Era diumenge, crec

29.07.2012

Projecte 'Ni blanc ni negre' amb textos d'Àngels Codina i fotografia de Pere Virgili.

Era diumenge, crec. O festiu, si més no. La veritat és que no ho sabria dir. Només sé que deuria ser molt d’hora perquè el carrer era desert, que m’havia desvetllat el rum-rum del camió de les escombraries i que no havia estat capaç d’adormir-me de nou. Vaig sortir al balcó. Feia fred i em vaig embolicar amb el barnús de franel·la del Manu. Les vores de les mànigues estaven esfilagarsades i els colzes desgastats, però era suau al tacte i era càlid i feia olor de roibos i de truita de patates amb ceba. De la butxaca dreta en vaig treure una bossa de tabac i el paper i, amb poca traça ―no fumo mai― al cap d’un minut i mig havia aconseguit cargolar una cigarreta. Aleshores, tot era silenci. Havia emmudit, aquest racó de l’Eixample esquerre? O potser era jo que havia ensordit? El fòsfor del llumí va deflagrar i una bici de nyigui-nyogui va passar per davant del xamfrà fent nyigo-nyigo. Els meus timpans van vibrar. I vaig sospirar, tranquil·la.