Ensemble Topogràfic inunda la Hiroshima de miratges virtuals

13.10.2016

Anna Hierro i Carlos Martorell estrenen la seva tercera peça, Llac, en la que es submergeixen en la superfícies o els llindars del món virtual, per preguntar-nos: qui fem veure que som, ens inventem realitats paral·leles, i si ho fem, per què? Ensemble Topogràfic, duet de so i moviment, s’instal·la aquest cap setmana a la Sala Hiroshima, del 14 al 16 d’octubre.

Anna Hierro balla a 'Llac', del 14 al 16 d'octubre a la Sala Hiroshima

Anna Hierro balla a ‘Llac’, del 14 al 16 d’octubre a la Sala Hiroshima

L’Ensemble Topogràfic té demominació d’origen de les Terres de l’Ebre i no només, perquè l’Anna Hierro i en Carlos Martorell siguin de Tortosa, sinó perquè van nèixer al festival Eufònic original el 2013. L’impulsor d’aquesta agrupació artística va ser en Carlos, qui tenia “moltes ganes de transgredir les fronteres entre la música i la dansa, que tot i que fos un concepte gastat, volia provar què passava quan posavem una ballarina dins un grup de música, en comptes d’un cantant. L’energia que rebem del moviment de l’Anna ens feia crèixer.” El grup va arrancar com a trio, en Carlos (sampler, laptop, veus), l’Andreu García (guitarra elèctrica, guitarra acústica, homeswinger, baix) i l’Anna Hierro (moviment, veus, guitarra acústica, sensors). Com a trio han presentat Sediment i Boira. Llac, creat i interpretat en tàndem per en Carlos i l’Anna, aprofundeix en l’expressió artística a través de la tecnologia que han treballat des de l’inici.

Tornem al punt topogràfic que estrenen aquest cap de setmana: Llac. Les fotografies que en Carlos ha fet de l’Anna recorden, inefablement, a una de les pintures més icòniques d’un personatge shakespearià: Ofèlia, de John Everett Millais. El que em porta a preguntar-los-hi, què té a veure Ofèlia amb la seva peça. “És una figura que està al llindar de la superfície de l’aigua, ens semblava una bona metàfora com a punt de partida per treballar. L’interpretem, vist des del punt de vista prerafaelita, com un personatge que tenia una visió romàntica de la vida i que no ha aconseguit el que vol. A la peça actualitzem el discurs. Ens fixem en els perfils online i en la relació del desig humà de voler ser el que no podem ser”, explica en Carlos.

'Llac', d'Ensemble Topogràfic, es podrà veure a la Sala Hiroshima

‘Llac’, d’Ensemble Topogràfic, es podrà veure a la Sala Hiroshima

L’Anna afegeix: “Mirem la dicotomia del que hi ha a la superfície realment i el que hi ha a les profunditats, és a dir, què hi ha darrera la pantalla i què hi projectem. Qui desitgem que ho vegi, si el que posem a les xarxes socials ho controla algú, i si hi ha qui ho jutgi. Per què hi passem tanta estona, és que sentim un gran buit?”. Sense donar cap lliçó moral, proposen una reflexió.

Ensemble Topogràfic treballa sobre patrons per afinar conceptes senzills, en forma de premises, que durant les funcions es poden expandir en improvisacions. Llac és una peça molt més pensada per escena que les altres dues, des de l’inici han treballat quina seria l’escenografia i un personatge, que encarna l’Anna movent-se, però que també el complementa en Carlos, que en aquest espectacle té més presència escènica. Sense una línia narrativa, aquesta vegada han estructurat l’espectacle per escenes en la que intenten encapsular algunes de les mil situacions possibles en les que ens exposem a internet.

La raó de ser del grup és en essència l’experimentació del so i el moviment, com es provoquen mútuament. Un tercer intèrpret, performer o millor dir, traductor de moviment a so, a Llac és un sensor que porta l’Anna. Sense voler fer cap demostració didàctica o supeditar el concepte als recursos tècnics, en Carlos ha afinat l’aparell perquè pugui transmetre en so fins i tot el moviment dels dits de l’Anna. A Llac és una invitació a una àrea pantanosa del nostre mapa topogràfic quotidià: la realitat virtual.