Els sentits: influència del passat en el futur

21.10.2016

El tacte d’un mocador, l’olor del jardí on vas fer els primers passos, la cançó que no paraves de cantar… Tots són records. Records que porten amb nosaltres més del que recordem i que ens han marcat com a persones (més del que ens agradaria reconèixer).

Roca Barcelona Gallery

Roca Barcelona Gallery

Aquests tipus de records són el punt de partida de l’exposició “Records d’Infància: la memòria en el disseny” de la Roca Barcelona Gallery que s’acaba dissabte 29 d’octubre. La mostra s’ha basat en els testimonis de 5 arquitectes i 3 dissenyadors de moda, que han explicat com els han influït les experiències d’infància en les seves creacions. El resultat és una exhibició d’experiències, colors, textures i, fins i tot olors (¡hi ha flascons amb algunes de les olors de les quals parlen els artistes!).

“L’olor és un dels sentits més evocadors” afirma Philip Treacy, i afegeix “la música pot transportar-te, però l’olor també”. Per a l’exposició el dissenyador ha parlat dels seus inicis i, per exemple, ha recordat que els seus primers experiments van ser fabricant robes per a nines amb màquines de cosir que “suposadament no podia tocar”. Una altra de les curiositats que es poden descobrir és que el perfum Agua fresca de Rosas d’Adolfo Domínguez evoca l’olor que feia la casa a l’estiu quan l’àvia del dissenyador omplia palanganes amb aigua i pètals de rosa: “[La colònia] ocupa un lloc especial en la meva memòria i és una oda a la rosa”. L’altre dissenyador de l’exposició, Custo Dalmau, també afirma que hi ha una fragància que el transporta a la seva infantesa: la separació de les llavors del blat que associa amb la llibertat de l’estiu i als dies de calor a Tremp [on va viure abans de traslladar-se a Barcelona].

L’altra part important de l’exposició inclou les vivències d’arquitectes que han esdevingut referents del seu sector. Tal com passa amb els dissenyadors, tots ells han estat influïts per les aromes i els sons de la infantesa. El japonès Kengo Kuma, per exemple, afirma “l’olor i el gust afecten la memòria”. Fuensanta Nieto, una de les cofundadores de Nieto Sobejano, defensa d’aquesta manera els records: “la memòria és extremadament visual i perceptiva, i està vinculada als records de com una persona s’identifica amb una atmosfera concreta o s’hi comporta”. És per això que el tipus de dissenys que creen ella i Enrique Sobejano acaben sent un “joc combinatori: jugant amb records i associacions visuals”.

Els casos anteriors són només algunes de les experiències que es relaten a l’exposició que mostra com la memòria dels sentits afecta les decisions que es prenen anys més tard (tant personals com professionals). A banda de mostrar les vivències dels professionals, la mostra també fa reflexionar a l’espectador: com seríem si no recordéssim l’olor del jardí de quan érem petits? Què estaríem fent si ningú ens hagués animat a fer el que ens fa feliços? I la conclusió és fàcil: ens hem format a partir dels records i les emocions viscudes i tot això ha anat construint les nostres personalitats. Aleshores, per què hi ha persones que són incapaces de reconèixer que són un producte del seu passat?