Els Premis Nacionals de Cultura miren cap al País Valencià i al públic jove

12.06.2017

“Un país de pocs habitants, que no té gaires metres quadrats ni cap riquesa natural destacable com el nostre, sí que pot fer una aportació rellevant a la civilització i la modernitat”, assegurava el president Puigdemont durant la recepció dels Premis Nacionals de Cultura al Palau de la Generalitat. Els guardons es lliuren aquest dimecres 14 a Rubí.

Lliurament dels Premis Nacionals de Cultura | Foto: Eva Guillamet

Cada any el CoNCA atorga els Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat i premia trajectòria consolidades, talents en l’alça i l’impuls per la creació de nous públics. Són les distincions més rellevant en l’àmbit cultural català i, des de fa uns quants anys, transcendeixen els àmbits artístics i volen mostrar les diferents realitats expressives, territorials i lingüístiques. Enguany els premis han recaigut en Raimon, Emma Vilarasau, Albert Serra, Joan Francesc Mira, Josep Cots, Maria Espeus, Hèctor Parra, Carles Santamaria, el Secretariat de Corals Infantils i la Fundació Apel·les Fenosa. De tots els premiats d’enguany, dos són del País Valencià, ja que aquest any s’hi ha volgut dedicar una atenció especial premiant tant el cantautor Raimon com l’escriptor Joan Francesc Mira.

“Els Premis Nacionals de Cultura defugen les categories que compartimenten la cultura i esquiven la temptació dels premis de la crítica que es limiten a valorar la collita d’un any”, aclaria Carles Duarte, president del CoNCA, que ha format part del jurat que s’ha encarregat d’escollir els premiats d’enguany, juntament amb Gemma Sendra, David Albet, Mercè Gisbert, Pilar Parcerisas i Isona Passola.

Josep Cots

Nascut a Manresa l’any 1942, Josep Cots va fundar Edicions de 1984, nom que ret homenatge a George Orwell i que ha consolidat amb un fons de 400 títols, format per obres d’autors catalans i per obres escrites en altres llengües i traduïdes al català. Aquest any l’editorial celebrava 33 anys de vida amb una exposició a la biblioteca de Jaume Lesseps, comissariada per Julià Guillamon, en què es repassava la trajectòria de l’editorial.

El currículum de Josep Cots s’expressa en el catàleg de l’editorial, del qual destaca la seva aportació a una visió més aprofundida i integral de poetes fonamentals de la literatura catalana contemporània, com Blai Bonet o Lluís Solà. Ha sigut Edicions de 1984 que ha anostrat al català recopilacions de clàssics universals com Walt Whitman o Anna Akhmàtova.

Maria Espeus

Nascuda a Suècia l’any 1949, Maria Espeus ha estat distingida per la seva contribució a la fotografia i al cinema publicitari des del 1977, any en què es va instal·lar a Barcelona i va començar a col·laborar amb agències de publicitat i institucions públiques, editorials, revistes i premsa nacional i internacional. Una de les seves principals contribucions ha estat la renovació de la fotografia i els espots publicitaris comercials, així com l’impuls de projectes fotogràfics centrats en l’àmbit social, com el llibre El otro / The other (2007). Com a artista, Espeus també ha exposat en sales i centres d’art de Barcelona i ha retratat una gran quantitat de personatges públics, com Georges Moustaki, Pedro Almodóvar, Antoni Tàpies o Manuel Vázquez Montalbán.

Fundació Apel·les Fenosa

Situada al Vendrell, la Fundació Apel·les Fenosa va ser creada l’any 1999 per defensar i promoure l’obra de l’escultor Apel·les Fenosa (Barcelona, 1889 – París, 1988), el qual es va instal·lar al Vendrell, juntament amb la seva dona, el 1957. L’any 2002, després de la mort de l’artista, la casa va obrir les portes al públic com a museu. S’hi recull el seu llegat escultòric i es presenten mostres temporals dedicades als seus amics i contemporanis i catalans de la generació evolucionista i de l’exili. Entre d’altres exposicions, n’ha acollit algunes com “Amic Picasso”, i d’artistes com Paul Éluard, Tristan Tzara, Antoni Clavé, Xavier Valls, Manuel Humbert i Jaume Mercadé, així com les dedicades a Coco Chanel o als logicofobistes.

Joan Francesc Mira

Conegut per la seva faceta d’escriptor, Joan Francesc Mira va néixer a València el 1939 i va estudiar Filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma, es va doctorar a la Universitat de València i ha estat durant molts anys catedràtic de Grec a la Universitat Jaume I. A París va practicar l’antropologia cultural amb Claude Lévi-Strauss, va investigar a la Universitat de Princeton i va crear el Museu d’Etnologia de València.

