Els traductors recomanen

22.04.2016

Torna a arribar Sant Jordi amb una bona collita de traduccions d’autors estrangers. Antoni Clapés, Jaume Creus, Anna Casassas, Carolina Moreno, Albert Torrescasana, Ramon Farrés, Marta Rebón o Pere Comellas han traduït obres d’autors reconeguts d’àmbit internacional i, fins i tot, algun Nobel. Núvol els ha convidat a presentar els llibres que ens recomanen per aquest Sant Jordi.

Antoni Clapés |  © Laia Serch

Antoni Clapés | © Laia Serch

Antoni Clapés recomana Els burgesos són sempre els altres

Després d’haver anostrat Pèl de panotxa, Clapés ha decidit tornar a l’obra de l’escriptor francès Jules Renard i ara tradueix Els burgesos són sempre els altres, publicat per Edicions Sidillà (la Bisbal d’Empordà: 2016). “Renard va passar la meitat de la seva vida escrivint un Journal que, llegit cent anys després, segueix sent un estimulant exercici d’intel·ligència i d’estil. Les frases punyents, els aforismes metapoètics, el verí que destil·la, fan d’aquest “diàleg de Renard amb ell mateix” un apassionat viatge literari. El més complicat ha estat triar d’entre milers de pàgines, aquestes tres-centes que ara s’ofereixen al lector català”.

Jaume Creus recomana Mendelssohn és a la teulada

Jaume Creus acaba de traduir Mendelssohn és a la teulada (Viena Edicions) “una novel·la txeca i irònica alhora (com solen ser-ho els autors en txec) que ens mostra la vida de la gent de Praga durant l’ocupació nazi”, explica el traductor. “Comença ridiculitzant les jerarquies dels ocupants i acaba de forma terrible, bé que amb el conhort de la poesia. I com a joc intern hi ha un rastre d’estàtues divertit de seguir”, adverteix el traductor sobre l’estil de l’autor. Creus assegura que aquesta novel·la “ha funcionat molt bé gràcies al boca-orella i a la recomanació dels llibreters, perquè tothom que la llegeix en queda d’allò més satisfet. Comproveu-ho”.

Carolina Moreno Tena recomana Tot sol

“A Tot sol, el geni rebel de Strindberg s’atura per fer un cop d’ull al retrovisor, a totes les batalles lliurades contra la societat i la literatura sueques d’ençà de la publicació d’El saló vermell vint any enrere, i fa net, es reconcilia amb si mateix i amb la ciutat d’Estocolm després d’anys d’exili, sense penediments, sense rancors”, explica Carolina Moreno, que ha traduït l’obra a L’Avenç. Per a ella, aquest llibre és “també el relat del seu present existencial, de la descoberta de les virtuts de la solitud, de la impossibilitat de renunicar a la literatura i a la música com a espais vitals. I encara més, Tot sol és sobretot una mirada al futur, a la constatació que cal continuar inventant nous llenguatges per poder sondejar la condició humana i la realitat que l’envolta, i que aquest exercici només es pot fer des de la solitud de l’escriptura”. Per a Moreno Tena el lector hi trobarà “l’Strindberg més íntim, més nu, més inconfessable i, per tant, també el més poètic, el més vibrant. Probablement en aquesta obra la línia que separa vida i literatura és més feina que en cap altra, i la seva veu se sent més nítida, més ferma i més rotunda que mai”.

Pere Comellas recomana La confessió de la lleona

“Per sort, hi ha editors com Periscopi que no només tenen un gran gust literari, sinó que a més l’apliquen a literatures massa poc conegudes i traduïdes”, diu Pere Comellas, que ha traduït La confessió de la lleona. “Aquest cop li ha tocat a l’escriptor moçambiquès Mia Couto, sens dubte un dels autors africans que escriuen en portuguès més prestigiosos llegits. La confessió de la lleona parteix de la idea que a Àfrica les coses no són el que semblen; de fet, a vegades ni tan sols són el que són. Però Mia Couto no ens ho explica amb una mirada exotitzant, destinada a confirmar-nos els estereotpis, sinó amb una mirada molt personal, i com a tal, exòtica, sí, però no per africa (no només), una mirada que alhora ens fa sentir que les coses no són el que semblen ni a Àfrica ni enlloc”, explica el traductor. “És veritat que en la novel·la hi surten lleons (per més que la gran majoria d’africans no n’hagin vist mai cap), però és que l’acció passa al nord de Moçambic, en una zona rural. I de fet els lleons hi acaben apareixent una mica de fons, perquè l’autèntic protagonista de la novel·la són les dones, i el tema central, la manera com les societats patriarcals gavanyen i al mateix temps exploten el potencial humà, el talent, la força i el seny del sector femení de la comunitat. A Moçambic i a tot arreu, o gairebé”, reflexiona Comellas.

