Emili Teixidor era o prodixio das palabras

24.06.2012

«era o prodixio das palabras, [...] un mundo imaxinario que só as palabras podían abrir.» Emili Teixidor, Pan negro

Emili Teixidor

El vint-i-dos de desembre, coincidint amb el que va ser el darrer aniversari de l’Emili Teixidor i amb el centenari de l’Álvaro Cunqueiro, sortia de la impremta la traducció al gallec de Pa negre. Editada per la Fundación Vicente Risco, l’edició del llibre amb el DVD de la pel·lícula subtitulada al gallec va ser possible gràcies a les aportacions de particulars, d’empreses i d’entitats culturals —des de l’actual president de la Diputació d’Ourense fins a la Federació de Cineclubs, passant per una funerària… Galícia és més diversa que la gent no es pensa.

Pan negro ha estat especial per molts motius. Per a mi, com a traductor, perquè he participat en cadascuna de les etapes de l’edició del llibre. Com aquell qui diu, vaig poder triar quina obra volia traduir, perquè la idea va sorgir durant una conversa amb l’editor. Vaig participar en la tria de la portada, vaig poder redactar l’endreça final i vaig estar en contacte i en diàleg constant, amb trobades personals, amb els correctors del text. De fet, i més enllà de les errades que potser són inevitables, les que hi ha són culpa meva per no haver fet cas d’alguna de les seves suggestions.

D’altra banda, s’ha publicat en plena eufòria per la pel·lícula d’Agustí Villaronga, que s’ha projectat amb els subtítols en gallec a diverses ciutats de Galícia, amb les sales plenes de gom a gom, i en algunes d’aquestes projeccions s’ha presentat la novel·la i s’ha parlat del que ha suposat Pa negre per a la literatura catalana actual. Però sobretot ha estat especial perquè hem aconseguit difondre un producte català en gallec sense mitjancers aliens a les nostres cultures i seguint criteris culturals en clau de país. Aquí ningú no s’ha fet ric, però tots hi hem sortit guanyant.

Ara bé, crec que aquest èxit a Galícia no ha estat prou reconegut a Catalunya més enllà de les xarxes gallegocatalanes, que cada cop són més àmplies i nombroses. No vull dir que hàgim de celebrar cada traducció d’una obra catalana, sinó que la informació entre aquests dos països arriba passada pel sedàs i amanida amb l’oli ranci dels mitjans de comunicació de la caverna. I, no cal dir-ho, als mitjans catalans no els interessa gens ni mica el que passi en aquella cantonada que no és prou portuguesa ni gaire espanyola per saber on encaixar-la i parar-hi atenció. A la premsa de Galícia, en canvi, Catalunya hi té un lloc destacat: en els mitjans en espanyol, per demonitzar-la, i en els mitjans en llengua gallega, perquè hi ha un interès per les coses que passen en un lloc tractat de nació germana on, a més a més, viuen centenars de milers de gallecs. No entenc com no se’n cansen, tant els uns com els altres.

Un exemple concret d’aquest problema greu de comunicació, de les interferències en la informació que es transmet, és que en el llibret que la Universitat de Vic va editar amb motiu de la concessió del doctorat honoris causa a Emili Teixidor, el febrer d’’enguany, es recull la “bibliografia completa” de l’autor i s’hi esmenten les traduccions a l’espanyol i al grec de Pa negre. Fins i tot s’hi indica que està «en procés d’edició en neerlandès». No es diu res de l’edició en gallec, apareguda dos mesos abans.

Qui sí que va agrair-ne la publicació va ser el mateix Emili Teixidor. No va poder acceptar la invitació de venir a Galícia per presentar la novel·la perquè la salut ja no li ho permetia, però em va dir en un correu electrònic que «les presentacions del llibre a diferents punts de la terra gallega» l’omplien «d’alegria i satisfacció», i es va mostrar molt agraït «als amics desconeguts» que van col·laborar perquè la seva obra s’adaptés a la llengua i a la realitat d’aquest país atlàntic. Pa negre ja forma part de la cultura gallega, no només pel fet que es pot llegir en gallec, sinó perquè ha passat a formar part de l’univers que les paraules d’una llengua transmeten. El pas de Pa negre a Pan negro, doncs, ha dut cap a aquest nou univers la literatura de l’Emili Teixidor, que ens endinsa en un món mític on el plaer del llenguatge i de la lectura està per sobre de l’argument de qualsevol història.

@Eduard_dCV

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Retroenllaç: Dia Internacional del Traductor. Sumari General | Núvol

  2. Moltes felicitats, Eduardinho. No t’he pogut felicitar abans pq no ho sabia. Es demostra que entre Cat i Gza hi ha molta distància.

    lluïsa Soaz

    • Gràcies, Lluïsa!

      Hauria d’haver-n’hi cada cop menys amb tantes persones —com tu…— que treballem per escurçar-la, però tot i així…

      Salut!