Els Octubre de Fuster i Al Tall

27.10.2012

Eliseu Climent en el moment del seu discurs als Premis Octubre

Els emblemàtics Octubre tornaven anit a la ciutat del Túria. Lluny queden aquelles vetllades retransmeses en directe per les televisions autonòmiques i espanyola a les albors dels anys 90 del segle pretèrit, tal com va recordar Eliseu Climent. L’arribada d’Eduardo Zaplana al poder va encetar una etapa de discriminació no sols a tot allò que portava flaire de catalanitat, sinó a totes les coses que s’envolten d’un cert seny, d’una empenta cívica i cultural. Tot amb tot, els Premis Octubre han arribat a la seua 41 edició amb una energia convincent. I amb un relleu generacional a l’editorial 3i4, al capdavant de la qual se situa la filla d’Eliseu Climent, Laia Climent, que va subratllar la seua determinació per adaptar el segell als nous reptes i les noves exigències editorials dels nostres temps.

L’homenatge, anit, esdevenia geminat. D’una banda, la figura de Joan Fuster, icona d’una edició que ha volgut endinsar-se en el seu caràcter polifacètic i trangressor. No debades, les “Converses fusterianes”, celebrades durant tota la setmana a València, han incidit en la relació del pensador suecà amb la història i la poesia. Però un dels moments àlgids de la nit va arribar amb Al Tall cantant a capella “A Miquel Grau”. Molts dels assistents al sopar no van poder reprimir les llàgrimes. Potser la d’anit era una de les darreres oportunitats per escoltar el mític grup valencià en directe. Tot va ser improvisat i espontani, però la força en el seu cant –i també en el de Pau Alabajos, que els va dedicar el tema “Utòpics, idealistes, ingenus”- va deixar l’edifici del carrer Sant Ferran immers en un eco prolongat d’aplaudiments sentits.

 

Josep-Lluís Carod Rovira guanyador ex-aequo del premi Andròmina

 

L’episodi literari presentava, enguany, tres premis i quatre guardonats. Va ser l’Andròmina de Narrativa el que va reconèixer ex aequo les obres La passió italiana de Josep-Lluís Carod-Rovira i Hi ha morts que pesen cent anys de Tomàs Llopis. El costat literari del polític d’Esquerra Republicana de Catalunya es fa públic amb una composició que, segons ell mateix va explicar, viatja pels llocs personals de la memòria i d’Itàlia. Una submersió en la literatura de viatges que homenatja la cultura mediterrània. “Els catalans som uns italians frustrats” és la frase que empeny Carod-Rovira a escriure aquest text. Isabel Clara-Simó, àvida, va expressar que encara podia ser pitjor, i es referia als valencians que són valencians frustrats. També Tomàs Llopis en va fer cinc cèntims, de la seua novel·la històrica, que aterra al seu poble natal de Beniarbeig (La Marina alta) i rebobina a diferents episodis de la història per tal de traçar la constant que és l’ofegament de les classes populars. Un text històric però de conclusions actuals.

Pel que fa al Vicent Andrés Estellés de Poesia, el barceloní Josep Anton Soldevila va ser-ne el protagonista. Els trenta-tres poemes d’El Mur de Plank han convençut el jurat i vénen a completar una trilogia encetada amb Llibre dels adéus i Des del desert. El Premi d’Assaig Joan Fuster va ser per a l’obra Un antídot contra l’extrema dreta del periodista Toni Cruanyes. El guardonat de Canet de Mar va explicar que es tracta no només d’un inventari dels partits d’extrema dreta que poblen Europa, sinó també d’una reflexió profunda dels elements que han portat les nostres societats a la disposició de votar aquests partits. El text de Cruanyes, doncs, és una invitació per tornar a plantejar-nos aspectes com la globalització, la immigració o el fracàs de la Unió Europea.

L’actuació de Pep Gimeno Botifarra, amb el seu rap a cop de dites, refranys i imaginari popular valencià, posava el punt final a l’acte d’aquests premis històrics, que van portar al centre de València rostres coneguts del món de les lletres com els de Miquel de Palol, Gemma Aguilera o Jordi Llavina. Uns Octubre que encara mantenen un acte pendent en relació a Joan Fuster i la literatura, amb els ponents Julià de Jòdar i Jaume Pérez Montaner, que tindrà lloc el proper dimarts 6 de novembre. Una aportació important en aquest Any Joan Fuster declarat per diverses institucions, entitats i universitats del país.