Els sots feréstecs, en anglès

Dedalus Books acaba de publicar Dark Vales, la traducció anglesa de la novel·la de Raimon Casellas, Els sots feréstecs. L’editora, Eva Bosch, explica els motius que l’han portat a editar aquesta obra en anglès i el procés de traducció, que ha anat a càrrec d’Alan Yates.

Durant la meva infància al poble de Figaró-Montmany,  malgrat la censura de Franco i la proscripció de la llengua catalana, els escrits de Raimon Casellas m’eren familiars. Emplaçats a la fi del segle dinou, els esdeveniments narrats en aquesta  novel·la que presentem tenen lloc  als “sots feréstecs” de la parròquia de Sant Pau, situada als turons empinats del Prepirineu. Amb els cingles serrats, uns boscos espessos i uns gorgs màgics, els durs hiverns negaren a aquest paratge la prosperitat que va viure el poble veí gràcies a les seves fonts termals.

Com en els dies de Casellas, la mig dilapidada església de Sant Pau, amb parts d’origen romànic, continua dempeus enmig dels barrancs salvatges i solitaris havent estat testimoni de pobresa, revoltes i d’una amarga guerra civil. Malgrat les innombrables restauracions barroeres que ha sofert, avui està en perill de sucumbir finalment al destí que tant temia mossèn Llàtzer, el protagonista de la nostra novel·la.

D’infant, Raimon Casellas havia visitat diverses vegades aquelles valls fosques però sublims. L’any 1870, ell mateix consigna una visita que va fer amb la seva mare a la masia de l’Uià, quan escapaven del brot de febre groga que havia esclatat a Barcelona.  Amb les «feixes conreuades de l’Uià, tot esgraonant les vessants, com si volguessin arribar als núvols»,  la masia esdevindrà una referència ben consistent en la novel·la. El coneixement profund que de la regió demostra Raimon Casellas es reflecteix en la precisió geogràfica tant com en el lligam emocional de les descripcions que en fa.

A la fi del segle XIX, el capellà de la parròquia de Sant Pau era mossèn Lladó,  bon amic del jove seminarista Casellas.  Els arxius locals guarden informació sobre les trifulgues de Lladó per tal de mantenir l’autoritat de l’església en  el districte, conflictes que continuaren molt després  i que jo mateixa vaig viure essent una nena als anys cinquanta. És molt possible que Lladó fos el model per al personatge central del llibre: la coincidència Lladó-Llàtzer no pot ser accidental. El primer estava involucrat en lluites eclesiàstiques de poder, mentre que el drama personal del rector de la novel·la posseeix una ambició més gran: trencar «el cordó umbilical que uneix l’home amb la matèria, alliberant-lo de l’esclavitud», en paraules de Jordi Castellanos. Llàtzer, però, menysvalora tant el poder de la carn com l’atracció cap a les forces naturals que embruixen la fondària dels sots rocosos i foscos i les tenebres del Bosc Negre.

El llenguatge poètic de l’original català representa una tasca descoratjadora per a un traductor. Durant anys, però, vaig alimentar el somni de portar aquesta extraordinària novel·la a un públic més ampli. Després de convèncer Alan Yates que Els sots feréstecs no eren “intraduïbles”, la idea va esdevenir un projecte en marxa i va adquirir un momentum definitiu quan Dedalus va acceptar de publicar-ne la traducció.

La meva dedicació a la  pintura i a l’estudi de l’art em fa mirar amb una sensibilitat encara més especial aquesta geografia i aquesta atmosfera de l’enclavament rural on vaig néixer i que Casellas va triar per a la seva obra. La meva cooperació en el procés de traducció m’ha donat la possibilitat de revisitar de manera creativa els diversos temperaments, les llegendes locals i les tradicions del lloc. Ha estat un treball laboriós pautat constantment per discussions arrelades en diferents, però complementàries, perspectives del text. La meva lectura personal del llibre inclou la visió del pintor, que inevitablement banya la meva resposta subjectiva a les paraules del text. No puc sinó perseguir el suggeriment particular i íntim que brolla d’una paraula o d’una frase, i també estic convençuda que una traducció sols pot ser com una nova capa pintada a sobre d’un preciós i únic fresc. L’Alan, per la seva banda, es va involucrar en el projecte des de la filologia catalana, a més d’aportar una experiència considerable en la traducció de texts moderns del català a l’anglès. Les nostres diferents provinences i perspectives culturals així com les interpretacions personals de la novel·la no sempre han coincidit, i ens han portat a una intensa i finalment productiva disputa.

Alan Yates ha comentat en la seva introducció alguns problemes generals i dos problemes centrals. Footloose, ha estat un escull entre nosaltres. La meva preferència era mantenir el mot original català de Roda-soques amb l’esperança que el lector superaria el problema de la paraula estrangera. Yates, en canvi, va insistir que era necessari de trobar un equivalent en anglès i ens ho explica ell mateix.

Algunes discrepàncies temàtiques i estilístiques que planteja el nostre text original tan desafiant s’han resolt després d’intercanviar i treballar repetidament nombrosos esborranys durant el procés de traducció. Aquesta cooperació ens ha donat a tots dos una gran satisfacció, tant personal com professional. El resultat, pensem, ha valgut la pena i ofereix una bona versió d’aquesta novel·la  única i captivadora.

El proper 9 d’abril, la Institució Cultural del CIC, de Barcelona, acollirà la presentació de Dark Vales (Dedalus Books, 2014), la traducció a l’anglès d’Els sots feréstecs de Raimon Casellas, considerada la primera novel·la modernista catalana. Traduïda per Alan Yates i amb edició d’Eva Bosch,  la presentació d’aquesta traducció comptarà amb la presència de Matthew Tree i Carles Duarte. I el dia 26, el llibre es presentarà al Figaró, amb la col·laboració de Josep Lluís González, Maria Campillo i Jordi Marrugat.