Els “Niños de la Guerra” expliquen la seva vida, expliquen la teva història

2.07.2016

Aquest és el títol d’una recomanable exposició que es pot veure a l’Espai Memorial Democràtic des del 21 de juny fins al 18 de setembre del 2016. La mostra, que comparteix espai a la planta baixa amb una altra exposició, “Franco neutral?”, ha estat elaborada amb fons documentals del Centro Español de Moscú i col·leccions particulars dipositades a l’Arxiu Nacional de Catalunya, reunides per l’associació Archivo, Guerra y Exilio (AGE), i ha estat comissariada per Juan Barceló.

ANC- Fons Centro Español de Moscú (AGE)

ANC- Fons Centro Español de Moscú (AGE)

La inauguració, el passat 21 de juny, va anar a càrrec del director del Memorial Democràtic, Plàcid García-Planas; el director de l’ANC, Francesc Balada; i la secretària general de l’AGE, Dolores Cabra.

La temàtica d’aquesta nova exposició fa un recorregut gràfic i acompanyat de textos per les vicissituds dels 2.895 nens i nenes d’Espanya que, entre el març del 1937 i el novembre del 1938, foren evacuats cap a la Unió Soviètica per protegir-los de la Guerra Civil Espanyola.

A més, els assistents a la inauguració vàrem tenir el privilegi d’escoltar quatre testimonis (alguns majors de 90 anys). L’únic “nen”, i també el més jove, va evocar el seu naixement a Ucraïna, la mort del seu pare a la Gran Guerra Pàtria, com s’anomenava la Segona Guerra Mundial a l’antiga Unió Soviètica, i el casament de la seva mare amb un exiliat espanyol tot refent així les seves vides.

Els altres testimonis foren de “nenes de la Guerra”, com el de la degana que té 91 anys i que explicà amb detall com des de la seva Bilbao natal visquè el duríssim setge de l’exèrcit nazi sobre la ciutat de Leningrad, ara Sant Petersburg. L’altra “nena”, de 78 anys i resident a França, no fou evacuada en vaixell sinó que passà la frontera a Portbou en braços de la seva mare, per després anar a raure als inhòspits camps de concentració francesos.

Aquesta darrera feu un paral.lelisme entre els refugiats del 1939 i els refugiats actuals de Síria i altres països, i la vergonyosa actitud dels polítics europeus de concentrar-los en camps i enviar-los a un país com Turquia per tal de no veurel’s. La història es repeteix un cop més.

 

Diversos àmbits expositius

Dolores Cabra va explicar els recorreguts d’aquesta exposició que ara s’exhibeix a Barcelona i que abans es va presentar a Madrid. També ha circulat per Rússia i la volien portar a Ucraïna, però la guerra ho desaconsellà. Properament anirà a Belgrad. La tasca de l’AGE (Archivos, Guerra y Exilio) és totalment altruïsta i es porta endavant quasi exclusivament gràcies a l’empenta i l’esforç  dels seus socis. També van publicar un catàleg que ara està esgotat però que està previst reeditar.

ANC- Fons Centro Español de Moscú (AGE)

ANC- Fons Centro Español de Moscú (AGE)

L’exposició s’estructura en diversos àmbits. El primer, “L’evacuació”, documenta les diverses expedicions de nens evacuats a l’URSS. En realitat foren 6 les diferents expedicions: la primera, des del port de Cartagena fins a Odesa, que va partir el 17 de març del 1937, i la darrera, des de Barcelona fins a Leningrad, el 25 de novembre del 1938, a les darreries de la guerra.

El segon àmbit correspon a “L’acollida”, en la qual es reprodueix la següent narració d’una d’aquelles nenes: Llegamos a Leningrado en una friísima mañana de octubre. En el puerto nos esperaban un mar de gente con bandas de música, banderas republicanas y soviéticas con vivas a la República española y al heroico pueblo combatiente. Aquello fue muy emocionante, miles de pioneros con pañoletas rojas y banderas saludaban la venida  de los niños españoles. Todo el pueblo soviético nos daba la bienvenida con mucho calor y emoción. Aquel heroico pueblo que todavíano había salido de sus propias necesidades nos acogía como a verdaderos hijos (Testimoni de l’arribada de la primera expedició a Leningrad, 4 octubre 1937).

A “Les cases de nens i joves” aquests nois i noies d’edats compreses entre els 3 i els 15 anys, molts d’ells orfes, foren distribuïts per les autoritats soviètiques en 15 cases o colònies repartides per Rússia i Ucraïna.

“L’ocupació Nazi: el retorn a l’infern”, il·lustra la gran complicació que suposà per a tots els nens, fins llavors tractats a cos de rei, la invasió alemanya del juny del 1941.“La vida va seguir”, i el 1947 molts d’aquests nens eren ja adolescents i joves que van tenir l’ocasió de cursar estudis. El resultat, 329 enginyers, 96 metges, 417 pèrits, i la resta obrers qualificats.

I Finalment, “Els retorns”, l’últim àmbit, que comprén els anys 1956 i 1957, quan aquells nens  en tenien entre 25 i 30. Alguns d’ells decidiren tornar a Espanya i ho varen poder fer gràcies als esforços de la Creu Roja. D’altres es quedaren i feren arrels a l’URSS. Però la vida dels retornats a Espanya franquista no fou fàcil…

Aquesta, és una exposició que mereix ser vista per informar-nos d’una part de la nostra història que ens ha estat amagada.