrònica i hip-hop, que l’any passat va recaure sobre Orxata Sound System. Per aquesta edició, quatre propostes intel·ligents posaran el jurat contra les cordes. D’una banda, la revisió profunda amb acompanyament de diferents amics que el grup de la Marina Aspencat ha fet del seu Naixen Primaveres (Autoedició, 2010). D’altra, el primer treball dels joveníssims Arrap, que tenen com a recepta les lletres contundents per denunciar les injustícies d’aquest món. S’hi sumen el segon disc del raper Blue, amb predominància de la melodia, i el debut d’estudi dels Barraques Sud Sistema, bany de reggae i hip-hop amb lírica ben esmolada.

LES ALTRES CATEGORIES

MILLOR MAQUETA

Narayama, Narayama
Tempesta, Demo-níaca
Skapats, Skapats
Nius de nit, Nius de nit

MILLORS ARRANJAMENTS I PRODUCCIÓ

Verdcel, Els dies del saurí
Autòmats, Les revelacions microscòpiques
Carles Dénia, El paradís de les paraules
Rafel Arnal, Pam a pam

MILLOR CANÇÓ
“De la mar“, Miquel Gil
“Balada d’indis i comboixos“, Arthur Caravan
“La sort adormida“, Senior i el Cor Brutal
“La boira i la sénia”, Verdcel

MILLOR LLETRA
“La boira i la sénia”, Verdcel
“El bon any“, Senior i el Cor Brutal
“Història d’un sofà“, Feliu Ventura
“Himne a l’alegria“, Arthur Caravan

MILLOR DISSENY
Sense permís de la NASA, de Lilit i Dionís
Gran, de Senior i el Cor Brutal
Incidents melòdics del món irracional, de Litoral
El corral de Pepeta, d’El corral de Pepeta

MILLOR VIDEOCLIP
“Hepàtica”, d’Hugo Mas
“Em diuen”, de Tashkenti
“La vida sense tu”, d’Obrint Pas
“La generació dels plats trencats”, de Malnom

PREMI OVIDI A LA TRAJECTÒRIA ARTÍSTICA

Al Tall

PREMI AL SUPORT A LA MÚSICA EN VALENCIÀ

Vilaweb

Twitter d’Hèctor Serra: @llenyataire