Emprovar-se Picasso

Què hauria passat si pintors com Pablo Picasso o poetes com Joan Brossa haguessin sigut dissenyadors de moda? Teresa MO ha posat a prova les obres de diversos artistes i les ha convertit en peces de roba en el marc dels actes de Vic Capital de la Cultura Catalana 2016.

Teresa MO és el nom artístic de Maria Teresa Montells Oms, dissenyadora, modista d’alta costura, sastre i estilista nascuda a Vic. Si bé es dedica al disseny i a l’elaboració de vestuari artístic per a teatre, cine o dansa, els últims mesos ha pogut fer realitat el seu somni de dissenyar vestuari. D’aquí ha nascut la Mostra de vestuari basada en els sentits i la xocolata, una exhibició de roba basada en les obres d’alguns artistes i elaborada, en algun cas, amb xocolata.

En els seus vestits, MO volia plasmar “les sensacions i sentiments” que li transmeten

l’obra dels pintors Pablo Picasso, Rohtko, Josep Vernis, J. Uribe Robert i del poeta Joan Brossa. Per aconseguir-ho, ha dissenyat dos models per a cada obra, un per a dona i l’altre per a home. Disposada a trencar motlles però fidels als seus principis, la vigatana ha volgut allunyar-se del format de passarel·la clàssica, el qual no comparteix “per l’explotació que hi ha en el seu rerefons”.

Aprofitant aquest rebuig a les passarel·les clàssiques i les possibilitats que dóna un vestuari basat en obres d’art, Teresa MO ha ideat una escena musicada on els models “es queden quiets com si fossin part d’un quadre”. Tot plegat s’ha pogut veure al claustre de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic dins de la programació de Vic Capital de la Cultura Catalana 2016. L’artista espera poder un recorregut per diversos escenaris de Catalunya i aspira poder protar la col·lecció al Salon du Chocolat de París.

En la confecció de vestuari, la dissenyadora ha volgut mantenir els colors i les línies que

utilitzen els artistes. Per exemple, en el cas de Rothko, ha jugat amb el gris, vermell i rosa i amb els requadres més clars; per a Vernis, ha escollit línies “senzilles i elegants ab tonts verdosos, vermellosos, blaus i grocs”. En el cas de Picasso, ha evocat la seva època blava “amb un blau d’aigua marina” i ha optat per recrear “els seus personatges melancòlics i desemparats”. D’Uribe Robert n’ha copsat “l’efecte de flotar a l’espai del somni que desprenen els quadres de la sèrie Tropismes”, fent vestits amb teles fines, fils i sedes amb transparències.

La part de la col·lecció que més ha destacat ha sigut la que emulava Brossa, sobretot perquè els vestits estan fets a partir de xocolata. Els models porten uns espectaculars ornaments al cap amb col de blonda fet a base de xocolata, i un plat a la mà. En aquest plat, la noia hi porta uns llavis vermelles i el noi una clau, elements que simbolitzen els poemes de Brossa. Per la posada en escena de totes aquestes peces, MO ha comptat amb la col·laboració de l’estilista perruquer Pep Gallifa, dels fotògrafs Santi Pujolàs i Carles Comella, l’Escola d’Art Superior de disseny de Vic, Chocolate Academy, Osona Cuina i Titiana.