Emotiva cloenda de l’Any Llull al TNC

14.12.2016

Dimarts 13 de novembre va tenir lloc l’acte de cloenda de l’Any Llull a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, amb la presència del President Carles Puigdemont i el Conseller de Cultura Santi Vila. Després de les seves paraules, diversos artistes com Enric Majó, Pep Cruz o Clara Segura van recitar fragments de Llull i Verdaguer, Vinyoli, Palau i Fabre, a banda de les actuacions musicals de Maria del Mar Bonet i la Capella de Ministrers.

Carles Puigdemont i Santi Vila. Foto: Jordi Bedmar - Gabinet de Premsa de la Generalitat

L’acte de cloenda de l’Any Llull al Teatre Nacional coincidia amb la fi de la brutal batalla d’Alep, en una mena de terrible ironia que ens recordava que en set-cents anys no hem avançat un pam en el diàleg interreligiós que propugnava el fundador de la literatura, la filosofia i la ciència catalanes, un home que, naturalment, era políglota, que és la primera condició per poder parlar amb l’Altre. I el diàleg va ser el protagonista de l’acte: diàleg entre l’Amic i l’Amat, entre cristianisme i Islam, entre la música del nord i el sud de la Mediterrània.

Després d’un any intens de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear que ha fet possible l’organització de més de 300 activitats entorn a la figura de Ramon Llull –70 de les quals han tingut lloc a l’estranger-, ahir, dimarts 13 de novembre, el món de la cultura es va aplegar per cloure l’exitosa iniciativa que revelava, un cop més, la rabiosa actualitat de Llull.

El President Puigdemont va subratllar que aquesta commemoració “és un bon termòmetre de la bona salut de les relacions culturals i lingüístiques amb el Govern de les Illes Balears”. Un exemple d’aquest fet és que les Balears es reincorporarien a l’Institut Ramon Llull, “un acte que es rubricaria dijous amb la visita de la presidenta Francina Armengol a Barcelona”, reblava.

Puigdemont va qualificar la tasca feta en el darrer any com “un diàleg lul·lià sense límits”, i va recordar la tasca ingent que el literat va fer en favor de la llengua catalana gràcies a haver esdevingut un pont entre les cultures cristiana, musulmana i jueva.

Santi Vila, per la seva banda, va remarcar que “aquest pòsit lul·lià no caduca i és un dels grans actius de l’Any Llull”, de manera que podem sentir-nos orgullosos de que el llegat que ha permanegut present en les generacions futures de les nostres comunitats parlants, però també d’altres països del món, reconeguin “el pensament, la civilització i l’actitud davant dels desafiaments del planeta”. Segons Vila, les accions realitzades tenien el fil conductor de mostrar les multiples facetes de la seva persona, “un home d’acció que va donar molta importància a l’educació, a la necessitat d’explicar-se i convèncer, des de la fermesa de les pròpies conviccions”.

Després dels parlaments, les paraules i la música van envair l’escenari. Sota el nom de Entre la vinya e el fenollar (Llull i el seu món), reconeguts artistes del nostre país, com Pep Tosar, Xavier Albertí, Enric Majó, Pep Cruz, Marc Egea, Miquel G. Font, Joan Ollé, Lluís Soler i Clara Segura van recitar fragments seleccionats de l’Arbre de la ciència, el Llibre de la disputa del clergue Pere i de Ramon, el fantàstic i el Llibre d’amic e amat. Però també hi van ser presents Joan Vinyoli, amb Llibre d’amic, Josep Palau i Fabre, amb Poemes de l’Alquimista, i Laia Noguera (Amor total) i Jordi Oriol (Lo desconfort), aquests dos darrers, recitant les seves pròpies obres que, en el cas d’Oriol, va posar un punt d’humor a la vetllada.

Però, com en tota commemoració, la música hi havia de ser present. Sonoritats que feien confluir orient i occident, posant de manifest la universalitat de Llull, van omplir l’escenari. Maria del Mar Bonet va oferir una emotiva actuació amb L’amor és mar desfeta/Digues amic, Digué l’amat a l’aimador i Se nuaven. Aquesta veu, que portem tots a la memòria, va discórrer amb tendresa, afecte i una profunda admiració envers Llull amb una música d’un exotisme familiar i un arrelament universal. Una actuació que commogué l’artista que, el 2004, havia dedicat un disc a temes sobre Ramon Llull entitolat Amic, amat, amb aires aràbics. Finalment, la Capella de Ministrers van cloure l’acte interpretant Planctus sanctae mariae virginis i Shatakhi Dzernapar. Instruments com la cura saz, l’ud, el qanum, la cítola, el dudunk, el mizmar, la surna o el tintinnabulum ens van fer descobrir mons nous que, en realitat, es troben a l’DNA de la nostra civilització, ja que Catalunya ha estat sempre un gresol de cultures. Llull representa aquesta multiplicitat a partir d’una sola premisa: la devoció a Déu, els homes i el coneixement.