Enric Granados balla flamenc

8.02.2017

Pot una sola obra barrejar peces d’Enric Granados, jazz i flamenc? Aquest és el projecte que L’Auditori ha encarregat al músic Pablo José Martínez (Bullas, 1989) per celebrar el centenari de la mort de Granados, compositor lleidatà creador de l’escola catalana moderna de piano. El concert és aquest divendres 10 de febrer. 

Pablo Martinez | Foto: Web de Pablo Martinez

“Vamos a ver un espectaculo de cabo a rabo”, diu Pablo Martínez. Es refereix a Revisiting Granados, el concert que aquest músic de jazz i flamenc ha compost expressament per a L’Auditori. Aquesta institució va posar-se en contacte amb ell basant-se en la feina que fa amb el grup Pablo Martínez Flamenco-Jazz Band, projecte amb el qual Martínez gira per sales europees i que el 2016 va originar el seu primer treball discogràfic, De madrugada.

Però a Barcelona no el veurem acompanyat dels seus músics habituals, sinó que ha preferit fer el projecte des de zero. “L’Auditori em va donar llibertat absoluta per a decidir el format, els músics, i tot el que té a veure amb el concert”, explica el músic, que va estudiar als conservatoris Professional i Superior de Múrcia per després traslladar-se a Amsterdam, on encara viu i on va estudiar al Conservatorium. Sobre l’escenari l’acompanyaran “les figures catalanes de jazz i flamenc més prometedores”, segons l’expert. Aquests seran Lluc Casares -saxo tenor i flauta-, Marc López -guitarra flamenca-, Xavi Torres -piano-, Pau Lligadas -contrabaix-, Joan Terol -bateria- i, finalment, el mateix Pablo Martínez al trombó i cantant.

L’aventura de Pablo Martínez a L’Auditori es basarà en una obra concreta de Granados: les Goyescas, una suite per a piano de l’any 1911 considerada l’obra mestra del compositor. “Jo he sigut pianista clàssic al conservatori”, detalla Martínez, “Mai he arribat a tocar res de Granados, però el coneixia”. Si bé Goyescas consta de sis peces, més tard el músic lleidatà va afegir-hi una setena peça que mai va ser afegida al conjunt inicial. És El pelele, un moviment que segons Martínez es toca molt als conservatoris i que tocarà també en aquest concert.

Pablo Martínez ha volgut agafar aquesta obra i portar-la al seu terreny. Ha dedicat esforços sobretot a mantenir l’essència de la composició: “Volia fer alguna cosa que tingués sentit, que sonés una mica com jo, com la meva manera d’escriure i tot allò que m’agrada, però sense perdre l’essència de l’obra original”. Els primers passos del murcià van ser amb Jorge Pardo, referent indiscutible de la fusió entre jazz i flamenc, i des d’aleshores no ha deixat aquesta línia estètica, per tant afirma que l’adaptació no ha tingut gaires més complicacions.

El seu toc el veurem en l’apropiació que Martínez fa d’alguns pals del flamenco, variants tradicionals del cant. “Vull donar la volta a la tradició flamenca i fer que tingui un toc modern”, afirma el músic. I aquí entre en joc el jazz tant en l’harmonia com en el tractament rítmic: “La meva intenció és actualitzar el flamenc des del prisma del jazz, amb els seus desplaçaments rítmics i el compàs d’amalgama”.

Martínez fa ús del compàs d’amalgama que combina un compàs ternari amb un binari, “aquell tres contra dos que ens mou per dins” i que aplica tant al flamenc com al jazz. Fusionar flamenc, explica, és molt fàcil perquè el mateix flamenc ja és una fusió en sí. “Per Espanya han passat tantes cultures!”, exclama el compositor, i algunes d’elles van fer evolucionar aquest estil de música i de dansa.

El concert no es dividirà entre jazz i flamenc, sinó que tot quedarà barrejat. “Una de les coses que fem és aprofitar els interludis per interpretar pals flamencs tradicionals i que hi hagi connexió a nivell tímbric amb l’espectacle en general”, revela el músic, que explica que aquesta serà una de les característiques de l’obra, junt amb un ús de la instrumentació que anirà del petit al gran i del gran al petit.

Segons Pablo Martinez, la gent ha de venir al concert per dos motius: primer, perquè cal donar suport als músics joves, i segon, perquè és una estrena. “Fem una música molt específica que no és majoritària, però recomano que la gent vingui havent sentit l’obra original”, diu el compositor; “Serà un bon exercici per veure quin és el filtre que hi he posat jo”. Tot i així, Martinez convida a tot tipus de públic a assistir-hi, estiguin especialitzats en aquesta música o no. Al cap i a la fi, no passa cada dia que Granados balli flamenc.