Humberto Rivas. Empremtes de la Guerra Civil

8.11.2016

Humberto Rivas era un fotògraf argentí que va arribar encara jove a Barcelona, el 1976, juntament amb la seva dona, l’artista María Helguera, fugint del clima polític del seu país i cercant noves experiències professionals. De la mà del prestigiós dissenyador América Sánchez va connectar ràpidament amb els cercles més avançats de la fotografia a casa nostra dels quals va passar a ser-ne un integrant més. Aquí neix la seva amistat amb Miserachs, Catany, Fontcuberta, Úbeda, Guillumet i Esclusa entre molts d’altres. La seva obra va merèixer un ampli reconeixement com ho proven els Premis Ciutat de Barcelona d’Arts Plàstiques (1996) i el Nacional de Fotografia (1997). També va rebre el reconeixement internacional amb nombroses exposicions i adquisicions per part de diferents museus.

Humberto Rivas. Filo 1997, AFB

Humberto Rivas. Filo 1997, AFB

 

Als anys 80 havia començat a treballar comercialment per firmes prou reconegudes com Corberó o Burberrys, però va desenvolupar sempre en paral·lel unes línies de fotografia personal on treballava de forma molt artesanal utilitzant càmeres de mig i gran format, i fent ell mateix el tiratge de les seves còpies.

En aquests treballs es va situar fora del documentalisme per concentrar-se en una fotografia d’un estil molt personal que permetia l’espectador saber ràpidament quan es trobava davant d’un Rivas.

Les seves imatges eren habitualment denses i en el cas del paisatges urbans, una de les seves especialitats més reconegudes, disparades amb baixes llums i amb poc contrast. Pel que fa a la seva temàtica, com apunta l’especialista Cristina Zelich en el catàleg de l’exposició, aquests paisatges “comparteixen un seguit de característiques: l’absència de figures humanes, la predilecció pel vespre o la nit, els murs infranquejables, les finestres cegades, les cantonades descobertes mostrant les seves dues cares. La seva mirada no s’aturava a les noves arquitectures, sinó que escodrinyava les construccions industrials obsoletes, les cases en ruïna que esperaven la piqueta, edificis impossibles les estructures dels quals s’alçaven en descampats a mig urbanitzar”.

Unes imatges en certa manera inquietants perquè, com deia el mateix Rivas: “En la realidad siempre puede haber alguna cosa de misterio, y debe ser así porque donde no hay misterio no hay interés”. Certament trobo que aquest lema sintetitza, amb les seves pròpies paraules, el sentit més profund de la seva obra.

L’altra gran especialitat de Rivas era el retrat en que acostumava a utilitzar el gran format amb plans gairebé sempre frontals i amb fons neutres que destacaven el personatge. Fotos en posicions molt estàtiques en les que la mirada prenia una gran força i on el personatge apareixia despullat, sense gaires additaments, mostrant-se a la càmera en silenci.

Aquests grans trets són també els que podem observar en el seu treball “Huellas”, que va ingressar als fons de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona el 2009. Ara, fidel a la seva pràctica d’exhibir els seus fons de més interès, l’AFB, de la mà d’en Jordi Calafell, ha programat l’exposició d’aquestes 53 fotografies realitzades entre 1995 i 2005 que rastregen la geografia cercant escenaris i individus vinculats a la Guerra Civil. En el marc de l’exposició es presenta també una producció audiovisual que recull el testimoni de familiars, amics, i fotògrafs vinculats a l’obra i a la vida d’Humberto Rivas, una exposició virtual i l’edició d’un catàleg amb textos de Salvador del Carril i Cristina Zelich.

"Huellas", Humberto Rivas, AFB

“Huellas”, Humberto Rivas, AFB

El conjunt de les fotografies de la mostra les podríem agrupar en dos grans blocs. D’una banda els paisatges urbans, en aquest cas integrats majoritàriament per ruïnes i restes d’edificacions que varen ser escenaris de la guerra i que Rivas va anar resseguint amb paciència: casernes, edificis bombardejats, refugis, bunkers, murs amb empremtes de bales i explosius, etc , a llocs com Belchite, Corbera d’Ebre o Figueres, entre d’altres. Com ja hem comentat són imatges marca Rivas molt fosques, despullades de tot element de vida, que volen reflectir la duresa i la destrucció que suposa tota guerra.

El segon grup està integrat per retrats de persones que havien viscut la guerra i que el fotògraf retrata en la seva senectut. Gairebé tots són primers plans molt curts en els quals sobre un fons d’un negre intens els rostres es mostren amb gran nitidesa i profunditat. Gairebé amb una lluminositat que ens permet apreciar l’efecte del pas del temps, una de les altres preocupacions del fotògraf.

En resum, Humberto Rivas en estat pur, en una mostra molt ben presentada i il·luminada en la que es nota, un cop més, la professionalitat dels equips d’organització de l’AFB que ens permet apreciar tots els matisos de la fotografia d’aquest mestre enyorat.