Mira ha contribuït en la cultura i té una llarga trajectòria com a assagista, historiador, biògraf, novel·lista, crític literari, articulista i traductor. Entre d’altres, ha anostrat obres de la literatura universal, com L’Odissea d’Homer, el Nou Testament, la Divina comèdia i ha escrit novel·les i assajos (Els treballs perduts, El professor d’història o Críitca de la nació pura, entre d’altres. Ha estat distingit amb premis, com el Sant Jordi, la Medalla d’Or de la Ciutat de Florència o el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Hèctor Parra

Nascut a Barcelona el 1976, Hèctor Parra ha contribuït en la seva recerca sonora mitjançant recursos tant electrònics com d’improvisació conduïda a aconseguir una gran expressivitat i enriquir el discurs compositiu, cosa que li ha valgut un gran reconeixement internacional: les seves peces han estat interpretades per grups com Ensemble Intercontemporain, l’Arditti Quartet, l’Orquestra Filharmònica de Lieja i l’Orquestra Nacional d’Île de France.

Parra va estudiar al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, a Ginebra amb Michael Jarrell i a l’Institut de Recherche et Coordination Acoustique/Musique (IRCAM) de París, ciutat on viu des del 2002. És autor de més de 80 peces i es dedica especialment al gènere dramàtic.

Raimon

Raimon és reconegut per la seva dilatada trajectòria com a cantant i autor. Nascut a Xàtiva el 1940, és reconegut dins i fora del país i algunes de les seves actuacions més notables durant la dictadura han esdevingut exemples d’una autobiografia col·lectiva, com els concerts que va fer a l’Institut Químic de Sarrià de Barcelona (1966), a l’Estadio de Resistencia de Santiago de Compostela (1967) o al Palau d’Esports de Barcelona (1975). El concert que el va consagrar com a cantant en l’àmbit internacional va ser a l’Olympia de París el 1966, on ha tornat tres vegades més a actuar.

Raimon ha musicat poetes medievals i contemporanis com Ausiàs March o Salvador Espriu. Les seves cançons, plenament vigents avui, s’han arrelat en la cultura catalana de les últimes dècades i uneixen diverses generacions.

Carles Santamaria

Santamaria (Barcelona, 1963) va iniciar la seva trajectòria a mitjan dècada dels vuitanta, col·laborant en ràdios i diaris fins que el 1994 es va incorporar a FICOMIC com a secretari general de l’entitat i director del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, càrrec que va deixar entre el 1996 i 2005 per treballar a Edicions B-Grupo Zeta com a director del departament de publicacions infantils i juvenils.

Ha comissariat exposicions com Els periodistes en el còmic (1989), Els anys 80 en el còmic (1990) i La factoria d’humor Bruguera (2005), que van significar la recuperació històrica indispensable del còmic contemporani. A més a més, va adaptar la novel·la Victus d’Albert Sánchez Piñol al llenguatge del còmic, la primera entrega dels quals ha sortit aquest 2016 i està previst que la propera surti ben aviat.

Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC)

El Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, fundada l’any 1967, és una federació de corals infantils que té com a finalitat coordinar les activitats de les corals que en són membres, fomentar la pràctica del cant coral infantil, vetllar per la seva qualitat i la dels seus directors, i treballar per tal que el cant coral sigui un element fonamental en la formació dels infants.

Actualment el SCIC està integrat per 120 corals repartides per tot el territori català i agrupa uns 5.000 cantaires d’arreu del territori catalanoparlant. Organitza i participa en concerts, intercanvis, trobades, formació als directors i festivals europeus. El SCIC ha rebut diversos reconeixements.

Albert Serra

Nascut a Banyoles el 1975, és un dels cineastes catalans amb més projecció internacional. Director i productor de cinema, format en Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Història de l’Art, ha produït pel·lícules com Crespià, the Film not the Village (2003), Honor de cavalleria (2006), versió catalana del Quixot, El senyor ha fet en mi meravelles (2011), Història de la meva mort (2012) o La mort de Lluís XIV (2016) entre d’altres pel·lícules i adaptacions. La seva aposta com a director per un cinema experimental, creatiu i d’autor el fan singular en la indústria cultural i li ha valgut nombrosos premis i reconeixement internacional. Ha assolit un reconeixement especial del públic francès en diversos festivals europeus.

Emma Vilarasau

Nascuda a Sant Cugat del Vallès l’any 1959, Emma Vilarasau va cursar estudis a l’Institut del Teatre i es va graduar l’any 1981. Ha intervingut en més d’una dotzena de muntatges dirigits per Lluís Pasqual, Fabià Puigserver, Carme Portaceli, Pere Planella, ha actuat a espectacles del Centre Dramàtic, del Mercat de les Flors i ha participat en una quarantena d’espectacles, amb directors com Sergi Belbel, Mario Gas, Konrad Zschiedrich, Josep Mª Mestres, Pere Riera, Pau Miró, Magda Puyo, Daniel Veronese i Ariel García Valdés.

També ha protagonitzat sèries televisives i en una dotzena de pel·lícules. Per la seva trajectòria i professionalitat en el món del teatre, ha rebut diversos guardons, com els Premis de la Crítica Teatral de Barcelona, els Premis Butaca, els Premis Teatre BCN, el Premi Margarida Xirgu, ha estat nominada als Premis Goya i va rebre el 2015 la Creu de Sant Jordi.