En defensa del doblatge en català

“Limitar i fomentar la presència del català únicament a l’àmbit de la subtitulació (que algun estudi situa al voltant del 6% del consum a cinemes), suposa capitular completament en l’aspiració de convertir-la en una llengua d’ús normal.” Així conclou el 5è paràgraf del manifest en suport al doblatge en català que es va presentar el passat 22 de novembre a l’auditori del Campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. El text neix amb l’impuls de més de 72 personalitats del món de la cultura, la llengua i la comunicació, com ara l’escriptor Jaume Cabré, el filòsof Xavier Antich, la traductora Anna Casassas o l’actriu Rosa Andreu i demana l’adhesió al portal peldoblatgeencatala.org

Àlex Casanovas, president de L’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, va ser el mestre de cerimònies de l’acte, que va donar la paraula a quatre dels signants: el periodista Quim Morales, el crític de cinema i activista lingüístic Josep Maria López Llaví, l’actriu de doblatge Maria Lluisa Magaña i el periodista Manel Cuyàs. A través de diferents arguments, tots els ponents van fer ressonar la idea principal que ha motivat aquesta iniciativa: cal rebutjar de ple el fals debat entre doblar o subtitular.

I és que el doblatge és una part més del procés de creació i distribució del cinema, especialment important a Catalunya, i qualsevol intent d’excloure el català d’aquesta fase del procés no pot respondre a cap altre lògica que a la de la submissió. Amb l’arribada de la democràcia, la televisió pública va fomentar el doblatge com a instrument de normalització amb èxit però, des d’uns anys ençà, hem vist com agents públics han utilitzat l’excusa de la subtitulació per fer retrocedir progressivament el doblatge. Com més s’agreuja aquesta tendència, més difícil és imaginar que es repeteixin casos emblemàtics com ara Bola de Drac o Els Joves, que han apropat el català a molta gent que no el tenia com a llengua habitual. Com va dir Magaña el doblatge és una qüestió de dignitat.

El problema, esclar, és la manca de voluntat política. Mentre les grans multinacionals no es vegin obligades per llei a doblar en català, qualsevol subterfugi els servirà per arribar a situacions lamentables com que la darrera pel·lícula dels X Men (X-Men: Days of Future Past), es va doblar a més de 70 llengües sense que cap d’elles fos el català. L’exemple a seguir és el Quebec: una regió amb la mateixa població que Catalunya, amb un idioma (el francès quebequès) que ha de competir amb el totpoderós anglès, i que aconsegueix que fins al 80% de les pel·lícules que es projecten es puguin escoltar en la llengua pròpia. No hi ha cap més secret que la regulació.

Val la pena destacar la intervenció de Manel Cuyàs que, sense perdre mai la contundència, va fer una defensa apassionada del doblatge des de la seva experiència personal plena de sentit de l’humor. “La màgia del cinema és capaç de fer-me passar tots els mals, i un ingredient fonamental d’aquesta experiència màgica, com ho són la sala a les fosques, la butaca, el projector, etc., és la veu” va dir Cuyàs, que també va qüestionar el tòpic que la veu original de l’actor sempre és millor que la doblada amb un exemple molt sentit “recordo escoltar la veu del HALL 9000 -la intel·ligència artificial de la nau de 2001: una odissea a l’espai– i pensar que allò era una veu terrible per a un ordinador, i que la versió d’en Felip Penya (l’actor responsable de la mítica veu del doblatge en castellà) era infinitament millor”. Un darrer argument ben expressat pel periodista: “Quan jo llegeixo Shakespeare, que no el puc llegir en anglès, la veu que escolto no és la de Shakespeare, sinó la veu de Sagarra“.

L’arribada de la tecnologia digital ha permès constatar una cosa que ja es podia intuir gràcies als números del cinema: quan tenen l’opció de triar, la versió doblada és l’escollida majoritàriament pels catalans. Així doncs, l’únic debat és si el català abandona el mercat del doblatge i el cedeix al castellà o si la societat catalana encara està disposada a lluitar per tenir una llengua normal en tots els àmbits. Podeu adherir-vos el manifest aquí.

https://www.youtube.com/watch?v=ECk94zr3oBI