Dolors Udina

Dolors Udina

Dolors Udina recomana Un abril prodigiós

Dolors Udina, que ha traduït Un abril prodigiós, d’Elizabeth von Arnim (Viena Edicions), considera que “no passa sovint que totes les pàgines d’un llibre et provoquin un somriure”. I afegeix: “És veritat que la literatura serveix per somoure’ns, per treure’ns de la nostra zona de confort i fer-nos reaccionar davant la duresa d’aquest món nostre, però de tant en tant ens trobem un llibre que ens concilia amb la vida perquè s’esmerça a veure’n únicament la part positiva, que fa que tot encaixi per poder assolir la felicitat. Aquest és el cas d’Un abril prodigiós, un llibre amable i divertit que explica l’aventura de quatre dones que fugen del fred i la humitat de Londres per passar un mes d’abril ple de meravelles en un castell de la costa italiana. Elizabeth von Arnim, una escriptora que va escriure una desena de llibres (entre altres l’inoblidable Vera, publicat per Viena el 2013) i que estava convençuda que un dels objectius ineludibles de la vida era trobar la felicitat allà on fos. No és un llibre d’autoajuda però ajuda a pensar que ser feliç és possible.”

Anna Casassas recomana Memòria del buit

La traductora Anna Casassas ha traduït Memòria del buit, de Marcello Fois (Nuoro, Sardenya, 1960), publicat per Edicions del Periscopi. “En una llengua plena d’imatges d’una gran poesia, Marcello Fois explica la vida llegendària de Samuele Stocchino, nen que neix marcat pel fat en una illa lluminosa i feréstega, tan aviat heroi com bandit”, explica la traductora. “Amb estructura i elements de la tragèdia grega, de la rondalla popular i del mite, la narració acaba essent un gran relat èpic que va ser una festa poder traduir”, afegeix Casassas.

Ramon Farrés recomana Correspondència amb Goethe

Ramon Farrés ha traduït Correspondència amb Goethe, de Bettine von Arnim, publicat per Adesiara Editorial. Això ens explica el traductor de les cartes: “«En […] les teves cartes has abocat damunt meu un corn de l’abundància exuberant, estimada Bettine: m’he d’alegrar amb tu i m’he d’afligir amb tu, i mai no en tinc prou, d’aquest plaer. […] La llunyania no minva la teva influència, atès que em sotmets amb una força irresistible als diversos efectes dels teus sentiments, i he de somiar amb tu tant els teus somnis com els teus malsons.» Això escrivia Goethe a Bettine von Arnim en relació amb les cartes que aquesta jove intel·ligent i apassionada li va escriure al llarg de més de quinze anys, i que ella va recopilar i publicar després de la mort del seu adorat poeta. Dos-cents anys després, el lector d’aquesta extraordinària correspondència no pot fer altra cosa, com Goethe aleshores, que alegrar-se i afligir-se amb Bettine, que somiar tant els seus somnis com els seus malsons, sense tenir-ne mai prou, del gran plaer que la lectura d’aquest llibre li provoca.”

Marta Rebón

Marta Rebón

Marta Rebón recomana Temps de segona mà, premi Nobel de Literatura

“A Temps de segona mà: la fi de l’home roig, Aleksiévitx indaga en dos tipus d’homes, l’homo sovieticus, apel·latiu crític per referir-se a una categoria de gent modelada per l’ideari comunista oficial, i aquest mateix home, però ja en el tauler de joc del neocapitalisme i el lliure mercat, que en gran part és com el primer, però sense les bastides morals soviètiques, aclaparat per una llibertat que no s’havia atrevit ni a somiar”, escriu Marta Rebón en un article publicat a Núvol. “Com va escriure el també periodista nascut a Ucraïna Vassili Grossman a Tot flueix, l’única cosa que Rússia no va conèixer en mil anys fou la llibertat”.

