Enrique Vargas: “Si el teatre no té com a essència el joc, és molt avorrit”

3.12.2014

Aquest cap de setmana se celebren les últimes funcions de Renéixer, el primer muntatge teatral dedicat al món del cava. L’espectacle, coproduït per Teatro de los Sentidos i l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, és tota una experiència que, segons Alba Castellví i Agnès Esquirol “proporciona una oportunitat de fer renéixer dins nostre la sensualitat del país a través d’una percepció molt més curosa, molt més atenta, molt més àmplia, que vingui de tots els sentits”. Potser perquè com va dir un crític napolità sobre la companyia: “a les obres de Teatro de los Sentidos no es va a escoltar l’obra, sinó per ser escoltat”.

Enrique Vargas, de Teatro de los Sentidos. Foto Olga Aibar

Enrique Vargas, de Teatro de los Sentidos. Foto Olga Aibar

Aquest és, de fet, un dels objectius de la companyia dirigida per l’antropòleg Enrique Vargas amb seu a Barcelona. Crear muntatges que trenquin la barrera entre actor i públic per parlar de la poètica del joc i la creació teatral, ja que per ells fer teatre és jugar. “Si el teatre no té com a essència el joc, és molt avorrit” considera Vargas. Amb Renéixer han fet un pas endavant i s’han atrevit a treballar amb actors no professionals, cinc sadurninencs que han viscut de ben a prop el món del cava. Una de les afortunades ha estat Joana Sánchez, de 80 anys, que sempre havia volgut ser actriu però que quan era jove no estava gaire ben vist. Sánchez, en una entrevista d’Olga Aibar a la revista El Cargol, defineix Renéixer “com un despertar dels sentits” i afegeix que “mai havia experimentat aquestes coses i ara veig que, estant en silenci, pots inventar moltes coses i viure-les”. Pel director Enrique Vargas, explica també Aibar, no hi ha cinc o sis sentits. “Només n’hi ha un, però amb finestretes. Per tant, si treus la finestreta de la vista, les altres es fan més grans.”

Sant Sadurní va ser el poble escollit arran de la visita d’un dels membres de Teatro de los Sentidos a La Fassina. “És una vila amb una gran tradició de lluita, una comunitat que, històricament, s’ha reinventat, després de viure la lluita contra la fil·loxera. És un misteri subterrani on qualsevol es perd” apunta Vargas a El Cargol. En relació al títol de l’espectacle el director explica que és una clara al·lusió al cava: “la vida del cava, d’un ésser que reneix, és una metàfora de la nostra pròpia perquè estem aquí per crear la nostra pròpia història i crear-la significa reinvertar-se, renéixer. Cadascú de nosaltres ha tingut situacions límit en les quals ha hagut de tornar a néixer”. Aquest cap de setmana, doncs, tenim una última oportunitat per renéixer.

Podeu comprar entrades aquí.