Els prodigis de Brossa

A La Seca fan 'Dau al 7', espectacle centrat en el moviment d'avantguardes més important de Catalunya. Dirigit per Xavier Giménez Casas, musicat pel grup ZA! i interpretat per Maria Donoso, Miquel Segovia, Oriol Aubets i Jordi Sanosa, estarà en cartellera fins el dia 13 d'cotubre.

A La Seca fan Dau al 7, espectacle que combina teatre, música i poesia escènica i està centrat en el moviment d’avantguardes més important de Catalunya. Dirigit per Xavier Giménez Casas, musicat pel grup ZA! i interpretat per Maria Donoso, Miquel Segovia, Oriol Aubets i Jordi Sanosa, estarà en cartellera fins al 13 d’octubre.

Dau al 7 és un espectacle en què tres nois i una noia –que de seguida es guanyen la nostra simpatia– són alhora actors, acròbates i narradors de la història de la mítica revista d’avantguardes. Al llarg de l’obra representen, exhibint una energia, una plasticitat i una forma física envejables, cinc peces de poesia escènica de Joan Brossa, totes d’un absurd despietat, però amb un corrent subterrani d’alegria i lirisme que aconsegueix arrencar-nos més d’una rialla i fa que ens preguntem, perplexos: “I per què tot això fa gràcia?” No sabem explicar-nos-ho, però intuïm que les poca-soltades brossianes són diferents de qualssevol altres: és com si la intel·ligència sarcàstica d’en Brossa hagués estat fent ganyotes davant d’un mirall distorsionador just abans de trencar-lo, i els seus poemes escènics fossin bocins d’aquest mirall.

Curiosament, la majoria dels espectadors que parlen de l’obra a les xarxes socials coincideixen que la peça que fa més gràcia és aquella en què tots els personatges s’arrosseguen per terra. Com totes les altres, té un títol llarg i burleta que només podria tenir una relació irracional amb el contingut: El llop és símbol de la crueltat, el paó de l’enveja, el camell, etcètera. Efectivament, és difícil aguantar-se el riure quan un dels actors-rèptils li pregunta a l’altre: “On vas?” i l’altre, arrossegant-se vigorosament per l’escenari i sortint-ne cap a fora, respon amb un to seriós i ple de dignitat que no admet cap mena de dubte: “A llegir El llibre dels prodigis.” També és difícil, un cop a casa, resistir la temptació d’esbrinar si un llibre amb aquest títol existeix de veritat o és fruit de la imaginació d’en Brossa. Resulta que no és cap fantasia: el seu autor oficial és un tal Juli Obseqüent, escriptor romà del segle IV del qual no se sap gairebé res, tot i que en realitat es tracta d’una recopilació de textos de Titus Livi sobre esdeveniments sobrenaturals a Roma als segles III-I a.C. Hi figuren pluges de sang i de llet, estàtues que ploren, animals que cremen però no es consumeixen i tantes altres meravelles. A més, se’l considera el primer llibre que parla dels ovni, ja que hi surten globus de foc que creuen el cel d’occident a orient o bé una mena de projectils misteriosos que, fent un gran terrabastall, desapareixen entre els núvols.

La imatge del cel romà travessat per un munt d’objectes voladors d’origen desconegut pot semblar absurda i pretensiosa, o bé pot tenir una bellesa estranya, hipnòtica, igual que la poesia escènica de Joan Brossa: però per saber quina de les opcions és més encertada, no teniu més remei que comprovar-ho personalment.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació