Enric Cluselles. Ninots i llibres

Dijous 21 d’octubre es va inaugurar a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona una exposició comissariada per Julià Guillamon titulada “Enric Cluselles. Ninots i llibres”, que es podrà veure fins al 5 de gener de l’any que ve.

A partir sobretot de fotografies, dissenys de logos editorials i cobertes de llibres, la mostra proposa un breu recorregut per les diferents etapes de Cluselles i té la virtut de despertar la curiositat i l’interès per un ninotaire entranyable, molt polifacètic i tot i així capaç de deixar l’empremta de la seva personalitat en tot allò que feia. Representant d’una brillant generació d’il·lustradors formats a La Llotja que es va donar a conèixer en les principals publicacions periòdiques ja als anys trenta, Enric Cluselles (1914-2014) va participar activament en defensa de la legalitat republicana durant la guerra i, després d’un breu exili a França, va convertir-se en un dels principals dissenyadors i il·lustradors de llibres, sobretot de la mà de Josep Janés i Olivé.

Entre el 23 de novembre i el 7 de desembre de 1937, en plena guerra civil, es va celebrar a la Sala Busquets una mostra ben original, l´“Exposició del Fred”, l’objectiu de la qual era recaptar fons per comprar roba d’abric per als combatents al front. El catàleg era una reproducció en petit format del molt popular setmanari satíric L’Esquella de la Torratxa que es venia al preu d’una pesseta, i les obres exposades i a la venda, “al preu del que us costa una barra de pa”, eren sis-centes portades a tot color d’aquesta revista signades per Guasp, Tísner, Kalders i Nyerra, entre d’altres.

Nyerra era el nom de plume d’Enric Cluselles, format com a dibuixant a l’Escola Massana i a La Llotja, que ja durant el 1933 havia col·laborat amb Josep Janés i Olivé (1913-1959) en el Diario Mercantil i sobretot a Avui. Diari de Catalunya, la capçalera del qual havia dissenyat un altre membre del grup de joves escriptors i grafistes que estava quallant en aquella època, Pere Calders (1912-1994). La signatura de Nyerra es pot trobar també en aquells anys i els posteriors al diari La Rambla o a la revista Papitu, i amb més continuïtat en la col·lecció de llibres breus Quaderns Literaris, creada per Josep Janés el 1934, en la qual dos anys més tard Calders s’estrenaria com a narrador amb El primer arlequí. També de 1934 és l’edició del poemari de Janés, Tu. Poemes d’adolescència, que conté set xilografies aquarel·lades manualment, obra de Cluselles que, en paraules de Galderich el defineixen com “un dels xilògrafs de qualitat de la fornada republicana”, l’estil del qual es caracteritza per “unes línies molt primes i juntes, que confereixen a les masses de negre un toc vellutat molt característic”. També aquell any, Cluselles s’estrena com a creador d’ex-libris, una faceta en la que excel·lí al llarg de tota la seva vida.

Un cop iniciada la guerra, Cluselles, integrat al Sindicat de Dibuixants Professionals, prossegueix la col·laboració tant amb Janés com amb Calders, a més de publicar a La Rambla i a L’Esquella de la Torratxa (on va popularitzar el seu home-foca) i de dedicar-se ocasionalment al cartellisme. Nyerra és un dels dibuixants que participa en la revista destinada als soldats Amic, que, com a responsable dels Serveis de Cultura al Front,  portava endavant Janés gairebé en solitari. Fruit en bona mesura de les peces que s’havien publicat en la revista és un altre llibre il·lustrat per Cluselles, l’antologia Poesia de Guerra (1938), que recull obra de vint-i-quatre poetes de generacions diverses, entre els quals Ramon Vinyes, Agustí Bartra, Cèsar August Jordana, Pere Quart o Josep Pedreira, que més endavant es formaria com a editor al costat de Janés abans de crear els Llibres de l’Óssa Menor.

Per a Calders, Cluselles il·lustra amb gravats una de les edicions més famoses publicades a Catalunya durant la guerra civil, la primera d’Unitats de xoc (1938), que incorpora una nota introductòria de Carles Riba, i si ell era la persona idònia és perquè havia compartit amb el genial narrador l’experiència de la qual sorgeix el text. També compartiren Calders i Cluselles l’experiència de l’exili a França un cop acabada la guerra, formant part del cèlebre grup de Roissy-en-Brie, però si bé Calders va marxar cap a Mèxic, Cluselles va tornar a Barcelona per intentar, després de una temporada a presó, reprendre la seva activitat com a il·lustrador. Aleshores Cluselles ja era casat amb Amàlia Casals, germana de l’esposa de Calders, Mercè Casals.

És molt probable que la primera publicació de postguerra de Cluselles a Barcelona fos la portada del llibre La túnica sin costura, de Maurice Baring, que va aparèixer el 1940 a la col·lecció “Rosa de Piedra” de l’editorial Emporion (al capdavant de la qual es trobaven Josep Janés i Félix Ros), i no sembla haver-hi constància que no sigui l’única obra que va signar com a Torres de Vera. Les cobertes per a la col·lecció “Grano de Arena” (1941-1942) i les cobertes, frontispicis i decoracions interiors per a llibres de la col·lecció “Cristal” (1941-1942), ambdues també de Janés, ja les signa com a E. Cluselles.

A partir d’aquell moment va encadenar feines per a col·leccions molt diverses de Janés (“Al Monigote de Papel” i “La Hostería del Buen Humor”, en particular), però també de l’editorial Argos o l’editorial Éxito (filial del grup nord-americà Gorlier), i fins i tot és el responsable de la molt famosa fulla de roure que es convertirà en més que un logo de la Selecta de Josep M. Cruzet (per a la qual il·lustrà també cobertes i l’edició de Mort de dama, ja al 1954).

A banda de la seva obra bibliogràfica, dels ex-libris, de les targes nadalenques de bibliòfil i d’un anecdòtic retorn al dibuix humorístic amb la creació del personatge Hirsuto (del qual aparegueren una cinquantena de vinyetes a la revista de la Perfumeria Juper) o de col·laboracions a Mundo Deportivo o La Pansa, en aquesta llarga tercera etapa de la seva vida, Cluselles també es va dedicar a la docència i al disseny d’interiors, faceta de la qual donen testimoni els 3.500 plànols conservats a la Biblioteca de Catalunya.

Com Josep M. Mallol Suazo (1910-1986), Joan Palet (1911-1996), Ricard Giralt-Miracle (1911-1994), Manuel Ricart Serra (1913-2014) i tants d’altres, Enric Cluselles pertany a una brillant generació sorgida de la Llotja que si actualment no es més coneguda i valorada és sobretot com a conseqüència de la guerra civil espanyola (i sobretot del seu resultat). La Biblioteca Jaume Fuster ha obert una porta que dóna entrada a un món fascinant.