Enrique Juncosa presenta ‘Memòria’ al Caixaforum

27.03.2015

Enrique Juncosa presenta al Caixaforum la segona part del cicle d’exposicions Tres Narratives. Aquesta exposició, titulada “Memòria”, aplega peces seleccionades expressament per fer activar els records a través d’imatges i objectes.

La peça de Christian Boltanski al Caixa Fòrum

‘Archives de l’année 1987 du Journal El caso’ de Christian Boltanski

El cicle d’exposicions Tres Narratives ha estat concebut per Enrique Juncosa amb l’objectiu de plantejar narracions diverses de la història recent. En aquesta segona part les peces exhibides evoquen temes com ara la malaltia, la violència, la intimitat, el trauma o la identitat.

Tota l’exposició gira al voltant d’una peça central de l’artista francès Christian Boltanski, anomenada Archives de l’année 1987 du Journal El Caso. Es tracta d’una instal·lació amb to funest on tres-centes fotografies en blanc i negre mostren rostres de persones assassinades, segrestades o desaparegudes durant la postguerra a Espanya.

Miroslaw Balka presenta una peça que emula un dels taulons utilitzats per llençar cadàvers per la borda d’un vaixell. És un homenatge a les víctimes d’un transbordador anomenat Estònia que es va enfonsar al Bàltic. Amb Untitled, Robert Gober mostra amb dues piques de lavabos, la por del contagi per la malaltia i el desig de l’ésser humà per la intimitat. L’escultura Conversation Piece, del madrileny Juan Muñoz, mostra tres saltamartins que interaccionen entre ells sense poder desplaçar-se.

Carmen Calvo amb Tal cual exposa una sèrie d’objectes quotidians emmarcats per tal d’activar zones sepultades en la memòria. El quadre de Guillermo Kuitca des de lluny sembla el plànol d’una ciutat, però mirat des de prop les delimitacions dels edificis i dels carrers es converteixen en xeringues.

Les obres de Susana Solano i Rachel Whiteread són les més minimalistes. Solano exhibeix una gàbia buida que remarca la manca de llibertat o la solitud. La peça de Whiteread evoca l’espai invisible que hi ha entre el terra i nosaltres. Està composta per nou blocs de resina disposats al terra que són el motlle de fusta d’un passadís d’una casa victoriana. Finalment, la peça de Joseph Beuys mostra un armari farcit amb ciment on encara es poden observar restes de la roba que hi havia a dins atrapada pel ciment.