Albert Torrescasana recomana Manual per a dones de fer feines

“Fa tres mesos i mig que vaig lliurar la traducció de Manual per a dones de fer feines, un recull de quaranta-tres contes de Lucia Berlin (Juneau, Alaska, 1936 – Marina del Rey, Los Angeles, 2004), i encara em sorprèn la quantitat d’imatges que me n’han quedat gravades i que m’assalten tot sovint. En els relats de la Berlin, realitat i ficció s’entremesclen d’una manera indestriable, amb un estil directe i lluminós, i amb un domini del ritme aclaparador. Gràcies a les històries que va deixar escrites, podem resseguir la vida i les vicissituds de l’autora. I quina vida! Us en faré un tastet i hi aniré intercalant fragments de la seva obra amb l’esperança que les paraules de la que diuen que és «el secret més ben guardat de la literatura nord-americana» us faci venir llegiguera.”

El traductor Miquel Cabal Guarro | © Ariana Nalda

El traductor Miquel Cabal Guarro | © Ariana Nalda

Miquel Cabal Guarro recomana Djan

El traductor Miquel Cabal Guarro ha traduït Djan d’Andrei Platónov (Edicions de 1984) i ens la recomana: “Aquesta novel·la és el retrat dels pobres més miserables i oblidats de la terra. Farcida d’imatges punyents i cinematogràfiques, carregada d’una força tel·lúrica insondable i una poètica que trastoca, l’obra ens explica la depolorable història del poble djan: una colla de desgraciats que vagaregen pels deserts de l’Àsia Central amb l’única esperança de continuar vius. Platónov trasllada el focus de la Revolució a un territori remot i descriu amb pessimisme l’impacte del nou socialisme en la societat tribal i nòmada que ocupava tradicionalment aquesta regió vasta i eixorca. L’autor dibuixa el xoc de Stalin amb la ruta de la seda. I ho fa, com sempre, amb una llengua totalment inconfusible, una llengua incòmoda i fascinant que va idear per explicar la Revolució.”

Albert Nolla recomana Rashômon i altres contes

Albert Nolla ha traduït Rashômon i altres contes de l’escriptor Ryûnosuke Akutagawa (1892-1927) i que considera que conté “alguns dels relats més brillants i més famosos del Japó modern”: “Es tracta d’un recull de quinze contes que, pel seu refinament estilístic i la seva subtilitat psicològica, formen part dels clàssics més estimats de les lletres japoneses”. “El recull està organitzat en dues parts. En la primera hi trobem contes basats en arguments i llegendes extrets de la tradició literària oriental que Akutagawa actualitza aplicant-hi el seu coneixement de la psicologia i de les tècniques literàries modernes.”, explica el traductor. “Malgrat que d’entrada ens puguin semblar llunyans en l’espai i en el temps, crec que els contes d’Akutagawa són capaços de provocar fascinació i una curiosa sensació de proximitat en qualsevol lector atent, ja que, com tota bona literatura, ens plantegen temes universals (l’exploració de les parts més fosques de l’ànima humana, el paper de l’art en la vida, els límits de la realitat), i, a més, ho fan amb un estil àgil i vibrant que és un autèntic goig de llegir”, conclou.

Ramon Monton recomana Una breu història de set assassinats

“Una breu història de set assassinats”, premi Man Booker del 2015, és la tercera novel·la del jamaicà Marlon James, un títol certament irònic tenint en compte les més de 700 pàgines que té el llibre, que de totes maneres es llegeix bé perquè té el ritme i el to d’una pel.lícula de Tarantino. Com diu l’autor, la seva intenció en escriure l’obra era mostrar el costat fosc del paradís, la realitat oculta de la vida dels guetos negres, que no tenen res a veure amb l’aparador paradisíac de què gaudeixen els turistes. És una novel·la sorprenent i bigarrada, poblada per personatges ben diversos (assassins, narcotraficants, periodistes, agents de la CIA i fins i tot fantasmes), que denuncia la violència inherent a la misèria i la injustícia i com els poderosos potencien i s’aprofiten d’aquesta violència.