Emili Casanova: “L’Alcover-Moll és patrimoni de tots”

Agustí Mas, presentador d'Estira la llengua, ha entrevistat el professor valencià Emili Casanova, que troba “una bajanada absoluta” la manipulació que Canal 9 ha fet de la portada del Diccionari Alcover-Moll.

Agustí Mas

Agustí Mas

Presentador del Programa Estira la Llengua, de Ràdio Nacional d'Andorra.

Núvol enceta una col·laboració regular amb Estira la llengua, programa de la Ràdio Nacional d’Andorra. Cada setmana Núvol es farà ressò dels continguts d’aqust espai radiofònic dedicat a la llengua, que podeu descarregar aquí. Aquesta setmana Agustí Mas, presentador d’Estira la llengua, ha entrevistat el professor valencià Emili Casanova, que troba “una bajanada absoluta” la manipulació que Canal 9 ha fet de la portada del Diccionari Alcover-Moll.

El filòleg i professor de la Universitat de València i organitzador de la taula rodona sobre el Diccionari Català-Valencià Balear de divendres passat considera que el Diccionari Català-Valencià-Balear és una prova irrefutable de la unitat de la llengua i, a més, el considera “el tresor més valuós” que tenen els valencians.

Dies enrere, el programa de Canal 9 “Trau la llengua” mostrava una imatge de la primera pàgina del famós diccionari Alcover-Moll en què, amb un efecte de postproducció, se li havia modificat el nom i apareixia titulat com a “Diccionari -Valencià-”. Preguntat pel programa “Estira la llengua!” de Ràdio Nacional d’Andorra, el professor de la Universitat de València Emili Casanova, considera aquest fet “una bajanada absoluta”. El filòleg s’ha mostrat sorprès: “Em pensava que açò s’havia superat amb la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua… Hem d’acceptar les nostres peculiaritats dins d’una llengua compartida”.

Casanova atribueix a aquestes declaracions una voluntat de “treure rèdit polític en eixes coses” i afirma que veient que valencians i catalans compartim molts cognoms no es pot dubtar que tenim els mateixos orígens i que, tenint en compte que el valencià conserva molts més elements de la llengua clàssica que els parlars orientals “els valencians hem de defendre les peculiaritats del valencià”.

Emili Casanova ha fet aquestes declaracions en el marc d’una entrevista per valorar la taula rodona sobre l’Alcover-Moll que es va fer divendres passat a la Universitat de València, amb la col·laboració de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Va ser per commemorà el 50è aniversari de l’acabament i publicació final de l’obra. Ha destacat que el DCVB és “un monument, un patrimoni de tots: catalans, valencians i balears, que hem de protegir i fomentar” i que per això és a totes les biblioteques públiques valencianes. Així, el considera l’obra més important de la filologia catalana i molts experts el defineixen com l’obra filològica més important entre les llengües romàniques. Ha explicat que són tres diccionaris en un: un d’històric, un de dialectal i un de literari, feta en una època en què la gent coneixia molt bé la llengua. De fet, es va elaborar amb la col·laboració de centenars de persones d’arreu dels Països Catalans i va fer sorgir un sentiment de recuperació de la llengua. Tot i aquest vessant popular, es va seguir una forma de treball molt científica, poc habitual de l’època en què es va començar, l’any 1900, quan encara no hi havia filologia, al nostre territori.

Aquesta forma de treball li va donar un component d’obra més que completa i extremadament representativa del territori, amb, per exemple, 1.300 paraules només del Maestrat o 1.600 de Tortosa. En total té 160.000 entrades i prop de 10.000 pàgines. Això fa que sigui un diccionari que pràcticament no té mancances, a diferència de molts diccionaris italians i francesos, que han envellit. De fet, la versió electrònica del diccionari Alcover Moll, el darrer any ha rebut dos milions de visites. Emili Casanova considera, però, que sí que el diccionari es podria complementar amb més dades sobre les entrades que ja recull que, de fet, s’afegeixen als annexos de les reedicions de l’obra. Així, al costat d’aquesta obra, el famós Diccionari de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra és un “canemàs per a un futur diccionari” que es va quedar curt en l’atenció al català del País Valencià.

Sobre el nom de l’obra, Emili Casanova explica que “en principi s’havia de dir Diccionari de la Llengua Catalana, però les circumstàncies entre Alcover i Fabra i el fet que s’hagués de finançar a través d’Espanya segurament va fer que se li acabés canviant el nom”. En tot cas, afirma que “pels valencians, té un sentit molt unitari perquè indica que allà hi tenim la llengua de tots”. Explica que és com un atles que recull els pobles, la fonètica, les locucions i les cultures populars i mostra el català com una unitat perquè “Alcover no va saber per on es podria tallar la llengua”.

Estira la llengua s’emet dilluns a les 18.00h per Ràdio Nacional d’Andorra (emissió en directe: http://www.rtva.ad/difusio/rna.htm). Dimecres a les 19.00h per tota la Catalunya Nord i la Baixa Cerdanya per Ràdio Arrels (Rosselló 95.00;Vallespir: 88.20; Conflent: 95.50;  Cerdanya-Capcir: 93.10FM)

Twitter: @Estiralallengua  @agustimas

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació