“En aquesta casa, per anar al pàrquing et poses esmòquing”

El cicle de conferències de l’exposició “D’Obra. Ceràmica aplicada a l’arquitectura” del Museu del Disseny de Barcelona ha convidat als arquitectes Carlos Ferrater i Alberto Peñín per fer-nos gaudir amb les seves obres, com la impressionant Casa AA – Origami de Ferrater. Expliquem les dues peces principals d’aquests artistes.

L’OAB -Office Arquitecture Barcelona- és la societat resultant de la trajectòria arquitectònica de Carlos Ferrater. Ferrater és un arquitecte amb més de 40 anys d’experiència que ha combinat la pràctica professional amb l’experiència acadèmica. Si bé el seu reconeixement més important és el Premi Nacional d’Arquitectura espanyola el 2009, Ferrater ha sigut premi Ciutat de Barcelona, Ciutat de Madrid i finalista del Premi Mies van der Rohe, entre d’altres.

Aquest Premi Nacional ha assistit al cicle de conferències d’Obra junt amb un dels seus col·laboradors: Alberto Peñín de Peñín Arquitectos. Els dos experts són “arquitectes que tot i no ser investigadors en ceràmica, han sabut treballar amb la industria”, defineix Vicenç Sarrablo, comissari del cicle i director de la Càtedra Ceràmica de Barcelona (UIC), que explica que és necessari “teixir més ponts entre enginyers industrials i arquitectes”. Peñín i Ferrater han escollit les seves obres principals construïdes amb ceràmica i les han presentat al Museu.

Alberto Peñín: la biblioteca de Vila-real

La construcció de la biblioteca de Vila-real (OAB-Peñín-GyF) posa de manifest la importància de la col·laboració de l’arquitectura amb la industria de la ceràmica. És per això que el Museu del Disseny ha convidat Alberto Peñín al cicle de conferències “Ceràmica aplicada a l’arquitectura”, perquè expliqui el procés constructiu de la cortina ceràmica que distingeix la biblioteca de Vila-real que ell ha construït.

Aquesta cortina ceràmica està realitzada mitjançant peces cilíndriques de ceràmica vidriada blanca. Aquests cilindres fan 7,5m d’alçada i  5mm de diàmetre, i construeixen un espai  buit entre l’edifici i l’exterior. Això permet, per una banda, la integració amb el medi ambient, i per altra, vincula la construcció amb el teixit local industrial. Per aquest motiu, “no haguéssim fet el mateix projecte a Vila-real que a Castella – la Manxa”, explica Peñín.

Al mateix lloc on ara hi ha la biblioteca, fa temps hi havia un pàrquing. Lluny d’acollir cotxes, ara aquest espai albergarà 75.000 llibres i comptarà amb diferents espais per a la lectura, la consulta i l’estudi. Sobre la cortina de ceràmica, Peñín explica que “volíem crear espais intermigs per generar un coixí climàtic, aïllant acústic, i també un ambient íntim que des de dins fomenti la lectura”.

En paraules tècniques, l’edifici compta amb una ventilació i il·luminació naturals que minimitzen el consum energètic al mateix temps que ofereix un filtre lumínic recomanat per a la lectura, atenent als requisits de la sostenibilitat. Segons Peñín, la ceràmica aconsegueix “una senzillesa i acompanyament de tot el que hi ha darrere”. En total, la cortina ceràmica compta amb 1044 columnilles que creen una cortina opaca o transparent depenent des d’on es miri.

Carlos Ferrater: una casa que flota sobre l’herba

“No és una casa. Són moltes cases. És per això que és una casa tan singular, mítica i inquietant. És un món de mirades: un pavelló que flota sobre el verd […] És una casa i el contrari, tel·lúrica i ancorada a la seva base, lleugera i flotant com un globus a punt d’emergir”, així descriu la Casa AA Josep Maria Montaner, doctor arquitecte i catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.

La Casa AA és una obra mestra de Carlos Ferrater que trobem a Sant Cugat. També s’anomena Casa Origami perquè des de dalt pot semblar perfectament un edifici construït amb papiroflèxia, i és impossible no badar la boca al veure la seva infraestructura. Al Museu del Disseny, Ferrater ha explicat que aquest habitatge parteix d’una història interessant: el seu propietari va decidir que el pressupost per a fer-la seria infinit.

Partint d’aquesta base, Ferrater i el seu despatx van poder donar via lliure al seu potencial creatiu i crear un edifici que per si sol ja és una obra d’art. La construcció està feta a partir d’un diagrama ple de quadrats, i les arestes de tots els triangles construïts sobre aquests quadrats conflueixen en una sola pendent. L’edifici no té pilars: “l’esquelet és la forma, i la closca es construeix d’una sola vegada”, explica el reputat arquitecte.

El material que ha usat Ferrater són plaques de neolit, és a dir, “plaques de ceràmica extorsionada d’una rigidesa extraordinària”, segons defineix ell mateix. La intenció era trobar un material de color blanc, de gran dimensió i de mínim espessor, que permetés relacionar la casa amb el terreny. I és que tot i tenir un pressupost il·limitat, en la construcció de la Casa AA “no hi ha cap luxe, no hem et servir cap material preuat”, explica Ferrater, “però no es va escatimar en tecnologia”.

El resultat són dues cases: una per viure-hi, al pis superior, i una per fer esdeveniments i festes, al pis inferior. I és que la Origami compta amb espais com un cinema per a cotxes, una bodega, un spa, i tota mena de sales on només s’hi pot entrar amb l’empremta dactilar adequada. La creació és tant imponent que, tal com va afirmar el propietari de l’edifici a Ferrater, “en aquesta casa, per anar al pàrquing et poses esmòquing”.

Cada dimarts, el Museu del Disseny organitza xerrades amb arquitectes que han treballat amb la ceràmica.